Divuit festes majors dels Països Catalans per a gaudir aquest agost del 2023

  • Durant el mes d'agost, pobles i ciutats de tot arreu es vesteixen de gala per rebre cercaviles, gegants, balls, castells, concerts i pirotècnica

VilaWeb
Redacció
01.08.2023 - 21:40
Actualització: 02.08.2023 - 18:08

Les festes majors a l’estiu són un tret característic de la cultura del nostre país. De fet, l’arribada de l’estiu en molts indrets és sinònim de festa major. Durant el mes d’agost, pobles i ciutats de tot arreu es vesteixen de gala per rebre cercaviles, gegants, balls, castells, concerts i pirotècnica. Cada festa té les seves històries i tradicions particulars. Us oferim un recull de divuit propostes que no us podeu deixar perdre aquest estiu. En la tria, hi trobareu festes antigues i noves, religioses i paganes. Una tria ben variada de tot arreu dels Països Catalans:

1. El simulacre de Moros i Cristians a Pollença (2 d’agost)

El simulacre de Moros i Cristians recorda els fets ocorreguts a Pollença, durant la batalla l’any 1550, en què els cristians van vèncer els pirates de Dragut. La llegenda explica que els pirates van entrar de matinada al poble i que els habitants es van salvar gràcies a Joan Mas, que en va donar l’alarma. Per això, el 2 d’agost, diada de la Mare de Déu dels Àngels, els actes comencen a l’alba i els cristians van vestits amb roba de dormir antiga. Després de tres combats, els cristians aconsegueixen la bandera corsària i amb aquesta festa escenifiquen i commemoren la victòria que aleshores van aconseguir els pollencins.

2. Retaule de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell (del 2 al 9 d’agost)

El Retaule de Sant Ermengol és un espectacle teatral medieval que combina música, llum i color a l’interior del claustre de la catedral romànica de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Aquest espectacle històric, que es representa d’ençà de 1957, explica la vida i els miracles de sant Ermengol, un bisbe del segle X que és el patró de la vila. Els actors i els tècnics són voluntaris que fan del Retaule de Sant Ermengol “un espectacle teatral fet per al poble i per la gent del poble”.

4. La Garrinada d’Argentona (del 4 al 6 d’agost)

La Garrinada és una festa que organitza voluntàriament el jovent d’Argentona (Maresme) i que s’engloba dins la festa major de Sant Domènec. És possible gràcies a una assemblea que treballa durant tot l’any i ofereix tres dies d’espectacles. A banda de l’oferta musical, que enguany acull artistes com The Tyets, Figa Flawas i Nena Daconte, a la festa també es fa un sopar comunitari tradicional en què es menja porc a l’ast i s’organitza una caiprinyada popular.

3. Festes de la Terra de Formentera (5 d’agost)

Les festes de Santa Maria de Formentera –també anomenades festes de la Terra– se celebren el dia de Santa Maria de les Neus, patrona d’Eivissa i Formentera. Fins el 1989 era una celebració religiosa, però més tard es va transformar en una reivindicació lligada a la conquesta de les Illes per part de Jaume I l’any 1235. Aprofiten la diada com a símbol de lluita per la cultura autòctona, el medi, la identitat, la llengua i més aspectes socials que afecten l’illa. El dia 5, a la plaça de l’església de Sant Francesc, es fa un dels actes més importants de la festa: la ballada popular, en què es fan danses tradicionals de l’illa.

5. Festes de Sant Llorenç d’Alaior (del 6 al 14 d’agost)

Les festes d’Alaior (Menorca) se celebren en honor de Sant Llorenç de Binixems. Com en moltes altres festes populars de l’illa, les festes d’Alaior també tenen el cavall com a figura protagonista i són característiques pels caixers, caragols i jaleos. A banda d’això, també hi destaquen la singular desfilada de carrosses, els gegants i els balls tradicionals. El dia més important de la festa serà el 13 d’agost, quan hi haurà la cercavila i el jaleo.

És una festa d’origen religiós amb més de set-cents anys d’història, que va estretament lligada a l’ermita de Binixems, una parròquia fundada per Jaume II el 1301 i que es troba a cinc quilòmetres de la vila.

6. Moros i Cristians de Cocentaina (de l’11 al 14 d’agost)

En honor del seu patró, sant Hipòlit, les festes de Moros i Cristians de Cocentaina (el Comtat) recreen el saqueig islàmic i la posterior reconquesta cristiana que va tenir lloc l’any 1304. Declarada festa d’interès turístic, destaca per les desfilades espectaculars amb les tradicionals filaes i bandes que omplen la ciutat de música, color i emoció. Més informació a Moros i Cristians de Cocentaina.

7. Castell de l’Olla d’Altea (12 d’agost)

El Castell de l’Olla se celebra a Altea (Marina Baixa) el dissabte més proper a Sant Llorenç el 10 d’agost. És un espectacle pirotècnic que aconsegueix de reunir més de cinquanta mil persones, i que impressiona tothom qui assisteix a l’espectacle, ple de llum, pólvora i so. Els focs artificials es llancen des del mar, de manera que la llum es reflecteix a l’aigua i augmenta la seva màgia. A més, la jornada inclou més propostes culturals com ara música, dansa i exposicions.

El Castell de l’Olla va néixer com a homenatge al pirotècnic de la localitat Blas Aznar, l’any que va morir. D’ençà d’aleshores, i ja fa més de trenta anys, la ciutat ha mantingut la tradició, encara que amb el pas dels anys ha anat evolucionant, i ha incorporat el ritme musical en els trets de focs.

9. Festa de les Alfàbegues (del 12 al 22 d’agost)

La festa major de Bétera és pels volts del 15 d’agost, en honor de la Mare de Déu, igual com fan en molts indrets més. El símbol de la festa són les alfàbregues espectaculars que es conreen expressament per a la festa i que fan més de dos metres d’alçària. L’acte central és el 15 d’agost, quan les vint-i-dues plantes són portades pels carrers del poble fins a arribar a l’església, on romanen fins el final de les festes. Els participants de la cercavila van vestits amb camises florejades molt vistoses i els majorals, els festers, llancen quilos i quilos de confeti.

De fa dècades, Bétera s’ha distingit per la capacitat única de fer créixer les alfàbegues a unes mides extraordinàries. Es conreen a força de mètode i perseverança, sense necessitat de recórrer a substàncies especials. En una tradició començada per Manolo, el Morquero, als anys cinquanta, i continuada avui per Ramón Asensi, les alfàbegues competeixen cada any per superar un rècord propi. L’any passat, dues alfàbegues van aconseguir un nou rècord Guinness: van fer 3,24 metres.

La jornada acaba amb una espectacular cordà i coetà que omplen el poble de foc.

8. El Misteri d’Elx (14 i 15 d’agost)

El Misteri d’Elx és una representació religiosa que escenifica la mort, assumpció i coronació de la Mare de Déu i que se celebra a l’església de Santa Maria d’Elx, d’ençà de final del segle XV.  L’obra es divideix en dos actes i s’escenifica cada 14 i 15 d’agost. És l’única mostra de teatre medieval que encara es representa a l’interior d’una església i, per això, fou reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El moment més espectacular de la festa és la mitjanit, quan s’apaga l’enllumenat públic i a la Basílica de Santa Maria es llança un castell de focs amb milers de coets que és capaç d’il·luminar durant uns segons gran part de la ciutat. Després, la festa prossegueix amb el costum de menjar síndria i una guerra de carretons a la Glorieta.

10. Sant Magí a Tarragona (del 12 al 19 d’agost)

Les festes de Sant Magí són unes de les més importants de Tarragona, després de Santa Tecla, i té l’aigua com a protagonista. La llegenda del patró de la ciutat diu que va portar miraculosament l’aigua als vilatans i, en honor seu, d’ençà de final del segle XIX es fan centenars d’activitats en què l’objectiu és remullar-se. Un dels actes més importants és l’arribada de l’aigua a la ciutat amb carros i cavalls de Sant Magí de la Brufaganya. També en destaquen la Remullada, en què els assistents són ruixats amb aigua i que enguany serà substituïda per un espectacle de llums a causa de la sequera, la Sindriada, en què l’objectiu és refrescar-se mentre es menja síndria, i les exhibicions castelleres de les colles tarragonines.

11. Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar (del 14 al 16 d’agost)

També anomenada la festa major petita, la localitat del Maresme celebra el vot de vila en honor de Sant Roc, que a mitjan segle XVI va alliberar al poble de la pesta. El 16 d’agost, la festa reprodueix l’acte de benedicció que el sant va fer a la vila i la protagonitzen els macips i les macipes nois i noies de la vila– vestits amb camisa blanca, faixa vermella, espardenyes i picarols a les cames. A la mà, hi duen l’almorratxa, un recipient de vidre amb la qual ruixen la gent amb aigua de colònia al crit de “Sant Roc gloriós!”. Els joves s’organitzen en diferents colles per fer el recorregut per tot el poble i van acompanyats de la melodia del tamborí i el flabiol. D’ençà de fa dos anys, la festa té el reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

A més, el 14 d’agost es fa la Nocturna, una cercavila de gegants molt especial que se celebra a la nit. La representació de la Pesta també s’ha convertit en una tradició de cada 15 d’agost.

Sant Roc Arenys de Mar macips
Fotografia: Xavi Salbanyà

 

12. Festes de Gràcia (del 15 al 21 d’agost) i Festes de Sants (del 19 al 27 d’agost)

Durant el mes d’agost, a Barcelona s’hi fan unes quantes festes majors. La festa major del barri de Gràcia és una de les més reconegudes i visitades. L’activitat més coneguda són els espectaculars carrers guarnits. A més, la Vila de Gràcia té una cultura popular molt rica, amb gegants, colles de diables i bèsties de foc. La programació també compta amb actes i concerts ubicats en uns quants punts del barri.

Just quan acaben les festes de Gràcia, comença la festa major del barri de Sants. Se celebra en honor de Sant Bartolomé, patró de la que fou la Vila de Sants. És una festa coneguda també pels seus carrers guarnits, cosa que ocasiona una certa i sana rivalitat amb la festa major de Gràcia. A la programació també destaquen el correfoc dels diables, els castellers, gegants i capgrossos i una bona oferta musical amb concerts i balls.

13. Festa major de Sant Bartomeu de Sitges (del 18 al 27 d’agost)

La festa major de Sitges és una de les tradicions més celebrades de l’ampli calendari festiu de la vila. A banda dels actes litúrgics i populars, com la cercavila de balls populars, gegants, capgrossos, dimonis i els castells de focs de la nit del 23 d’agost, la programació també inclou una gran oferta musical, amb concerts a les barraques ubicades a la platja de la Fragata. Més informació a festa major de Sitges 2023.

14. Festa Major de Taradell (del 24 al  d’agost)

Per Sant Genís, Taradell celebra la festa major d’estiu i rep la visita d’en Tocasons, un bandoler llegendari del segle XVII. La festa escenifica la seva aparició al poble un dia que hi havia ball i la seva captura i el judici posteriors. El bandoler es distingeix dels altres pel seu barret vistós amb ploma de color carabassa i és encarnat cada any per un taradellenc diferent. L’autèntica identitat del personatge és un dels secrets més ben guardats de la festa.

15. Aquelarre de Cervera (del 25 al 27 d’agost)

Coneguda com la festa del foc, la música i les bruixes de les terres de Ponent, l’Aquelarre de Cervera és una explosió de cultura popular que se celebra l’últim dissabte d’agost. L’origen de la festa es remunta a l’any 1978, quan un grup de joves va decidir de crear una festa desvinculada de les tradicions religioses per reivindicar l’esperit pagà i popular, la festa per la festa. L’acte central és una cercavila encapçalada per bruixes, diables i dracs que vol invocar el Mascle Cabró, el protagonista de l’Aquelarre i l’encarregat de donar permís perquè es facin totes les activitats. Quan finalment apareix, ruixa els participants amb un canó d’escuma en la coneguda Escorreguda del Mascle Cabró.

16. Festa major de Blancs i Blaus a Granollers (del 26 d’agost al 3 de setembre)

La festa major de Granollers es basa en la rivalitat festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus. Durant els dies de celebració, les dues colles competeixen per veure qui anima més la festa. El bàndol guanyador disposarà del privilegi d’escollir i portar el pregoner de l’any següent.

A més dels actes tradicionals que organitza l’ajuntament, el programa és farcit de les activitats organitzades per un bàndol i l’altre i, sobretot, pels reptes constants que cal superar per esdevenir el guanyador.

17. La Tomatina de Bunyol (30 d’agost)

Coneguda internacionalment, la Tomatina és la festa que se celebra a Bunyol cada darrer dimecres d’agost. La celebració és una de les batalles festives més espectaculars que es fan: en una hora es llancen més de cent quaranta tones de tomàquets madurs. El so del primer petard fa començar la batalla, que deixa els participants i els carrers completament tenyits de color vermell.

El seu origen es remunta a l’any 1945, quan un grup de joves es va infiltrar en una desfilada de gegants i va fer caure un dels participants. Enfurismat, l’home va començar a donar cops a tot allò que trobava, i la casualitat va fer que passessin per davant una botiga de verdures. La gent s’hi va afegir i tothom va començar a llançar tomàquets. L’any següent hi van tornar, i així es va instaurar la tradició al municipi. Tot i que va ser prohibida als anys cinquanta, la pressió popular va permetre de tornar-la a fer.

Imatges de la festa abans de la pandèmia.

18. Festa major de Vilafranca del Penedès (del 29 d’agost al 2 de setembre)

Vilafranca del Penedès celebra la festa major en honor de Sant Fèlix, que segons que explica la llegenda va salvar els vilatans d’una sequera l’any 1699. A banda d’una participació popular multitudinària, té un ric patrimoni folklòric i molta imatgeria festiva, amb un gran nombre de balls i una tradició castellera arreladíssima. Durant la festa, es pot veure el drac més antic d’Europa i gaudir de la colla de diables, l’Àliga i els balls tradicionals de la vila. Un dels actes més destacats és la diada castellera de Sant Fèlix, en què participen les quatre millors colles del Principat del moment.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any