The Washington Post · Nick Heubeck i Jorge Valero

La pressió econòmica dels Estats Units i la Xina ha empès com més va més països europeus a repensar l’aversió tradicional al deute comú.

Ara com ara, els governs estatals emeten la gran majoria del deute sobirà d’Europa. Les institucions europees emeten un volum molt més baix de deute per ajudar els estats membres a finançar l’obra de govern o bé reforçar les reserves de divises amb vista a futures crisis econòmiques.

La qüestió del deute comú ha estat, durant anys, un dels grans punts de fricció al club dels vint-i-set. França, per exemple, considera que ampliar l’emissió de deute comú podria ajudar a finançar les prioritats legislatives del bloc. Alemanya, el principal creditor sobirà d’Europa, continua essent reticent a la idea d’emetre més deute comú, atès que permetria als països que considera menys responsables fiscalment d’endeutar-se encara més.

Darrerament, tanmateix, com més va més països semblen haver-se decantat per l’opció del deute comú. “L’equilibri de forces ha canviat una mica”, va dir a començament de mes la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde. És probable que el debat continuï agafant embranzida aquests mesos vinents, a mesura que s’acostin les negociacions pel pressupost de la UE per al període 2028-2034.

Per què es torna a parlar d’emetre més deute comú?

L’envelliment de la població europea, que previsiblement farà augmentar la despesa en sanitat i pensions, amenaça de disparar encara més la pressió fiscal sobre els governs europeus, sobretot si l’economia del continent continua estancada –cosa que limitaria els ingressos fiscals dels estats membres– i els costs d’endeutament pugen a causa de la inflació.

La pandèmia del coronavirus i la crisi energètica desencadenada amb la guerra d’Ucraïna han absorbit recursos que, en un altre context, es podrien haver destinat a modernitzar les infrastructures del continent i es podrien haver invertit en indústries d’alt valor per ajudar la UE a competir amb els Estats Units i la Xina.

El deute comú repartiria la càrrega fiscal d’aquestes inversions entre els membres de la UE, tot permetent-los de fer més inversions i reforçar-se en previsió de crisis futures sense augmentar dràsticament els nivells d’endeutament dels estats membres. Els partidaris del deute comú defensen que la proposta permetrà d’accelerar el rearmament d’Europa o bé reforçar la xarxa elèctrica del continent per a la transició energètica.

Quin és l’atractiu del deute comú?

El deute comú se sol emetre a un tipus d’interès més baix que no pas el deute sobirà dels estats membres, atès que reparteix el risc d’impagament entre els vint-i-sis estats membres del bloc.

L’emissió de deute comú no tan sols beneficiaria els estats membres a títol individual. Actualment, els bons alemanys continuen essent el punt de referència a partir del qual es valora la qualitat del deute dels altres països. L’emissió de deute conjunt a gran escala podria ajudar a situar els actius europeus com a valor de referència i, de retruc, fer augmentar la demanda de la moneda comuna, l’euro, als mercats internacionals, cosa que podria reduir els costs d’endeutament de les empreses europees i ajudar-les a accedir a finançament.

Els defensors de la proposta diuen que el rumb erràtic del govern Trump, als Estats Units, ha ajudat a estimular la demanda d’actius europeus a la resta del món, tot impulsant els inversors de tot arreu a diversificar les carteres i a reduir la dependència del dòlar i dels bons del Tresor nord-americans.

La UE ha emès mai deute comú?

La UE ja ha emès deute comú en el passat, tot i que tan sols per mitjà d’instruments temporals i amb mesures ad hoc. Durant els primers mesos de la pandèmia, la UE va emetre deute per poder concedir préstecs als estats membres amb l’objectiu de donar suport a les empreses i evitar un augment en massa de la desocupació. Posteriorment, la UE va crear un fons de rescat de més de 800.000 milions d’euros per a fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia, incloent-hi préstecs als estats membres i subsidis finançats mitjançant una partida extraordinària al pressupost del bloc –una mesura sovint criticada, atès que a la pràctica implica que els països més rics subvencionen els més pobres.

