Ciutadans prova de convertir el parlament en un gran plató televisiu del 10-N

  • El govern rebaixa la transcendència del ple i els acusa de llançar-los calúmnies

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
07.10.2019 - 15:09
Actualització: 07.10.2019 - 16:26

Lorena Roldán no serà presidenta de la Generalitat, però la dirigent de Ciutadans ha explicat què farà el seu govern en un futur, sense condicionals. Amb la complicitat d’Albert Rivera i Inés Arrimadas des de la tribuna del parlament, la dirigent catalana de Ciutadans s’ha avingut a perdre per golejada una moció de censura abocada al fracàs, potser perquè el preu del seu desgast parlamentari engrossirà el rèdit de Rivera arreu d’Espanya. Arrimadas va guanyar les eleccions el 21-D, però ha estat Roldán l’única que ha acceptat de posar a prova els escassos suports de Ciutadans a la cambra. Roldán intentava revestir el moment de transcendència històrica amb paraules d’agraïment i un posat emocionat, mentre Rivera i Arrimadas li responien des de dalt la tribuna amb un mig somriure còmplice, sabent-se retratats per les càmeres en tot moment.

Rivera ha trepitjat el Parlament de Catalunya com si fos un plató de televisió perfecte per a la seva pre-campanya electoral. Hi ha vingut a exposar el ‘gran acord nacional’ espanyol, que no és res més que el cop de volant que ha fet a última hora, amb tots els sondatges pronosticant-li una caiguda de digestió difícil, per a acostar-se al PSOE i rascar-li, si pot, el vot fronterer. Un gir que podria precedir el triple salt postelectoral de Rivera per a mantenir-se al capdavant del partit encara que les urnes el castiguin severament. I qui sap si, llavors, fins i tot intentar un pacte amb el mateix Pedro Sánchez que va refusar insistentment després del 28-A, malgrat la sagnia de les seves files. Amb aquest ‘gran acord nacional’, ara no li falten raons d’estat per a defensar un acostament.

Sense que serveixi de precedent, la resta de partits i el govern han coincidit a definir la moció de censura de Ciutadans com una ‘farsa’ i un ‘acte electoral’. Tots tret del PP, que ha assistit al debat amb la seva candidata per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, asseguda una altra vegada a la tribuna d’autoritats. L’executiu ha volgut menystenir el ple cedint la intervenció principal, inusualment curta, a la portaveu del govern, Meritxell Budó, i allunyant Quim Torra del faristol. Roldán s’ha esforçat per demostrar la viabilitat d’un govern alternatiu, i això que no hauria tingut prou suports encara que Miquel Iceta s’hagués avingut a votar-hi a favor. Malgrat l’evidència matemàtica, el primer eslògan de Ciutadans ha estat aquest: el constitucionalisme, unit, pot governar.

Inés Arrimadas i Albert Rivera a la tribuna del parlament. Fotografia: ACN.

La realitat parlamentària és ben diferent. El PSC no va donar credibilitat a la moció de censura de Ciutadans des del principi i s’abstindrà, en un intent de mantenir-se equidistant dels blocs Cs-PP i dels sobiranistes. Els comuns i la CUP tampoc no van trigar a desmarcar-se’n, encara que tot plegat impliqui la continuïtat d’un govern que critiquen assíduament. Tanmateix, Ciutadans s’ha esforçat a provar que semblés que, si el PSC s’hi afegeix, es pot formar un govern constitucionalista a Catalunya. A cavall d’aquest eslògan, Roldán i Carrizosa han insistit, una vegada i una altra, als socialistes catalans que s’afegissin al seu bàndol. Ho han fet tantes vegades que la portaveu del PSC, Eva Granados, ha agraït que es dirigissin a Iceta com a futur president de la Generalitat.

Si Iceta semblava que era el més desitjat per Ciutadans, Torra i l’independentisme han tornat a rebre els cops d’un discurs polític ancorat en una suposada realitat de violència a Catalunya construïda per filtracions periodístiques. El segon eslògan del dia de Ciutadans ha vinculat l’independentisme amb el terrorisme. Un terrorisme que és presumpte en seu judicial, però que Ciutadans fa servir indiscriminadament per acusar els independentistes d’aplaudir la violència. Ho va dir Arrimadas ahir: ‘La moció es presenta ara perquè no havíem tingut mai goma-2 en el debat polític. Això ha canviat. No havíem tingut mai un president de la Generalitat que dóna suport explícit a persones que han reconegut que preparaven atemptats contra Catalunya.’

Per justificar l’oportunitat d’una moció de censura que expulsi Torra del Palau de la Generalitat, Carrizosa ha tornat a citar les filtracions de la investigació judicial i policial de la batejada com a operació Judes. De fet, Carrizosa ha hagut d’admetre que la investigació era secreta: ‘N’hi ha dos que han confessat que recollien material per fer amonal i goma-2, explosius. Hi ha dos confessos, pel que sembla, perquè està en secret de sumari.’ Això sí, agafant-se al que n’ha ‘transcendit’, no ha dubtat a preguntat als independentistes: ‘Vostès se n’han desmarcat?’

Carrizosa ha posat el dit a la nafra, perquè la condemna d’una suposada violència organitzada sota secret de sumari comença a coure sobre les ferides obertes de l’independentisme, a les portes d’una possible desobediència civil en massa com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Potser els exemples més clars són el recompte del total de presos polítics que fan els uns i els altres, o la conjugació del verb ‘condemnar’ a l’hora de respondre els emplaçaments que els arriben des de Madrid. L’independentisme no arriba cohesionat a la imminent sentència, encara que avui s’uneixi per votar en contra de la moció de censura. Però l’unionisme tampoc. Ha estat per això que, amarada de nostàlgia, Roldán ha apel·lat a l’esperit de la manifestació unionista del 8 d’octubre de fa dos anys, o a la unitat d’acció de Ciutadans, el PSC i el PP en els plens del 6 i el 7 d’octubre.

Ciutadans ha insistit a criminalitzar Torra fent ús d’informacions publicades a partir de filtracions, que diuen que el president de la Generalitat sabia els plans dels empresonats per a ocupar el parlament. També per la suposada implicació del Cesicat, l’anomenat CNI català. ‘Se’ls relaciona en seu judicial amb aquests presumptes terroristes’, ha repetit Roldán. Budó ha acusat Ciutadans de llançar-los calúmnies, de fer assenyalaments amb el dit i d’utilitzar filtracions per a fer afirmacions. ‘No volem ser còmplices del mal ús de la moció de censura’, ha argumentat la portaveu del govern. Els ha culpat igualment de no ser respectuosos amb el parlament i amb la ciutadania amb l’únic objectiu d’acaparar l’atenció televisiva. La pre-campanya electoral serà llarga. Continuarà.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any