Daniel Prieto-Alhambra: “El virus es va quedant sense trucs”

Entrevista al catedràtic de farmaco-epidemiologia de la Universitat d'Oxford sobre el repunt de la pandèmia arran de la variant òmicron

VilaWeb
Oriol Bäbler
25.12.2021 - 16:05
Actualització: 25.12.2021 - 17:05

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’arribada de la variant òmicron ha disparat novament la pandèmia i s’han assolit cotes de contagis fins ara inaudites. Per valorar la situació, parlem amb Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de farmaco-epidemiologia de la Universitat d’Oxford, que adverteix dels perills d’assumir que la nova variant és més lleu que les anteriors, especialment per als no vaccinats. “Crec que la gent que no està vacunada agafarà l’òmicron aquest hivern”, diu.

De totes maneres, l’expert, que insisteix en la protecció dels vaccins i en la necessitat d’administrar les terceres dosis, també té un missatge optimista sobre el final de la pandèmia. “Crec que el virus es va quedant sense trucs. El 2022 hauria de ser el final de la pandèmia i l’entrada en l’endèmia”, explica.

Primer de tot, i abans d’entrar en matèria, com passareu les festes de Nadal?
—La primera part, aquí, a Oxford, tranquil·lament, per situacions de covid familiar i altres coses. Ara bé, si tot rutlla i no hi ha problemes, anirem a Barcelona per celebrar Cap d’Any i serem amb la família més propera, amb els meus pares, bàsicament. Això sí, amb molta cura, perquè la situació és molt complicada i cal prudència i sentit comú.

Ara mateix quina és la situació al Regne Unit? Heu superat amb escreix els 100.000 contagis diaris, i unes quantes vegades consecutives. Unes dades fins ara impensables.
—La variant òmicron ha entrat amb molta força i s’ha expandit a gran velocitat. El Regne Unit és un país amb un percentatge de vacunació altíssim, però pràcticament sense cap mena de restricció. Cada dia es registren moltíssims casos, cada dia fem rècord, però ara per ara hi ha molt pocs ingressos. Això, inicialment, ha estat motiu d’un cert optimisme i ha fet aparèixer el relat que l’òmicron és molt més lleu que la variant delta i que no desemboca en ingressos hospitalaris… Però la veritat és que encara no tenim prou dades per a fer aquestes afirmacions. Com bé sabem tots plegats, entre la infecció i l’ingrés hi ha un decalatge de dues setmanes.

A qui afecta més aquesta nova onada?
—Aquí, la variant òmicron ha crescut molt de pressa, sobretot entre la gent jove, i tarda més a arribar en els estrats de la població que tenen més probabilitats de necessitar hospitalització. Com deia, ara veiem molts i molts casos. Són xifres inaudites.

La situació als hospitals és tranquil·la, doncs?
—Els ingressos van creixent a poc a poc. Encara que l’òmicron sigui menys greu que la delta, cosa que no sabem perquè no en tenim dades consolidades, la quantitat d’infeccions que causa és tan gran, que acabarà impactant en el sistema sanitari. A Londres, per exemple, que és on més s’ha expandit la variant, alguns hospitals comencen a tenir problemes per a gestionar els ingressos i s’han ajornat operacions. Hi ha aquesta dissociació cognitiva entre malaltia i malaltia greu, que fa que la comunicació pública sigui molt difícil, perquè la gent creu que l’òmicron és molt més lleu, però la realitat, i em sap greu repetir-me, és que no en tenim dades.

