Rull, Mundó, Romeva, Turull, Bassa, Forn i Borràs arriben a l'Audiència espanyola, el dia que van ser empresonats.

La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela traslladarà tota la causa contra els ex-consellers del govern empresonats i els dirigents d’Òmnium i l’ANC, al Tribunal Suprem espanyol, a petició del jutge Pablo Llarena, que porta el cas contra la presidenta de parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa. Com que Forcadell i la resta de diputats van evitar la presó, després d’haver pagat fiança, s’ha obert un fil d’esperança entre les defenses dels empresonats, que feia setmanes que reclamaven que el cas fos traspassat al Suprem.

És molt possible que els ex-consellers puguin aconseguir les mateixes mesures cautelars que els membres de la mesa i Forcadell –ja que són investigats pels mateixos delictes–, segons els advocats penalistes consultats per VilaWeb. Albert Estrada, del despatx Molins & Silva, creu que ‘per coherència’ ara el Suprem hauria de dictar la llibertat sota fiança per a tots.

Pablo Llarena, el jutge que assumirà la instrucció de la causa contra el govern

Llibertat ‘immediata’
Però la pregunta que es fa tothom és quan. Quan podran sortir si Llarena aplica el mateix criteri que en la instrucció del cas de Forcadell i la mesa? És previst que demà, a tot estirar dilluns, el jutge del Suprem assumeixi el control de les causes contra els ex-consellers. A partir de llavors, els advocats de les defenses ja podran presentar els recursos per a demanar la llibertat. De fet, com explica Estrada, la llei d’enjudiciament criminal preveu que quan un nou jutge d’instrucció assumeix la causa, si té presos provisionals, ha de valorar si els manté a la presó o no: ‘Això hauria de ser automàtic. Immediat. Tan immediat com han estat preses les decisions fins ara.’

Segons ell, quan Llarena decideixi d’assumir la competència de les querelles, el mateix dia o l’endemà ja podria decidir si els deixa en llibertat o no. ‘La cosa més habitual és que si els vol deixar en llibertat no s’esperi gaire. Si has de decretar que una persona surti de la presó, cada dia que passa la prives de llibertat de manera suposadament injustificada.’

Les eleccions són a la vista i la major part dels empresonats formen part d’alguna candidatura electoral. Ramon Setó, advocat del col·lectiu Drets, creu que els dictaran llibertat amb fiança i pensa que el vessant polític pot afectar la decisió: ‘Tenim un calendari marcat. Jo crec que a principi de desembre, abans del dia 10, ja hi hauria d’haver una resposta.’ En qualsevol de les dues possibilitats que apunten els lletrats, podríem veure els ex-consellers fent campanya amb els seus partits, un gest que a l’estat espanyol també li interessa perquè ajudaria a rebaixar la tensió abans dels comicis.

Una sola ‘organització’, les mateixes mesures
A pocs quilòmetres de la presó d’Estremera, on hi ha els ex-consellers, a Soto del Real Jordi Cuixart i Jordi Sànchez es troben en la mateixa situació. El seu cas és diferent: són investigats pel delicte de sedició i Lamela va dictar-ne presó preventiva perquè considerava que hi havia risc de fugida. Ara la seva causa també passarà a mans de Llarena. Abans de traspassar el cas al Suprem, la jutgessa Lamela, en un tomb de guió, ha posat tots els investigats en el mateix sac. Considera que formen part d’una ‘organització’ que des del 2015 ha desplegat ‘una premeditada estratègia perfectament coordinada’ amb un ‘repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils’. Aquesta argumentació li permet de decantar-se per l’acumulació de les causes, tal com li demanava el Suprem, però això també permetrà a les defenses de Sànchez i Cuixart d’argumentar el seu recurs per obtenir les mateixes mesures cautelars que la mesa i la presidenta Forcadell.

