Monarquia, un negoci rendible és el nom del reportatge emès diumenge per la televisió pública basca EiTB i que havia aixecat moltes expectatives. Aquesta investigació, dirigida per la periodista Eider Hurtado, mira de respondre a una de les grans qüestions que envolten la monarquia espanyola i, especialment, Juan Carlos I, actual rei emèrit: com va poder acumular una fortuna de 200 milions d’euros, tal com va publicar fa anys The New York Times? El reportatge, amb l’ajuda de periodistes i coneixedors de les esferes monàrquiques, explica detalls de la relació del Borbó amb la monarquia de l’Aràbia Saudita, el cobrament de comissions d’empreses espanyoles pel contracte de construcció del TGV a la Meca i la possibilitat que tingui comptes a Suïssa. De tot això, i de les coses que no van poder emetre’s, en parlem amb la directora del reportatge, Eider Hurtado.

Vegeu ací el reportatge íntegre:

Primer. Heu rebut alguna pressió durant la realització del reportatge?
—No. Com a directora, no, en cap moment.

Què hi trobarà, l’espectador?
—Jo crec que qui ho vegi se sorprendrà per la dimensió dels negocis que ha mogut la casa reial espanyola des de fa anys. Potser molts ja s’ho pensaven, però no érem capaços de veure la dimensió dels negocis i fins on podia arribar sense que ningú digués res durant tot aquest temps. És que la monarquia ha fet i desfet com ha volgut.

Així i tot, la impressió que un s’emporta és que no hi ha cap prova fefaent ni evident que demostri que Juan Carlos I cobrava comissions o que evadeix diners a Suïssa.
—Certament. Aquesta és la grandesa de tot allò que envolta la casa reial. No hi ha cap altra qüestió en què sigui tan complicat trobar alguna prova sobre fets que tothom diu saber. Perquè la mateixa monarquia s’ha encarregat de blindar-se durant tots aquests anys. Encara és una institució inaccessible, opaca i, per tant, inimputable. Per això ens trobem amb aquesta paradoxa, que és una de les coses que més m’ha sorprès de saber. Que no són poques les persones que diuen que estan al cas dels negocis del rei, però no se’n pot aconseguir cap prova documental. És impossible. I a més, saps que no tindrà cap recorregut judicial perquè ni tan sols es pot obrir una comissió d’investigació al congrés. Està absolutament blindat.

Al vídeo promocional del reportatge llançàveu una pregunta: ‘La monarquia és un negoci familiar?’ Ho és?
—És una institució opaca i sense cap transparència. Ens sembla sospitós que només fos Juan Carlos I qui controlés determinades activitats. Realment és ingenu pensar que només una persona actuava d’aquesta manera, perquè això requereix la connivència de l’entorn. I les primeres xifres que s’han conegut sobre Felipe VI i Letícia són molt cridaneres. Els assignen setze milions d’euros i vuit milions. No hi ha manera de demostrar que sigui així, però és curiós que només els mitjans estrangers s’hagin atrevit aquests últims anys a publicar informació i dades sobre la fortuna de la casa reial. És molt significatiu de la censura i el blindatge que hi ha a Espanya al voltant de la institució.

De fet, al final del reportatge, pregunteu sobre la censura a l’estat espanyol a diversos entrevistats.
—No havia tractat mai cap qüestió amb què m’hagués trobat tantes dificultats per a aconseguir alguns entrevistats. Et diuen: ‘Sobre qualsevol tema sí, però sobre la casa reial no.’ Aquesta resposta s’ha repetit diverses vegades. Sobretot, ex-ministres a qui hem convidat a participar. Això és molt significatiu. I també percebo que les respostes d’escriptors i periodistes amb qui hem parlat són molt mesurades. És un afer en què ningú no vol ser assenyalat, ni quedar en evidència, ni parlar més del compte.

La connivència dels polítics ha estat determinant. Ho explica molt bé Iñaki Anasagasti: un ministre socialista li va dir que feia temps que estava al cas de l’afer entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el rei emèrit i que era normal que ella viatgés amb el govern. Però que no s’hi podia fer res.
—Sí, sí, la seva connivència ha estat determinant. I encara ho és, perquè quan algú prova d’obrir qualsevol comissió d’investigació, els grans partits ho blinden. És impossible.

Quina és la cosa que més us ha impressionat sobre aquesta qüestió i que no sabíeu?
—Constatar que, efectivament, molta gent sabia i sap què passa, però no ho explicarà mai. I que en aquests moments l’objectiu és que la figura de Felipe VI no s’embruti com la del seu pare. La figura de Juan Carlos I ja és insalvable, i ara volen que la taca no s’estengui a l’actual rei.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb