Les pseudociències típiques com l’astrologia són fàcils d’identificar, però altres camps com els de la investigació psíquica i la parapsicologia aconsegueixen mantenir-se en una zona grisa, en la frontera amb la respectabilitat científica. / Pixabay

Tant els problemes científics com els filosòfics que plantegen les pseudociències arquetípiques, com l’astrologia i el creacionisme, són ben coneguts i ens remeten a entitats que no busquen l’avanç del saber. No obstant això, si ens centrem en les entitats, també en trobarem de situades en zones grises, com en el cas de les que es dediquen a la parapsicologia, que combina idees científiques ben dubtoses amb entitats comparables en estructura a les de la majoria de les ciències socials.

Les aproximacions a les institucions que promouen la pseudociència també plantegen preguntes sobre certs camps acadèmics convencionals com l’economia. En aquests casos, es fa més complicat identificar els aspectes pseudocientífics en les seues pràctiques, la qual cosa posa en relleu la necessitat d’obrir l’anàlisi de la pseudociència a un context més ampli que incloga també les patologies de les institucions acadèmiques.

Casos típics
Sabem què és el que falla en les pseudociències típiques. Per exemple, l’astrologia no funciona si volem considerar-la com alguna cosa més que un conjunt de curioses metàfores psicològiques. D’acord amb la millor ciència moderna, és clar que els planetes no poden influir en les nostres personalitats o en el destí dels regnes tal com imaginen els astròlegs. Quan se la sotmet a les proves adequades, l’astrologia no revela cap senyal per damunt del soroll de fons. A més, és difícil identificar un corpus de coneixement consistent que es puga denominar astrologia. Els detractors d’aquestes creences es troben amb un conjunt d’afirmacions canviants i sovint contradictòries, que comparteixen una retirada familiar i llaços històrics, però que no encaixen en cap narrativa de progrés o aprenentatge.

Altres pseudociències habituals no comparteixen amb l’astrologia més que el rebuig a la ciència convencional. Així i tot, poden mostrar patologies comunes. L’homeopatia també contradiu la física establida, suspèn clarament les proves de control i s’emmarca en una idea general de la naturalesa que és, en el millor dels casos, antiquada. Els defensors de l’homeopatia, igual com els astròlegs, es veuen obligats a recórrer a excuses cada vegada més imaginatives per a justificar els seus fracassos.

Llig l’article sencer a la web de Mètode

Taner Edis

Què és Mètode?

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]