Ara que parleu de dificultats de comunicació, les polèmiques que envolten Boris Johnson, a qui s’ha enxampat esquivant les restriccions en ple pic de la pandèmia, segurament tampoc no ajuden a l’hora de generar confiança i credibilitat en la lluita contra la covid.
—El Regne Unit té un problema greu de lideratge en aquesta pandèmia. No pots tenir un primer ministre que dóna ordres mentre ell mateix les menysprea. El desembre de l’any passat érem en una situació realment desesperada. Per sort, a Catalunya no ho vau viure, en part perquè s’hi van imposar unes restriccions dures. Aquí, hi va haver dies que les ambulàncies feien cues de diverses hores perquè els hospitals no podien atendre més malalts. La gent es moria en ambulàncies aparcades al carrer…


—Va ser molt bèstia. Era una situació de guerra. Al primer ministre li va costar moltíssim prendre decisions i imposar restriccions. I ara veiem, gràcies a la premsa, que quan va decidir actuar, mentre tothom era tancat a casa sense celebrar Nadal, ell feia festes i celebracions amb el seu equip… Què celebrava? Crec que no ho sabrem mai, però en aquell moment el Regne Unit tenia la taxa de mortalitat per la covid més alta. Quina credibilitat té ara, aquest home, per a gestionar i imposar noves mesures? Cap.

Aquestes darreres hores s’han publicat estudis a Anglaterra, Escòcia i Sud-àfrica sobre la variant òmicron. Assegureu que les dades dels informes escocès i sud-africà, que indiquen que la variant causa infeccions més lleus, són massa optimistes. Per què?
—Tant l’estudi de Sud-àfrica com el d’Escòcia tenen una gran limitació, que és que utilitzen uns models estadístics en què la variable d’interès és si hi ha hagut ingrés o no. Si agafem dades de l’últim mes, els primers quinze dies tindrem molts casos de delta, però al final del mes, l’òmicron serà predominant. Si et dediques a observar quin percentatge dels casos diagnosticats són hospitalitzats, i tenint en compte que hi ha un decalatge entre la infecció i l’ingrés, tens un problema. La població que estudies no té la mateixa oportunitat d’ingressar. N’hi ha uns que fa trenta dies que estan malalts, mentre que la majoria d’infectats d’òmicron tan sols fa set dies que ho estan. Això és una limitació brutal i dóna una fotografia massa optimista de la situació.

Quina és la diferència amb l’estudi de l’Imperial College de Londres?
—El model de l’Imperial College té l’avantatge que utilitza un model de supervivència, en el qual la variable d’interès és el temps que passa entre la infecció i l’ingrés. Quan incorpores el component de temps, corregeixes en part les mancances dels estudis anteriors. És a dir, si t’han diagnosticat fa una setmana, només contribueixes set dies a l’estudi, mentre que si t’han diagnosticat fa un mes, hi contribueixes trenta dies. Si no tenim en compte aquesta variable del temps, et poden sortir estimacions ultraoptimistes que en realitat són esbiaixades. L’estudi de l’Imperial College és més complex i segurament per això no surt tant als mitjans.

I el resultat quin és?
—Els models són més avançats i tenen en compte altres coses molt importants, com ara el percentatge de gent contagiada que és reinfectada o vacunada. D’acord amb aquestes dades, la gran reducció de la gravetat de l’òmicron és, sobretot, perquè creix molt més que la delta entra la gent que estava vacunada o que ja havia passat la covid, cosa que representa més del 90% de la població britànica. Per tant, la variant infecta sobretot gent que ja tenia una immunitat prèvia. Si tens en compte això, i corregeixes per aquest factor, la reducció de gravetat de la infecció és més aviat poca, és del 0% al 30%. Expressat en altres paraules, crec que la gent que no està vacunada agafarà l’òmicron aquest hivern.

Què passa amb la immunitat de ramat?
—Tota la immunitat de ramat que teníem, la perdrem d’alguna manera, perquè els vacunats som capaços de transmetre l’òmicron amb més facilitat que les altres variants. A més, les persones que no estan vacunades tindran una infecció igual de greu que amb les altres variants, perquè no tenen cap mena d’immunitat que esmorteeixi la covid. Per tant, l’estudi ens deixa bones notícies i males notícies. Crec que d’aquí a dues setmanes tindrem dades molt més consolidades sobre els efectes de l’òmicron.

Sud-àfrica, que va detectar la primera onada d’òmicron, ha viscut un ascens molt vertical de les infeccions, però sembla que han tocat sostre i la corba va baixant a un ritme similar. Això és una dinàmica que també podem observar a Europa?
—Dubto molt que les dades de Sud-àfrica es pugui traslladar a Europa. Els motius i factors són diversos. En primer lloc, socio-demogràficament, la població sud-africana no té res a veure, en estructura piramidal, amb l’estructura de qualsevol país europeu. Gairebé no hi ha gent gran, hi ha moltíssima gent jove, etc. Un altre element és que l’organització del sistema sanitari és completament diferent i, per últim, la capacitat que té el país de fer proves i diagnòstics no té res a veure amb la capacitat del Regne Unit o Catalunya.

Com interpreteu la caiguda de casos?
—Un motiu que pot explicar una caiguda tan pronunciada dels casos és que no tinguin més proves. De fet, la positivitat la tenen disparada, és del 30%. Llegeixo moltes notícies sobre el doblegament gairebé miraculós de la corba, però la realitat és que si tens un 30% de positivitat, segurament no fas prou proves i se t’escapen molts positius. Per tant, la caiguda en picat dels contagis s’hauria d’agafar amb agulles. De fet, he llegit a Tulio de Oliveira, un dels principals epidemiòlegs de Sud-àfrica, indicant que els casos es disparaven a la província de KwaZulu-Natal; fins ara el focus principal era Gauteng.

Cap fred, doncs…
—Necessitem més temps per a veure què passa en realitat. A banda de les diferències socio-demogràfiques, la immunitat a Sud-àfrica depèn molt més de la infecció prèvia que no pas de la vacunació. El percentatge de vacunació ronda el 40%. En canvi, hi ha molta gent que ha passat la covid perquè hi ha hagut onades brutals. Com he comentat abans, l’òmicron té molta més capacitat d’escapar de la immunitat vacunal, però també de la natural. Això, en part, pot explicar per què l’explosió de contagis no es tradueix ara per ara en un pic d’hospitalitzacions.

Ja hem viscut unes quantes onades impulsades per variants cada volta més transmissibles. L’òmicron és la variant definitiva?
—Quan encara no teníem vacunes, dèiem que podien aparèixer variants més transmissibles. Això va passar amb l’alfa i, posteriorment, amb la delta. Ara, amb alts percentatges de vacunació a Europa, el maldecap havia de ser una variant que s’escapés d’alguna manera de la resposta immunitària. Aquesta és l’òmicron. Arribats a aquest punt, ja no se m’acudeixen quins trucs li queden, al virus… Una variant d’òmicron que pugui causar una infecció més greu, en principi, no li atorga cap avantatge competitiu. El virus no és aquí per matar, és aquí per replicar-se. Crec que queden poques oportunitats perquè el virus muti en una direcció que li doni més avantatge competitiu.

Segur que aquesta afirmació té un però…
—[Riu] Tot i això, és cert que mentre quedin països al món sense vacunar, sobretot a l’Àfrica, o amb un percentatge molt baix de vacunació, el virus tindrà una oportunitat brutal per a créixer. És el moment que els països desenvolupats se seguin i diguin: aturem-ho d’una vegada. Entenc que el 2021 tinguéssim pressa per vacunar-nos nosaltres, però ara tenim la capacitat de produir vacunes a l’engròs i desplegar realment una campanya global de vacunació. Si no, segur que tindrem alguna sorpresa.

Sembla que Occident està més pendent del debat d’aplicar les terceres dosis o les quartes que no pas de participar en una campanya global de vacunació.
—Ja no som a la primavera del 2021, ara no hi ha una limitació en la producció i disponibilitat de vacunes. De fet, hem vist uns quants països que han hagut de llençar dosis que han caducat. La Unió Europea o els Estats Units, per exemple, tenen la capacitat per a fabricar vacunes per a ells i la resta del món. Aquí estem molt pendents del butlletí de l’EMA quan aprova o estudia una nova vacuna, però no ens fixem gens que cada dos per tres atorga permisos per a obrir fàbriques que produeixin dosis. Ara no s’ha de decidir si es vacuna amb tercera o quarta dosi al primer món o amb primera o segona als països en vies de desenvolupament. Aquest debat és fals. Es poden fer totes dues coses sense problemes. És simplement una qüestió de voluntat.

Alguns diran que el problema no són tant les dosis com la logística.
—La pandèmia és un problema de salut global. Ens agradi o no. Evidentment que hi haurà dificultats. Fer una campanya de vaccinació amb dosis que s’han de guardar a vuitanta graus negatius, a segons quins llocs de l’Àfrica, segurament, és molt complicat, i potser cal pensar en alternatives. No n’hi ha prou de donar dosis, s’ha d’ajudar en el desplegament de la campanya. I si s’ha de fer amb vacunes d’adenovirus, perquè és més fàcil de transportar a tot arreu, fins i tot a zones remotes, doncs que sigui així, però s’ha d’ajudar. Els Estats Units i Europa han fet moltes promeses que no han complert. Ara és l’hora de complir.

Tornem a Catalunya, on l’òmicron va assolint cotes inaudites d’infeccions. Ens hem d’emmirallar amb el Regne Unit o Dinamarca, on la pandèmia està completament disparada?
—Jo crec que, si ens hem d’emmirallar amb algun país, les dades del Regne Unit i de Dinamarca són molt més transportables al context català que no pas les de Sud-àfrica. Tot i això, són països diferents, on el clima no hi ajuda gens. En aquest moment, per exemple, no pots estar-te en una terrassa d’un bar perquè fa un fred que pela. Hi ha coses que no són exactament iguals, però són països amb un sistema sanitari públic i relativament universalitzat i, per tant, amb moltes coses en comú. De totes maneres, el que ha de fer Catalunya és crear el seu propi sistema de vigilància epidemiològica i tenir un sistema com Déu mana.

Què voleu dir?
—No sé per què hem de dependre que els altres facin la feina per nosaltres. Catalunya té prou talent i un sistema sanitari prou avançat, organitzat i computaritzat per a invertir a fer vigilància genòmica com la fan Dinamarca i el Regne Unit. Aquesta hauria de ser la inversió, en preparació. Només parlem de la pròxima onada del coronavirus, però quan aquest virus se’n vagi, qui sap quan vindrà el següent, tenint en compte la mobilitat mundial que tenim. Potser el següent serà una grip A i tornarem a dir: ens han tornat a enganxar a contrapeu. El que ha de fer Catalunya, i segurament també Espanya, és tenir un sistema de vigilància molt més avançat. És al·lucinant que només vegis òmicron quan ja tens el 20% d’afectació. Per què passa, això? No es genotipa prou. Si tu genotipes una mostra molt petita, només veus el problema quan és massa gran. Si genotipes 100, 200 o 300 persones, simplement no tens prou mostra per a veure una cosa poc freqüent. En canvi, això a Dinamarca no passa. Allà es genotipa el 80% de les mostres, mentre que el Regne Unit ho fa entre el 50% i el 80% de les mostres. S’ha d’entendre, segurament a tota la Unió Europea, que la vigilància epidemiològica serà molt més important en el futur.

Com a membre del Comitè Assessor Científic de la Generalitat, què us semblen les mesures aprovades per l’estat espanyol: màscara obligatòria a l’exterior i eliminar les quarantenes de tots els contactes estrets vaccinats?
—Les mesures que ha imposat el govern de Catalunya es basen en un document d’un comitè científic independent. Des del primer dia de la pandèmia, l’OMS reclama que es procedeixi d’aquesta manera. Espanya continua sense tenir aquest comitè o sense declarar-lo o sense fer-ne públiques les minutes… No tenim ni idea de quina és l’evidència que ha guiat aquestes decisions. A mi, si m’obliguessis a tancar-me 48 hores buscant literatura, crec que no trobaria evidència per a recomanar cap d’aquestes dues coses. La meva opinió, la meva visió científica, és que no són mesures basades en l’evidència científica. No sé en què s’han basat, però segur que en evidència no.

