Els dubtes més freqüents a l’hora de reciclar

Avui, 17 de maig, és el Dia Mundial del Reciclatge. La UNESCO ha triat aquesta jornada per conscienciar la població sobre la importància de tractar els residus tal com correspon i sobre la bona gestió per a protegir el medi.

Amb el reciclatge s’evita que productes i materials es converteixin en residus i així es poden transformar en complements nous. D’aquesta manera, se n’allarga la vida útil i s’ajuda a preservar els recursos naturals del planeta. El reciclatge implica estalviar matèries primeres, energia i aigua i reduir les emissions de gasos hivernacle.

Sovint, a l’hora de reciclar, sorgeixen uns quants dubtes. Què va a cada contenidor? Què n’hem de fer, de certs materials? Ho repassem amb l’ajut de l’Agència de Residus de Catalunya, que també ha impulsat una pàgina web molt intuïtiva que ens ajuda a saber visualment on s’ha de llençar cada residu per reciclar-lo correctament.

Per què és important reciclar?

Reciclar és un acte important i necessari, atès que contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. Cada volta que es recicla s’evita d’omplir els abocadors i d’extreure noves matèries primeres. A més, es disminueix el consum d’energia, perquè es redueix el transport i el processament de noves matèries i l’emissió del diòxid de carboni a l’atmosfera, és a dir, l’efecte hivernacle. L’abocament de deixalles industrials contamina els rius, en redueix la riquesa natural i destrueix els hàbits de moltes espècies.

Hi ha molts motius per a reciclar. És una manera d’evitar la cultura d’un sol ús –atès que s’opta per productes reutilitzables o retornables–, el sistema de recollida selectiva crea llocs de feina i la fracció orgànica que llancem selectivament aporta un gran benefici, pel fet que de les restes de menjar i jardineria se n’obtenen residus que són de gran valor quan són tractats en plantes especialitzades.

Quins residus van a la galleda marró i com s’han de separar?

La galleda marró és on s’aboquen les restes orgàniques, com ara fruita i verdura; ossos i més restes de carn o peix; menjar en mal estat; marro del cafè; rams i restes de flors, plantes i gespa; taps de suro; serradures, estelles i encenalls de fusta; excrements de gos o gat sense la sorra; escuradents i bastons de gelat o de menjar xinès.

Les restes orgàniques s’han de llançar en una galleda ventilada i s’hi han de fer servir bosses compostables, una mica més cares que no les bosses de plàstic. La galleda ventilada es pot demanar de franc als ajuntaments o a qualsevol punt verd o deixalleria.

Les bosses compostables es degraden amb les restes de menjar durant el procés de compostatge. La galleda afavoreix la ventilació i l’evaporació de l’aigua de les restes dels aliments, i això redueix la pudor i el volum dels residus.

On s’ha de llençar el paper de cuina brut?

Llençar el paper de cuina o els tovallons bruts al contenidor blau és un dels errors més comuns. Tots dos s’han de llençar a l’orgànica. Els residus orgànics van a parar a una planta de digestió anaeròbia. Allà se sotmeten a una descomposició biològica en absència d’oxigen. Se n’obté metà i un material digestat, que és sotmès a compostatge.

En la planta de compostatge, la fracció orgànica rep un tractament biològic en presència d’oxigen, tal com fan els bacteris en un procés de descomposició de manera natural. La fracció orgànica no ha de contenir materials impropis, perquè impedeixen o dificulten el procés biològic.

Quins són els principals beneficis de la separació de residus orgànics?

La bona separació de residus orgànics té uns quants beneficis: l’aire i l’aigua són més purs –evitar que els residus es destinin a dipòsits controlats o incineradores redueix els impactes ambientals associats a la gestió–, millora la qualitat de la terra –són fàcilment convertibles en compost–, es genera electricitat –es facilita l’obtenció de biogàs– i multiplica el reciclatge –separar correctament la brossa orgànica permet que altres elements reciclables no s’embrutin i es pugui reciclar adequadament.

Per què s’han de separar el paper i el cartó?

El contenidor blau és el del paper i el cartó. S’hi llencen, entre més materials, els diaris, revistes, llibretes, sobres, capses de cartó, envasos de paper, paper d’embolicar regals i la publicitat que trobem a la bústia i no vulguem tenir.

Tal com recull l’Agència de Residus de Catalunya, el paper i el cartó representa el 25% en pes dels residus municipals generats al Principat. El paper és fabricat principalment per cel·lulosa obtinguda d’espècies vegetals o per paper usat. El cartó, en canvi, es fabrica amb pasta de paper endurida que pot variar de composició segons la finalitat (capses, caixes per embalar o transportar…).

L’objectiu de la recollida selectiva del paper i cartó és possibilitar el reciclatge i estalviar energia i matèries primeres en relació amb la fabricació de paper partint de pasta verge.

Com s’ha de fer la fracció dels envasos lleugers?

Els envasos lleugers s’han de llençar al contenidor groc. S’hi llencen els envasos de plàstic, els metàl·lics, el cartó per a begudes i els que són identificats amb el punt verd i no són ni paper ni vidre. Els envasos lleugers també es poden lliurar a la deixalleria.

No s’hi han de lliurar envasos plens, ni envasos com ara pots de pintura metàl·lics de pintures o productes químics. En aquest cas, s’han de dipositar a la deixalleria. Tampoc no s’hi han de llençar pneumàtics, petits electrodomèstics ni productes d’informàtica que continguin tinta.

On s’han de llençar els brics?

Malgrat que sovint es dipositen al contenidor blau, els brics no són formats de cartó i prou. També contenen plàstic i alumini, i és per això que s’han de dipositar al contenidor groc.

A la planta de triatge, els envasos se separen per materials: tipus de plàstics, alumini, fèrrics, fusta i brics. Cada material és embalat i preparat per a transportar a la planta de reciclatge corresponent. Una vegada a la planta de reciclatge, el plàstic se separa segons tipologies i densitats. Es renta i es fon per a fer-ne matèria primera en forma de grànuls que s’introdueixen en el cicle productiu.

Al contenidor verd s’hi poden llençar tots els vidres?

Al contenidor verd, el de la fracció d’envasos de vidre, s’hi han de dipositar les ampolles i pots de vidre sense tapa.

El vidre que procedeix de finestres, els miralls, els plats, gerros i la ceràmica s’han de portar a la deixalleria per reciclar-los correctament. Al contenidor verd tampoc no s’hi poden abocar els taps de les ampolles i dels pots, ni les bombetes ni els fluorescents.

Què hi va, al contenidor del rebuig?

El rebuig –o “fracció resta”–, és a dir, el contenidor gris, engloba tots aquells residus que queden un cop recollides les altres fraccions, i pot contenir materials valoritzables en diverses quantitats segons els nivells de recollida selectiva que s’aconsegueixen per a les altres fraccions.

Com s’han de reciclar les piles?

Les piles botó i les alcalines i de bastó s’han de dipositar als contenidors que els punts de venda destinen a aquest propòsit, que no implica cap cost per a l’usuari ni l’obliga a comprar cap bateria nova.

Segons la web residuonvas.cat, en les plantes de tractament se separen els materials valoritzables (plàstics, vidres i metalls) dels elements perillosos o no recuperables que es descontaminen. De resultes d’això, es transformen, entre més materials, en noves piles, aparells electrònics i acer inoxidable.

On s’ha de llançar l’oli?

L’oli de cuina s’ha de dipositar a les deixalleries i punts verds que hi ha en alguns carrers.

Llençar-lo per l’aigüera malmet els circuits d’aigües, obstrueix les canonades, produeix pudor i és contaminant. A més, implica una despesa més gran a l’hora de tractar l’aigua a les depuradores i té efectes negatius per al medi fluvial i marí.

I les joguines?

Les joguines s’han de dipositar a la deixalleria o als punts verds. En comprar una joguina elèctrica o electrònica, en canvi, el venedor sol recollir l’antic aparell gratuïtament.

Una empresa especialitzada s’encarrega de separar els materials valoritzables (plàstics, vidres i metalls) dels elements perillosos o no recuperables que es descontaminen. Una volta separats, es reintrodueixen en el cicle productiu.