El moment sembla calculat mil·limètricament. La querella de la fiscalia per desobediència contra el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, el vice-president Josep Costa i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado arriba en un moment políticament molt decisiu. És una querella que fa mesos que haurien pogut presentar, però no ha estat fins ara, quan han passat les eleccions del 14-F, quan ja es va veient clar que els socialistes restaran al marge de qualsevol acord de govern en una negociació que va definint un possible acord independentista i quan falta poc més d’una setmana perquè s’acabi el termini per a la constitució del nou parlament. La fiscalia, que es pressuposa que no ha d’actuar sense cap motivació política, ha fet un moviment per a condicionar un altre cop la política a Catalunya.

Perquè la querella per desobediència contra el president Torrent i els membres independentistes de la mesa duu un missatge molt clar per a qui siguin el nou president (o presidenta) i els nous membres de la mesa: si goseu fer res –per més que sigui només debatre– en relació amb l’autodeterminació de Catalunya o per reprovar la monarquia espanyola, podeu rebre’n conseqüències penals. És una amenaça.

Una amenaça que arriba ara però que fa temps que els fiscals tenien desada al calaix. És una querella contra la decisió de la mesa d’acceptar a tràmit i de permetre el debat i votació de la resposta política que va donar el Parlament de Catalunya el novembre del 2019 a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes pel Primer d’Octubre. Una resposta que va prendre la forma de moció en què es feia constar que el parlament “reiterava i reiteraria tantes vegades com volguessin els diputats la defensa del dret de l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per a decidir el seu futur polític”.  I també deia que “reiterava i reiteraria” la reprovació a la monarquia tantes voltes com calgués. La resposta política no fou més que això, ben diluïda després de molta tensió entre els grups independentistes i amb l’amenaça permanent de querelles i de conseqüències penals. Unes amenaces que traslladava convenientment el secretari general de la cambra, Xavier Muro, assumint la nova doctrina imposada pel TC arran del procés independentista per a prohibir en seu parlamentària que es pogués parlar de propostes que qüestionessin la unitat d’Espanya o la integritat de la corona.

La repressió, amb la presidenta Forcadell a la presó i els membres de la seva mesa aleshores processats, feia efecte. I qui li continuava donant corda era l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, perquè fou el seu govern que el novembre del 2019, enmig de la campanya d’unes eleccions espanyoles que el PSOE va fer amb una gran bel·ligerància i hostilitat contra l’independentisme, va activar el mecanisme perquè el Tribunal Constitucional amenacés Torrent i la resta de la mesa. En efecte, fou el govern de Pedro Sánchez que va aprovar els incidents d’execució perquè el TC actués contra el parlament i evités cap resposta política a la sentència. I després de molts estira-i-arronsa, els partits independentistes van aprovar-ne una de molt descafeïnada, però que tanmateix feia referència a l’autodeterminació i criticava la monarquia.

De la taula de diàleg a la via penal

Haver-ho fet amb la boca petita no va impedir que el TC engegués la maquinària, i poques setmanes més tard va ordenar a la fiscalia que investigués Torrent, Costa i Campdepadrós per desobediència. Era el 28 de gener del 2020. Feia quinze dies del 13 de gener, quan el govern de Pedro Sánchez i de Pablo Iglesias havia pres possessió. La fiscalia tenia des d’aleshores aquesta carpeta damunt la taula. Però el nou govern de Sánchez, amb Unides Podem i amb el suport parlamentari d’ERC, havia canviat el to envers l’independentisme. I això que feia només dos mesos que Sánchez havia promès que faria portar a l’estat espanyol el president Puigdemont, i que es vantava de controlar la fiscalia per a poder-ho fer. Ara el panorama polític a Madrid havia canviat per a Sánchez. Hi havia d’haver un canvi de formes envers l’independentisme. El PSOE i ERC van acordar una taula de negociació entre el govern espanyol i el català que es va reunir per primera vegada i última el 26 de febrer de 2020.

Curiosament aquell mateix dia, el 26 de febrer, prometia el càrrec de nova fiscal general de l’estat Dolores Delgado, ex-ministra de Justícia amb Pedro Sánchez, enmig de les crítiques furibundes de la dreta espanyola i els seus altaveus mediàtics. Semblava que s’obria una nova època. Immediatament després va venir la pandèmia, que va marcar absolutament el 2020. Però la dinàmica política es mantenia igual, a final d’any: el PSOE prometent indults i una reforma del delicte de sedició i ERC ajudant Sánchez a aprovar el pressupost de l’estat.

Durant aquest temps el president de la Generalitat, Quim Torra, havia estat inhabilitat, apartat, per la sentència del Suprem, amb un paper decisiu de la fiscalia. I les causes obertes contra independentistes continuaven endavant amb un paper actiu i agressiu de la fiscalia en tot moment, demanant (i aconseguint) la condemna al TSJC dels membres de la mesa de l’octubre del 2017, i insistint a demanar una condemna contra Tamara Carrasco malgrat que havia estat absolta dues vegades. La fiscalia que continuava desant al calaix l’expedient obert contra Torrent.

Fins que arriben les eleccions, i el TSJC (amb la pressió política del PSOE i jurídica de la fiscalia) forcen que siguin el 14 de febrer. Per a aprofitar “l’efecte Illa”. Salvador Illa guanya les eleccions però empata en escons amb ERC, i els partits independentistes sumen més escons i percentatge de vot que mai. L’endemà dels comicis, la fiscalia ja presenta recurs contra el tercer grau dels presos polítics. No es va esperar ni vint-i-quatre hores. Però de seguida van començar els primers contactes, i el PSC volia fer valer que havia estat el partit més guanyat, i Illa gesticulava per a continuar presentant-se per ser elegit president. Només en fan cabal els comuns. ERC es manté ferma i no pensa pactar-hi. S’acosta el moment de constituir el parlament, i mentre avança la negociació entre Junts, ERC i la CUP, es comença a discutir la possibilitat que la CUP assumeixi la presidència del parlament.

I és ara justament quan arriba la querella. La presenta la fiscalia superior de Catalunya, perquè els querellats són aforats i els hauria de jutjar el TSJC. El fiscal superior de Catalunya és Francisco Bañeres, que exercí l’acusació contra el president Torra en el judici en què fou condemnat per desobediència. Bañeres va fer unes declaracions el 27 de febrer de l’any passat dient que si els presos polítics “acceptessin el delicte, ja tindrien el tercer grau”. Ho deia en una compareixença al parlament l’endemà de la presa de possessió del càrrec de la seva superior jeràrquica, la fiscal general Dolores Delgado. La fiscalia és un organisme extraordinàriament jeràrquic, i qui hi mana pot imposar el seu criteri als subordinats si ho creu convenient. Això va arribar a passar el març del 2018, quan la fiscalia del Suprem va demanar al jutge Llarena que Quim Forn pogués sortir de la presó provisional sota fiança; però ho va fer de mala gana i deixant clar que era “per imperatiu legal”, és a dir, perquè el fiscal general d’aleshores, Julián Sánchez Melgar, els ho havia ordenat. En aquell cas Llarena ni tan sols així hi va accedir, i Forn va continuar a la presó.

Ara, en aquest cas, no solament no hi ha hagut cap senyal de distensió de la fiscalia, cap picada d’ullet, cap moviment per a pensar que poden començar a canviar les coses perquè la repressió s’aturi; no solament no ha passat això, sinó que la fiscalia ha començat a ensenyar les cartes i a presentar els expedients polítics curosament desats per a rebentar la dinàmica política catalana. És la seva aportació a la negociació postelectoral.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.