Què en penseu, del fet que el govern hagi decretat el confinament nocturn, tot i que era una mesura que no preveia el document del comitè.
—És difícil d’avaluar les mesures una per una, perquè utilitzem l’aproximació aquesta del formatge suís. Sabem que és la sobreposició d’aquestes mesures allò que fa que puguis reduir la Rt en el percentatge necessari. És difícil mirar-les una per una. Nosaltres recomanàvem algunes mesures més estrictes de les que s’han acabat imposant. Per exemple, vam proposar de reduir les trobades a quatre persones a tot estirar o reduir molt més les cabudes als interiors dels bars i restaurants, perquè són entorns de molt de risc, on hi ha moltíssims contagis. El govern no ha aplicat cap d’aquestes mesures, però sí que ha aplicat el confinament nocturn. Més enllà del punt de vista legal, del qual jo no sóc cap expert, crec que en aquest punt de la pandèmia, els ciutadans haurien de tenir prou sentit comú per a saber què poden fer i què no per a minimitzar riscos. Crec que no cal que el TSJC els digui si poden sopar amb cinc persones o amb vuitanta per Nadal.

Hi ha comunitats com ara Madrid que es resisteixen a imposar qualsevol restricció, tot i el repunt de casos. És una quimera pensar en nous confinaments com ha passat als Països Baixos?
—Els models matemàtics funcionen molt bé per a predir què passarà si no fas res. Sense restriccions, a mitjans de gener, pots tenir una onada d’ingressats que estaria entre el doble de l’onada de l’estiu i l’onada del març del 2020, tot depenent de la gravetat de la variant òmicron. Bàsicament, amb el sistema sanitari col·lapsat o saturat i amb moltes dificultats per a gestionar la pandèmia. Parlem només d’hospitalitzacions. Obviem tota la gent infectada que estaria de baixa, malalta, confinada i, per tant, l’atenció primària rebentada, i tot el que això implica per no poder atendre altres malalties. El confinament és una eina que sempre hi és i que no s’ha de descartar mai. Ara cal que s’imposi el sentit comú, es minimitzi la interacció social i s’accelerin les terceres dosis. El risc d’agafar el virus, si fas un comportament nadalenc prepandèmic, és altíssim.

S’acaba l’any, ens acomiadem amb un missatge positiu?
—El missatge positiu és que si la gent s’ha vacunat, i sobretot si porten les tres dosis, estan en una situació personal molt més segura que l’any passat. La vacunació redueix el risc d’hospitalització en més d’un 80% i el risc de mort en més d’un 90%. Per tant, com a individus ens hem de sentir molt més segurs. Hem de tenir aquest punt d’optimisme. Jo m’ho dic a mi mateix cada dia: les coses es poden disparar, allà fora, però tu, com a persona, estàs molt més segur. Crec que l’altre punt positiu és que, com deia, crec que el virus es va quedant sense trucs. Ja ha mutat a ser més transmissible, ha mutat també per escapar-se de la immunitat vacunal… Pot fer una mutació que encara s’escapi més d’aquesta immunitat, però crec que anem arribant al final de la pandèmia. El 2022 hauria de ser l’any del final de la pandèmia i l’entrada en l’endèmia. On tinguem virus, tinguem ingressos, tinguem casos, però no tinguem megaonades com aquestes cada vegada que el virus muta. A més, les farmacèutiques continuen treballant i creant noves versions de la vacuna per a adaptar-se a l’òmicron. Tenim més solucions.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies