Dolors Feliu: “En la llista cívica, s’hi ha d’implicar l’activisme del país”

  • Entrevista a la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, després de l’èxit de la manifestació de la Diada

VilaWeb
Txell Partal
12.09.2022 - 21:40
Actualització: 13.09.2022 - 09:45

Després de l’èxit de la manifestació de l’ANC, parlem amb la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, que demana als partits que escoltin el clam que va ressonar abans-d’ahir a Barcelona en favor de la independència. La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana espera que reaccionin i maldin per aconseguir una estratègia que ens porti cap a la independència. Si no és així, l’ANC treballarà per impulsar una llista cívica: “L’Assemblea Nacional Catalana està determinada a fer-ho si no hi ha canvis. Però nosaltres no som els qui convoquem les eleccions. Això depèn del president de la Generalitat.” Per això afirma que encara és massa aviat per a començar a triar els qui han de formar part de la llista. “Un projecte com aquest ha de sortir de la ciutadania. Tothom ho ha de veure bé. Això no pot ser una idea de l’Assemblea i prou, s’hi ha d’implicar l’activisme d’aquest país.”

Després de l’èxit de la manifestació de la Diada espereu un canvi de rumb dels partits? O veient les declaracions d’avui [dilluns] ho trobeu complicat?
—Ja veurem què passa… Nosaltres creiem que hi hauria d’haver un canvi. Una manifestació com la d’ahir apel·la molt directament a allò que volen els ciutadans. I això els governs democràtics ho han de tenir molt en compte, per a moure posicions, si cal, i per fer cas a la població. És la força de la gent. Ahir vam veure la gent utilitzant el seu dret d’expressió, dient molt clar què volen: la independència.

Els poseu cap termini? Fins quan esperareu si hi ha canvis?
—Vénen dies intensos. Esperem que aquesta setmana hi hagi reaccions. Però després hi haurà el debat de política general i la commemoració del Primer d’Octubre. I aquesta última data és una altra fita independentista important perquè la gent surti al carrer i els partits parlin. Per tant, s’acosten dies importants per a veure com es mou tot, per a entendre clarament cap on anem.

Junts podria sortir del govern. Com ho entendríeu? Canviaria res?
—Nosaltres sempre hem dit que volem un projecte per a la independència. Si Junts surt del govern i això vol dir que finalment hi ha un partit que aposta per fer aquest projecte cap a la independència, amb idees i fets concrets, ens semblarà bé. Però ara hi ha una majoria del 52% de vot independentista del parlament. Per tant, més que anar-se’n ningú del govern, voldríem que el govern que tenim fes un projecte per a la independència. Que el govern que tenim es posés unes fites perquè aquest 52% de vot independentista servís per a fer realment la independència. Nosaltres no mirem tant les maniobres que pugui fer cada partit com el projecte per a fer la independència. El problema és que no tenim cap projecte.

En el discurs de la Diada vau deixar clar que si no hi ha moviments dels partits, l’Assemblea impulsarà una llista cívica. Heu parlat amb gent per veure si estaria disposada a encapçalar aquesta llista?
—No, evidentment. Tenim aquest propòsit, però un projecte com aquest ha de sortir de la ciutadania. Tothom ho ha de veure bé. Això no pot ser una idea de l’Assemblea i prou, s’hi ha d’implicar l’activisme d’aquest país. Si realment no hi ha res més a fer, ens hem de posar dempeus.

Llavors no és clar?
—Sí, l’Assemblea Nacional Catalana està determinada a fer-ho si no hi ha canvis. Però nosaltres no som qui convoquem les eleccions. Això depèn del president de la Generalitat. Si no es convoquen abans que acabi la legislatura, no n’hi ha de previstes fins el 2025. Ara som en un altre punt. Hem de pressionar els partits. Però si no fan res, farem la llista cívica. N’haurem d’anar parlant i l’haurem d’anar configurant. Però ara és aviat, no hi ha eleccions a la vista. Venim d’una manifestació multitudinària, ara hem de veure si aconseguim que els partits es moguin. Cal que compleixin allò que diuen els programes respectius i facin passos cap a la independència.

Dieu que si es fa s’hi hauria d’implicar l’activisme. Heu tingut cap reacció en aquest camp?
—De moment, hem notat bones sensacions. Crec que això també té a veure amb el desengany de la gent respecte del projecte independentista de les majories del govern i del parlament. Si realment hi hagués un projecte independentista liderat pels partits, suposo que la idea de la llista cívica no tindria tanta força. Ara, en aquests moments, veiem que hi ha bona recepció d’aquesta idea.

Ahir Xavier Antich i vós fèieu dos discursos ben diferents. Quina és la relació de l’ANC amb Òmnium ?
—La relació d’Òmnium i l’Assemblea és molt bona. Però és veritat que som entitats diferents i tenim caràcters una mica diferents. això implica diferències en els nostres discursos. L’únic objectiu de l’Assemblea és aconseguir la independència. En canvi, Òmnium toca temes més culturals i de llengua. Ells també defensen la llibertat del país, però potser més arrelats amb aquests fets culturals. Per tant, és normal que tinguem un discurs una mica diferent. Encara que hi ha hagut èpoques que han coincidit molt, entenc que ara tenim idees diferents. Som dues entitats diferents, és normal.

En el discurs de Xavier Antich a migdia hi va haver frases que semblaven adreçades cap a l’Assemblea. Va fer una crida a tornar a la transversalitat i va dir que no es podia cedir a la temptació populista de l’antipolítica… No sé si us vau sentir interpel·lats?
—L’Assemblea no es va sentir interpel·lada. No som populistes, nosaltres argumentem molt bé les nostres posicions. Tot allò que diem ho diem de manera argumentada. Dir que és possible de fer efectiu un projecte per a la independència no és populisme. Tots els estats que actualment són independents, ho han aconseguit. Molts ho van assolir durant el segle XX. De fet, molts s’han independitzat d’Espanya. Hi ha països europeus que han aconseguit d’independitzar-se d’Espanya, com els Països Baixos. No entenem per què Catalunya no s’ha de poder independitzar. A Europa ara tenim el cas d’Escòcia. Ells en poden parlar tranquil·lament. Per què nosaltres no? No creiem que dir tot això sigui un discurs irreal ni indocumentat. I quan critiquem la taula del diàleg, ho fem també d’una manera molt documentada, basant-nos en allò que ha dit el govern espanyol. Nosaltres entenem que la nostra posició és documentada i possibilista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any