16.01.2025 - 21:40
Una vuitantena d’organitzacions ecologistes de tot arreu dels Països Catalans preparen la gènesi d’un moviment de desobediència civil amb la voluntat d’encapçalar mobilitzacions multitudinàries que incloguin actes de sabotatge contra empreses o infrastructures. Després de dues reunions preparatòries, el 25 de gener s’anunciarà el naixement d’aquest nou col·lectiu i la primera gran acció de sabotatge, prevista per final d’abril i que durarà més d’un dia. La intenció, segons que expliquen a VilaWeb alguns dels impulsors, és que els múltiples col·lectius ecologistes del país apleguin forces per constituir un moviment potent, mobilitzador i capaç de tenir un impacte mediàtic i esperançador, que superi les limitacions clàssiques de les organitzacions ecologistes.
Aquest darrer any i mig representants d’organitzacions com ara Zeroport, GOB Mallorca, Ecologistes en Acció, Aturem Hard Rock, Stop JJOO, la Campanya Contra el Quart Cinturó i Stop Creuers a Tarragona, entre moltes entitats més, s’han reunit per repensar el moviment ecologista. “Som a punt d’arribar a el col·lapse climàtic, cal començar a fer coses amb efecte i canviar la forma de la lluita ecologista fins ara”, diu aquesta veu impulsora, que ara com ara demana de no publicar el seu nom. En la primera d’aquestes reunions àmplies, que es va fer a Gelida l’estiu del 2023, es van diagnosticar els problemes del moviment ecologista, i a la segona–aquest juny, a Vila-seca– es van posar les bases d’aquest salt endavant que es presentarà el 25 de gener.
Fins ara, van considerar, el moviment ecologista estava molt atomitzat en moltes lluites locals i petites, que sovint tendien a articular-se en l’àmbit jurídic, amb recursos per a mirar d’aturar projectes perjudicials per al medi. Això feia que tot sovint fossin lluites pesades, lentes, i amb poques victòries més enllà d’una hipotètica resolució judicial satisfactòria. I, de retruc, que hi hagués poca participació ciutadana i, especialment, de joves. En canvi, la idea era fer convergir aquestes lluites locals en un moviment ampli que facilités la comunicació i l’intercanvi de coneixements tant entre les diferents organitzacions ecologistes com amb més moviments socials, com ara el moviment per l’habitatge digne.
“Volem sortir de localisme amb mobilitzacions grosses i cridaneres”, explica aquesta impulsora. Que assenyali un problema concret i l’exploti tenint molt en compte la campanya comunicativa perquè hi hagi adhesions al moviment ecologista i que com més vagi s’hi involucri més gent. Per això, procuraran abaixar el nivell de dificultat dels conceptes que s’exposen perquè siguin comprensibles en una societat que molt sovint se sent perduda en els argumentaris farcits de conceptes de química o geologia.
La inspiració en els Alçaments de la Terra
Aquests darrers anys el moviment ecologista ha fet un pas endavant a tot el món esperonat per les evidències que el canvi climàtic va de veres. De l’aparició d’activistes carismàtics, com ara Greta Thunberg, impulsora del moviment juvenil Fridays for Future, a les accions directes d’End Fossil i Extinction Rebellion. Ara, si hi ha un moviment que ha inspirat clarament la reformulació que vol emprendre l’ecologisme català són els Alçaments de la Terra (Soulèvements de la Terre, en l’original en francès), un moviment aparegut el 2021, després del confinament, que ha posat en escac el govern francès. De fet, Gérald Darmanin, antic ministre d’Interior, ara ministre de Justícia, va arribar a catalogar-ne les accions d’ecoterrorisme i va voler il·legalitzar el grup, però el Consell d’Estat va anul·lar el decret de dissolució per la manca de proporcionalitat entre les accions dels Alçaments de la Terra i la il·legalització.
Els Alçaments de la Terra combinen les protestes festives en què participen infants i gent gran amb accions de sabotatge per a inutilitzar maquinària per a infrastructures contra el medi, que causen pèrdues de milions d’euros. Neix a partir de la constatació que solament amb un moviment radical que assenyali i combati els responsables de la crisi climàtica s’hi podrà plantar cara. Per això, programen amb antelació accions multitudinàries per a aturar obres clau, com ara la lluita contra els “megaembassaments” destinats a garantir la disponibilitat d’aigua per a la indústria agrícola. El març del 2023 més de 25.000 manifestants es van aplegar a Sainte-Soline per sabotar un megaembassament i van ser repel·lits per 3.500 policies, que van causar més de 200 ferits.
Va ser arran d’aquests enfrontaments que el govern francès va anunciar la intenció d’il·legalitzar els Alçaments de la Terra, amb l’efecte, de retruc, d’augmentar el prestigi social del moviment i les mostres de suport. Però, en paral·lel, també va es va accentuar la criminalització del moviment ecologista, amb detencions i peticions de penes de presó.
Per això, l’ecologisme català assumeix que, en certa manera, aquestes accions hauran d’anar acompanyades d’una certa clandestinitat i una cultura antirrepressiva per no exposar-se tant a l’acció penal quan engeguin les accions de sabotatge.
