Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ahir a la nit, el president dels Estats Units, Donald Trump, va comparèixer a la Casa Blanca davant els periodistes. En el discurs, Trump va defensar que els demòcrates ‘robaven’ les eleccions. La sorpresa va ser generalitzada i en molts casos va anar seguida d’indignació, atès que Trump hi deia coses falses sense aportar dades que confirmessin el contingut del seu discurs. En el Minut-a-minut en directe de VilaWeb vam qualificar la intervenció de ‘sorprenent’ i en tot moment vam posar el verb ‘robar’ entre cometes, per destacar que era una opinió del president.

En aquell moment, diverses cadenes de televisió dels Estats Units van optar per tallar l’emissió del discurs i no oferir-lo sencer als espectadors, i van explicar que no l’emetien perquè el president mentia. Aquesta actuació, clarament excepcional i mai vista, va despertar reaccions d’entusiasme i d’indignació, segons la posició política de cadascú a les xarxes socials. En el nostre país, generalment, de gran entusiasme.

Per això, aquest matí, VilaWeb ha publicat aquesta notícia en què es destacava que el periodista Shepard Smith, de la CNBC, havia tallat l’emissió en directe. Smith es va dirigir als espectadors dient: ‘Interrompem l’emissió perquè això que diu el president dels Estats Units, en bona part, no és veritat. Ha començat i no permetrem que continuï perquè no és veritat. Ha començat dient que hi havia vots legals i que, si només comptaven els vots legals, guanyaria amb facilitat, i que amb els il·legals intentaven de robar les eleccions. No hi ha cap prova que això sigui veritat. Cap. Només són paraules. No és veritat.’

Tot i que l’article de VilaWeb no connota aquesta decisió, que també va ser adoptada per altres periodistes en altres cadenes, la veritat és que la publicació de l’article podria ser entesa com un suport a l’actitud del periodista nord-americà, que ha estat elevat a la categoria d’heroi a les xarxes socials, on s’ha presentat la seva decisió com un gran exemple de periodisme valent.

Partint de la publicació d’aquest article, a la redacció de VilaWeb s’ha encetat un debat que, una vegada aclarit, pensem que és bo de transmetre als nostres lectors.

La discussió ha estat sobre si aquesta actuació era una decisió professionalment valenta o si, contràriament, érem davant un acte de censura.

Que Donald Trump menteix és fora de qualsevol dubte. I que la seva actuació com a president és un perill per als Estats Units és evident. Ara bé, això pot justificar que se silenciï la seva posició i que s’impedeixi als espectadors de sentir què diu?

No hi ha cap informació, mai, sobre la qual s’ofereixin tots els angles, perquè seria impossible d’abastar-los tots. Per això, un paper clau dels periodistes és triar quina informació ofereixen als seus lectors i en quin moment. I en aquesta tria intervenen tres factors: la legitimitat de la font, la rellevància de la font i l’oportunitat del moment.

S’entén que una font és legítima quan té una representativitat pel que fa al tema tractat que és indiscutible. Qualsevol persona pot opinar sobre qualsevol tema, però una font legítima té una autoritat derivada de qui és. Per exemple, un metge especialista, d’entrada, és una font legítima per a parlar d’una malaltia, mentre que una persona del carrer normalment no ho és. O el secretari general d’un partit és una font legítima per a parlar d’aquest partit, mentre que un simple votant no necessàriament ho és. Això no significa, és clar, que només les fonts legítimes puguin opinar sobre un tema o presentar-ne informació. Però situa aquestes fonts en un nivell de protecció diferent del que tenen les altres.

En aquest cas concret, és evident que Donald Trump té tota la legitimitat com a font. Perquè és un dels dos candidats i perquè ha estat fins ara president dels Estats Units, triat en unes eleccions.

El segon factor a l’hora de destriar què és imprescindible d’oferir als lectors i què pot ser motiu de tria té a veure amb la rellevància de la font. És a dir, cal valorar si allò que diu aquella persona té rellevància per al tema concret del qual es parla o no. I no sembla possible discutir que una declaració de Donald Trump sobre el procés de recompte, amb independència del que digui, té tota la rellevància.

Finalment, pensem que difícilment ningú podrà discutir tampoc el tercer factor, que és l’oportunitat del moment.

Tenint en compte aquestes tres consideracions, doncs, la resposta a la pregunta sobre si els periodistes nord-americans que han interromput Trump són exemple per a la professió o exerceixen una censura que no podem defensar, la resposta és que, efectivament, censuren.

En aquest sentit, reconeixem que l’article publicat aquest matí, en la mesura que es pot interpretar com a admiratiu respecte a l’actitud dels periodistes en qüestió, no l’hauríem d’haver publicat i demanem disculpes.

En canvi, donem suport a l’actitud de la majoria dels mitjans que, sense interrompre l’emissió ni censurar el vídeo, han exercit correctament la seva missió, denunciant de manera clara i sense contemplacions que el president Trump mentia.

Fer el contrast amb les seves paraules i demostrar que ofereix al públic dades que no tenen contrast i que no haurien de ser tolerables, precisament per la legitimitat que es deriva del seu càrrec, és un exercici periodístic imprescindible, que aplaudim. Però no podem aplaudir, en canvi, la censura. Perquè els drets no existeixen en funció de si s’apliquen a favor o en contra d’un mateix, i també per no crear precedents perillosos que un dia es poden girar en contra de nosaltres mateixos.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.