‘Els fets pels quals els van obrir la querella, que són els del 20-S, també són prevists en la querella del fiscal general contra els membres de la mesa i contra els membres del govern. No sé què farà el jutge, però té tots els motius per a prendre la mateixa decisió que va prendre amb els membres de la mesa’, explica Estrada.

La presidenta del parlament, Carme Forcadell, en el moment d’arribar al Tribunal Suprem el dia 9 de novembre.

El relat que assenyala que els investigats actuaven conjuntament és un denominador comú entre el Suprem i l’Audiència, tal com s’ha pogut deduir de les interlocutòries de la mesa i Forcadell. Però fins ara ningú no havia fet tant èmfasi en el terme ‘organització’. Per què? ‘Aquests matisos lingüístics i terminològics poden ser una mostra de la inclinació i del grau de bel·ligerància que adopti el tribunal a l’hora de prendre decisions’, explica Estrada. I va més enllà: ‘Que introdueixis la paraula “organització” podria anticipar que qualificaràs els fets d’organització criminal.’

Tanmateix, ara la causa canviarà de mans i Estrada dubta que el Suprem utilitzi aquesta terminologia. Això sí, una altra cosa seria que canviés el relat i negués la coordinació entre els actors. Setó dubta que això sigui així i creu que Llarena continuarà endavant amb la investigació del delicte de rebel·lió. ‘En la interlocutòria que va dictar presó condicional a Forcadell, tot i que es va aplaudir bastant perquè significava una rebaixa en la mesura preventiva, hi havia un afinat discurs a l’hora de construir una imatge de violència amb paràmetres que són totalment aliens al concepte de violència.’

Els ‘beneficis’ del Suprem
Sí que hi ha una opinió generalitzada entre el col·lectiu d’advocats que l’assumpció de totes les causes per part del Suprem donarà més garanties als investigats. El penalista veterà Agustí Gil Matamala ho explica així: ‘A l’Audiència Nacional s’ha anat sedimentant l’aspecte més repressiu. S’han passat la vida aplicant criteris penals i processals extremadament durs. En canvi, el Suprem, potser sí que té un mínim respecte a les garanties i fa servir uns criteris més racionals a l’hora d’aplicar llei, no són tan destralers.’

Per una altra banda, cal tenir en compte que el Suprem és l’estament superior de la jurisdicció penal i s’ha de suposar que té un bon coneixement del dret penal. Des del punt de vist de la defensa, també significa un avantatge: ‘L’acumulació d’una causa tan complexa sempre és positiva des d’un punt de vista d’estudi conjunt. Les defenses podran treballar d’una manera coordinada i no tindran dos fronts diferents’, diu Setó.

Els efectes sobre Brussel·les
A tot això, cal afegir-hi que la causa que assumirà Llarena també afecta els ex-consellers i el president Carles Puigdemont exiliats a Brussel·les, en espera que la justícia belga decideixi si els extradeix a l’estat espanyol. Qui va sol·licitar l’euroordre va ser Lamela, però això no ha de canviar res ni ha d’obligar a reiniciar el procés des del Suprem. Estrada considera que Llarena pot introduir-hi algun canvi, com per exemple, permetre la declaració per videoconferència. Tanmateix, ho considera poc probable perquè en aquest cas entraria en joc la consideració entre jutges. ‘Desacreditar Lamela podria ser molt compromès.’

Les mesures cautelars que dicti el Suprem als ex-consellers i a Sànchez i Cuixart hauria de ser la mateixa per als ex-membres del govern que són a Bèlgica. Segons algunes informacions, el fet d’haver eludit la declaració a l’Audiència els pot anar en contra ara, cosa que pot defensar la fiscalia. Ramon Setó opina que és una possibilitat, perquè en el dret sempre hi ha dues posicions: ‘Podria ser, és una interpretació. Però se’n podria fer una altra: que no han fugit a un país de fora de la UE, que s’han posat a disposició de les autoritats judicials belgues i que, per tant, no hi ha una voluntat de fugida real.’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]