L’any passat, la UE va estrenar un segon programa de préstecs als estats membres centrat específicament en l’àmbit de la defensa. En aquest cas, la Comissió Europea emet deute a cost baix i presta aquests diners als governs estatals, que els han de tornar una volta venç el préstec. Els diners es destinaran a finançar la compra de drons de combat i míssils, com també a la protecció d’infrastructures estratègiques.

Els intents d’emetre deute comú per a finançar Ucraïna, si més no fins ara, no han tingut tant d’èxit. La UE va renunciar a la idea d’emprar els actius embargats del banc central rus com a aval per a emetre més deute comú arran de la forta oposició de Bèlgica, que és precisament on es troben aquests actius. En canvi, la UE va acordar un gran préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna, avalat amb el pressupost del bloc.

Com s’ho podria fer la UE per a emetre més deute comú?

La Comissió Europea i els estats membres han debatut tot un seguit de propostes per generalitzar i fer més permanent el deute comú. Ara com ara, amb tot, no n’hi ha cap que assoleixi la unanimitat que caldria per a poder tirar endavant.

Una de les propostes més destacades ha estat la dels economistes Olivier Blanchard i Ángel Ubide, que opten per dividir l’emissió de deute en “bons blaus” a escala europea i “bons vermells” a escala estatal, tot defensant de substituir progressivament la majoria dels bons vermells (estatals) per bons blaus (europeus). Això, diuen, ampliaria el mercat de deute comú i ajudaria els bons europeus a competir amb els bons del Tresor dels EUA pel favor dels inversors internacionals.

Quins països estan a favor del deute comú? I qui s’hi oposa?

Al bàndol favorable al deute comú, encapçalat per França, també hi ha Espanya i Grècia. Alemanya i els Països Baixos, en canvi, són els principals detractors de la proposta. L’any passat, Alemanya va flexibilitzar els estrictes límits d’endeutament per poder destinar més recursos a infrastructures i defensa. El govern del canceller Friedrich Merz s’ha mostrat recelós a l’hora d’assumir més responsabilitat per les decisions fiscals dels altres estats membres, especialment ara que la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) –que defensa que donar suport al deute comú equivaldria a trair els interessos d’Alemanya– encapçala els sondatges a escala federal.

Aquestes darreres setmanes, tanmateix, com més va més responsables polítics alemanys s’han pronunciat en favor del deute comú. N’és un exemple Joachim Nagel –el president del banc central alemany, el Bundesbank–, que ha defensat que Alemanya hauria d’aprofitar el relaxament de les restriccions d’endeutament estatals per a donar suport a l’emissió de més deute conjunt europeu.

El president francès, Emmanuel Macron, i Mario Draghi, ex-president del BCE, continuen fent pressió per arribar a un acord. El BCE, per la seva banda, ha demanat de crear “un actiu segur de referència comuna europea, altament líquid i vàlid a tota la zona euro”, per impulsar el creixement al bloc. Polònia, una de les economies més dinàmiques de la UE, ha donat suport a emetre deute comú per finançar la despesa en defensa.

Què podria passar a partir d’ara?

La qüestió del deute comú tornarà al centre de l’agenda política europea a mesura que avancin les negociacions sobre el pressupost de la UE. La Comissió, de fet, ja ha proposat d’incloure als comptes alguns instruments ad hoc que es finançarien amb deute comú per valor d’uns quants centenars de milions d’euros.

Un grup de països encapçalat per França defensa endarrerir els terminis de repagament del deute de la pandèmia, que haurien de començar a partir del 2028, perquè considera que això permetria d’alliberar marge fiscal i ajudaria els països a invertir en prioritats legislatives comunes. A començament de maig, el Fons Monetari Internacional (FMI) es va manifestar en favor d’aquesta posició.

Encara que ambdues propostes han topat amb l’oposició d’Alemanya, un document signat per setze estats membres, que ha transcendit a final d’aquest mes, demana d’emetre més deute comú per finançar inversions a escala europea, a més d’endarrerir els terminis de repagament del deute de la pandèmia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb