El “jonqui dels diners” no aconsegueix d’anul·lar les gravacions del cas Imelsa

Marcos Benavent haurà de declarar pel desviament de diners públics mitjançant l’empresa Thematica Events · El “jonqui dels diners” es va desdir fa uns mesos de totes les proves que havia aportat per encausar la cúpula del PP valencià

VilaWeb
Esperança Camps Barber
01.05.2022 - 21:50
Actualització: 02.05.2022 - 16:30

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El cas Imelsa ha arribat als jutjats de València. És una causa ampla i fonda que ha estat dividida en peces diferents. La que ha començat a jutjar-se avui i ha dut Marcos Benavent, el “jonqui dels diners”, al banc dels acusats. Benavent ha demanat d’anul·lar les gravacions que van originar la macrocausa policial, cosa que el jutge no ha acceptat. Per altra banda, José Estarlich, presumpte testaferro de l’ex-gerent d’Imelsa ha confirmat el desviament de diners públics de l’empresa a través d’una empresa pantalla, Berceo Manteniments. “Es feien factures que no corresponien a cap feina. Marcos utilitzava els diners que generava l’empresa”, ha declarat.

Ha narrat que la seva relació amb Benavent va començar l’any 2009 després d’una mala ratxa amb la seva empresa. En aquell moment el “jonqui dels diners” tenia com a secretària la seva dona, i aquest li va proposar ser administrador de dues empreses, una de les quals era Berceo. “No em va donar gaires arguments. Em va dir que havia de posar dues empreses al meu nom perquè tenia càrrec públic i ell no hi podia figurar”, ha explicat.

Estarlich, que no recorda l’última vegada que va parlar amb Benavent, també ha dit que va ser contractat a Imelsa però que no feia cap feina a l’empresa pública: “Va ser una petició meva perquè estava malament econòmicament i necessitava ingressos per poder subsistir” assegurat.

La sessió d’avui ha començat amb qüestions prèvies i, en elles, la Fiscalia Anticorrupció ha aprofitat per demanar que s’incorpori diferent documentació al procediment i ha sol·licitat que testifiqui l’ex-sogre de Benavent Mariano López davant l’afirmació del ‘yonki’ que les gravacions que van originar la causa havien estat manipulades.

Pel que fa a les gravacions, Benavent havia afirmat que havien estat manupulades, malgrat que la fiscalia ha assegurat que va existir una cadena de custòdia correcta del pendrive on eren emmagatzemades. El tribunal ha decidit de no excloure de la causa el pendrive i les transcripcions qüestionades malgrat que no descarta valorar-ho posteriorment en la deliberació de l’assumpte.

Un mapa de corrupció sistèmica a la política valenciana

I tot això passarà quan encara no s’han acabat de llegir els milers de pàgines del sumari del cas Assut, ara que fa una setmana que es va aixecar el secret d’un sumari que cada dia aporta noves sorpreses, nous noms i noves relacions.

Tot plegat, continua dibuixant un mapa de corrupció sistèmica infiltrada a tots els àmbits de la política valenciana, amb connexions amb el món empresarial, ideada pel Partit Popular que durant més de vint anys va gaudir de majories absolutes a totes les institucions del País Valencià. A la Generalitat, a les Diputacions, als ajuntaments de les ciutats grans i també als menuts. Convocatòria rere convocatòria, concorria dopat als comicis i els tornava a guanyar.

Els tentacles i el poder dels corruptors eren tan llargs que arribaven, en alguns casos i de manera infinitament menor que dins el PP, per acció o per omissió, a uns altres partits, com ara el PSPV i el Bloc.

Benavent, el gran fingidor

Marcos Benavent és aquell antic dirigent de l’empresa pública de la Diputació de València que l’endemà de les eleccions autonòmiques i municipals del 2015 va anar a declarar als jutjats disfressat de hippy, amb els cabells llargs i un tatuatge fals, com si acabàs d’arribar de Formentera. Allà és quan va posar la primera pedra de la seua llegenda. Esperpent per a amagar anys de saqueig de les arques públiques.

“Jo era un jonqui dels diners. M’he endut de tot, diners, caixa i comissions. Sortirà merda a punta pala. Demane perdó. Assumiré el que siga i intentaré retornar tot allò que em vaig endur. Contaré la veritat. Tota la veritat.” Aquesta confessió va fer la volta a les rotatives i als digitals de mig món. Aquella declaració, aquella promesa de cantar tot allò que sabia, va posar en alerta la cúpula i els càrrecs intermedis del PP. Acabaven de perdre a les urnes el poder imperial de què disposaven a la Generalitat i a centenars d’ajuntaments, i, amb això, la capacitat d’influir. Encara no havien paït aquella derrota que Rita Barberà va qualificar de “hòstia monumental” que els desallotjaria dels despatxos, de la possibilitat de gestionar contractes i de signar convenis, i ja havien d’apressar-se a cercar advocats perquè la tempesta que s’acostava semblava monumental.

Benavent es va convertir a partir d’aquell dia en el principal confident de la fiscalia. Papers, noms, relacions. Tot per a anar posant fites en aquest mapa. De les seues confessions van brollar dues altres grans causes: Taula i Erial.

Un podcast de deu hores dins un llapis de memòria

La confessió de Marcos Benavent no va ser espontània. Feia mesos que era en parador desconegut. Concretament, d’ençà que qui avui és la consellera de Transparència, Participació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, que aleshores era diputada d’Esquerra Unida a la Diputació de València, havia dut un llapis de memòria a la fiscalia anticorrupció.

Era l’any 2014, un any abans de les eleccions. El llapis contenia sis-cents minuts de converses enregistrades. Era el material que Marcos Benavent guardava com a salvavides, com a element per a extorquir si les coses no anaven bé. Eren les converses amb els seus companys del PP valencià. Un podcast torrencial en què es podia escoltar d’un dirigent del PP que rebia un sobre amb diners negres mentre era al bany a aquella cantarella de l’ex-president de la diputació i ex-batlle de Xàtiva, Alfonso Rus: “Deu mil, onze mil, dotze mil… Dos milions de peles.”

La venjança de l’ex-sogre

A Pérez Garijo, la memòria USB li va arribar de mans de Mariano López. López era el pare de Nina, ex-dona de Benavent. La venjança de l’ex-sogre va ser lliurar les proves que incriminaven Benavent i que també obrien una Pandora de casos de corrupció contra el PP.

Els jutjats d’instrucció de València no donen l’abast amb tantes estores que hi ha per a aixecar. Vuit mesos després de la confessió de Benavent, es va desencadenar l’operació Taula. I una mica més tard, l’operació Erial, que va acabar amb l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, a la presó.

El primer judici d’Imelsa

Marcos Benavent era el gerent de l’empresa pública de la Diputació de València, Imelsa (Impulso Económico Local S.A.). També hauran de declarar com a acusats l’ex-vicepresident de la Diputació de València i ex-batlle de Montcada del PP, Juan José Medina; l’ex-director financer d’Imelsa, José Enrique Montblanc; els empresaris Rafael García Barat i Jaime José Bleda Merino. També estan encausats el presumpte testaferro de Benavent, José Estalrich, i unes quantes funcionàries de l’Ajuntament de València.

Aquest primer cas que arriba a la fase de judici oral, cinc anys després de les detencions, té en el centre de les operacions l’empresa Thematica Events. L’administrava García Barat, però Benavent n’era el responsable a l’ombra. Al seu lloc de responsabilitat com a gerent d’Imelsa, va emprar aquesta empresa per aconseguir adjudicacions de contractes de manera fraudulenta. El cas que es jutja és la concessió del servei del Bibliobus, una biblioteca itinerant per les platges durant l’estiu; i l’altra era Metamprphosis, un espectacle audiovisual que formava part de les activitats que Imelsa feia en col·laboració amb el MUVIM. Segons l’acte judicial, van desviar 190.000 milions d’euros de diners públics.

Segons la fiscalia, mitjançant Thematica Events també es van detreure diners per a pagar les campanyes del PP en les eleccions municipals del 2007 i en les espanyoles del 2008. A l’escrit del fiscal es diu que, per als comicis del maig del 2007, Thematica Events va pagar més d’onze mil euros en actes de campanya per a Juan José Medina. Imelsa els hauria pagat a través de costs ficticis en la facturació real amb l’empresa. Benavent i Medina ho sabien.

La jutgessa els imputa delictes de malbaratament, prevaricació, falsedat en document oficial, falsedat en document mercantil, frau en la contractació i emblanquiment de capitals. Per a Benavent demana una pena de vuit anys de presó. Per a Medina, cinc anys, i per a García Barat, set anys.

El jonqui es desdiu i ja no és tan jonqui

A final de l’any passat, quan es veia a les portes del judici, Marcos Benvent va canviar d’advocat, d’indumentària i d’estratègia de defensa. Va demanar de declarar voluntàriament per a tombar la seua primera confessió com un calcetí. Vol que s’anul·len les proves en què es fonamenta la macrocausa judicial dividida en deu peces. I per aconseguir-ho, va dir al jutge que els enregistraments de converses que van obrir aquesta investigació l’any 2014 estan manipulats. Diu que ell i el seu ex-sogre es van encarregar de tallar i enganxar, i que, a més, les converses eren fetes amb mala intenció, provocant perquè els interlocutors digueren allò que a ell li interessava. També va acusar Rosa Pérez Garijo de filtrar els enregistraments interessadament per traure’n un rèdit polític.

Aquest canvi de testimoni afecta Eduardo Zaplana. El podria beneficiar si la fiscalia i el jutge es creuen aquesta nova versió segons la qual tots els papers que van permetre d’investigar allò que seria el cas Erial eren falsos i estaven fabricats amb la intenció d’inculpar l’ex-president de la Generalitat i més dirigents del partit. De moment, l’audiència ja ha dit que no passarà, que ni tan sols cridaran a declarar Benavent perquè aporte testimoni en aquesta causa perquè el consideren inútil.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies