Eudald Carbonell: “Els ‘sapiens’ som més imbècils que els neandertals”

Entrevista a l'arqueòleg, geòleg, historiador i codirector de l'Abric Romaní de Capellades, on es van trobar restes de neandertal

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
30.08.2022 - 21:40
Actualització: 31.08.2022 - 13:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Eudald Carbonell (1953) és una eminència de l’arqueologia. D’ençà de fa quaranta anys és el director del jaciment de l’Abric Romaní, a l’Anoia, i també codirigeix el jaciment d’Atapuerca, un dels més importants del món. A setanta anys i a punt de jubilar-se, el destí li ha “regalat” una troballa històrica. La setmana passada, a l’Abric Romaní, després de quaranta anys de recerca continuada, s’hi va desenterrar la primera resta humana. Eren fragments parcials d’un crani de neandertal de 60.000 anys d’antiguitat.

La seva dilatada carrera no li va impedir d’emocionar-se. Diu que és un èxit històric i que permetrà de tenir més informació sobre el comportament i la manera de comunicar-se d’aquesta espècie. Ens atén per telèfon de Burgos estant, on fa quinze anys que viu.

Aquest descobriment és un regal per la jubilació.
—Aquest és un any en el qual passen moltes coses i molt interessants i bones. Vam trobar la cara d’un primer europeu d’un milió quatre-cents mil anys d’antiguitat a Atapuerca i ara, a l’Abric Romaní, hem trobat restes d’un neandertal. És una bona descoberta abans de la jubilació. Penso que és un retorn de la mateixa estructura dels jaciments a tota la feina que han fet els equips durant tants anys i, concretament, als qui hem dirigit. Estic molt content, he viscut un any d’excitació científica.

Us vaig veure emocionat.
—Sí, són coses que emocionen. No sé si és per l’edat o pel moment en què ens trobem, perquè enguany es compleixen quaranta anys d’ençà que es va reobrir l’Abric Romaní. És un èxit històric.

És el primer os humà que es troba en aquest jaciment. Havia de passar tard o d’hora?
—Sí, podia passar. L’Abric Romaní és una excavació que fa 113 anys que va començar, i en fa quaranta que la dirigeixo, d’ençà que es va reobrir. Tot i que hi ha molts nivells excavats, fins a vuit, no hi havíem trobat mai cap resta biològica. Sabem que era un assentament de neandertals, de zona de pas, però també d’aplecs. Segurament dels clans que vivien per aquí. Hi ha milers i milers de restes d’indústria lítica, instruments de fusta que es conserven molt bé, però cap resta biològica, fins que hem trobat aquests quatre fragments de crani. La descoberta fa que l’Abric Romaní es converteixi en un clàssic no tan sols per a les publicacions científiques, sinó també per al coneixement del neandertal.

Quin és el valor de l’Abric Romaní?
—En relació amb el coneixement dels neandertals, és un dels més importants del món, perquè conté molt de material. El jaciment ens ha permès de confirmar moltes dades. Hem pogut saber com ocupaven l’Abric. Normalment, més de sis i menys de dotze quan venien en grups. Però també s’hi havien fet aplecs de desenes de persones. S’ha pogut deduir que podien ser un clan de la regió de la vall d’Òdena i ocupaven un territori força ampli que podria arribar fins a les Teixoneres. La informació que ha generat s’ha publicat en les revistes científiques de primera línia, com ara Nature. Ha ajudat molt a la interpretació dels neandertals. Al segle XIX se’ls considerava una subespècie o espècie molt diferent de nosaltres, molt endarrerida i poc complexa. Era una visió molt arcaica. L’Abric, amb les seves troballes, ha permès de canviar la visió sobre els neandertals.

Es pot saber si els ossos pertanyien a un mascle o a una femella?
—No, encara no ho sabem. Això se sabrà més endavant, quan es facin els estudis proteínics i d’ADN. Si fos un fragment de la part maxil·lar, sí que ho hauríem pogut saber. Però per l’estructura que tenen els ossos podria ser una femella o bé restes juvenils.

Què ens poden explicar aquests quatre ossos de crani?
—Els ossos del crani són importants perquè els temporals, concretament, conserven el conducte auditiu i ens poden donar informació de tipus mecànic i relacionada amb el llenguatge. Els altres ossos, el parietal i el zigomàtic, són molt interessants perquè protegeixen l’estructura del crani. Ens poden donar informació a l’hora d’entendre l’estructura morfològica i moltíssimes activitats que fem els humans a l’encèfal.

Com es poden arribar a saber comportaments socials i culturals trobant ossos?
—Nosaltres treballem per enginyeria inversa. Això vol dir que les coses que passen ara deixen un impacte, unes restes que en diem serials del sistema. Poden ser biològiques, geològiques o culturals en forma de fragments de pedra tallada, marques de tall, fregaments, en formes de pol·len de plantes fossilitzades… Tota aquesta informació la intentem reconstruir amb enginyeria inversa i amb la paleoecologia humana aconseguim fer escenaris d’inferència probable i funcionaments dels neandertals. Ara haurem d’intentar d’explicar una hipòtesi que ens permeti d’inferir què hi feien, allà, si van ser canibal·litzats, si han estat devorats per animals, si els van abandonar els mateixos humans quan hi vivien, si hi havia rituals.

La consellera de Cultura ha dit que declararà l’excavació Bé d’Interès Nacional. Què pot significar, per al jaciment de l’Abric Romaní?
—La qüestió important, a més dels equips que s’hi continuaran fent i de la formació dels equips que ha servit perquè molta gent es dediqui a l’arqueologia, és que hi hagi un museu del neandertal de Catalunya. Perquè les troballes que s’han fet en diferents llocs tinguin un espai on explicar-les i donar a conèixer la seva estructura social.

L’Abric Romaní seria un bon lloc on fer aquest museu?
—A Capellades, que és on hi ha l’Abric Romaní. Hi ha la part arqueològica i el NEAN-Parc Prehistòric de Capellades. A causa de la llarga tradició de recerca i investigació, crec que aquest seria un lloc adequat.

Com ens pot canviar, arribar a saber com es comportaven els nostres ancestres?
—M’agrada plantejar-ho al revés. Nosaltres, els humans actuals, els sapiens, ens plantegem com podem construir el planeta, com distribuïm l’energia, i quin tipus d’organització social i econòmica volem. A partir d’aquest objectiu de preguntar-nos pel futur de la nostra espècie, podem anar fins al passat i veure què ha passat amb altres espècies. Què ha passat quan hi ha hagut canvis climàtics, què ha passat quan hi ha hagut canvis econòmics, què ha passat quan hi ha hagut creixements demogràfics. I fer-ho servir com a models de referència inversa. Saber com hem d’actuar i no fer errors del passat.

Som a punt del col·lapse?
—Exactament. La nostra espècie, si no hi ha canvis molt importants, es trobarà en una situació de coll d’ampolla. Ja n’hi ha hagut molts al llarg de l’evolució, i també col·lapses de civilitzacions com la mesopotàmica o l’egípcia, i imperis com l’espanyol o l’anglès. Explicar quines són les arrels d’aquests col·lapses és molt important per a entendre exactament quines són les qüestions que fan trontollar la continuïtat humana al planeta.

I quines són aquestes arrels que ens poden dur a un col·lapse?
—Ara mateix són molt clares. La falta de consciència crítica de la nostra espècie i la globalització. És un error evolutiu de dimensions molt grans, perquè tendim cap a la uniformització sense haver integrat la diversitat.

I com ens podem repensar?
—Ens hauríem de repensar avortant la globalització i plantejant la planetització com un sistema per a mantenir la diversitat, fer-la créixer i integrar-la. Probablement, aleshores, la nostra espècie podria superar aquest coll d’ampolla on som. Si no ho fem, el col·lapse el tenim assegurat. Això és obvi. En un percentatge del 90%, el viurem i potser nosaltres el veiem.

Quan parlem de col·lapse, a què ens referim?
—El col·lapse no s’ha de confondre amb la desaparició. El col·lapse és la desestructuració d’un sistema que ocasiona descàrregues demogràfiques, fam i patiment. Ara, si hi ha molts col·lapses, la desaparició pot ser una possibilitat.

De fet, ja hi ha moltes zones del planeta que són en fase de col·lapse. Regions on la gent ha de desplaçar-se per la sequera.
—Ho veiem amb la guerra d’Ucraïna, amb el desabastiment del blat. Algunes plataformes havien alertat que, si no sortia el blat d’Ucraïna, hi podria haver 800.000 morts l’any que ve. Aquesta xifra entra en els càlculs del col·lapse, que se situa entre mil milions i dos mil cinc-cents milions de morts.

Observant la deriva, podem dir que els sapiens som més individualistes que els neandertals?
—No ho sé, però més imbècils segur. Perquè només una espècie imbècil com la nostra, amb tals amenaces, no reacciona. L’imbècil és aquella persona a qui no importa què passa al seu entorn i només li importa què fa ell. La nostra espècie es comporta així.

L’Homo sapiens pot evolucionar més?
—Probablement hi haurà moltes espècies de sapiens: espècies modificades, editades i híbrides. Per tant, sí, la nostra espècie es diversificarà i permetrà tenir diverses consciències i continuar evolucionant.

Quins trets podrien tenir aquestes evolucions?
—Veiem que el cervell cada vegada es fa més petit, es va reduint des de fa quaranta mil anys. Aquesta és una característica molt clara. Llavors hi ha tot el camp del transhumanisme, que estudia la utilització de la tecnologia per a evolucionar les característiques humanes. Tot això s’acabarà socialitzant i intervindrà molt directament en la nostra espècie a final del segle XXII i principi del XXIII.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes