Continguem la respiració, que ara sí que ens han abocat al precipici ucraïnès

  • Ha arribat el moment de contenir la respiració davant la crisi internacional més greu que ha viscut Europa d'ençà dels anys vuitanta

Vicent Partal
22.02.2022 - 08:03
Actualització: 22.02.2022 - 09:03
VilaWeb
Vladimir Putin signa el decret que reconeix Luhansk i Donetsk (Fotografia d'Aleksei Nikolski)

[Actualització a les 23:10. La situació s’ha accelerat molt més que no esperava quan he escrit l’editorial. El president Putin ja ha ordenat aquesta mateixa nit que l’exèrcit rus entrés a Lugansk i Donetsk. El fons de l’article, però, no queda afectat.]

 

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat en un discurs duríssim que Moscou reconeix com a estats independents les repúbliques populars de Lugansk i Donetsk, situades dins les fronteres internacionals d’Ucraïna.

La gravetat de la situació rau en el fet que, una volta reconeguda aquesta independència per Moscou, els dos estats podrien demanar auxili a Rússia per a defensar-se. Auxili militar. I Rússia l’hi podria enviar i, amb tota seguretat, l’hi enviarà. Evidentment, aquesta entrada de tropes russes a Lugansk i Donetsk serà vista per Ucraïna com una invasió estrangera del seu país i una violació de la seua integritat territorial. Perquè encara que Kíev no controle aquests dos territoris d’ençà del 2014, l’estat ucraïnès –de fet, tots els estats del món fins ara mateix– no ha reconegut la independència de les dues repúbliques populars i considera els dos territoris, doncs, com una part integral del seu país.

Ben probablement, la cosa encara es complicarà molt més perquè el territori reivindicat per les repúbliques de Lugansk i Donetsk no és tan sols el que controlen ara, sinó que va més enllà de les línies actuals d’interposició on hi ha desplegat l’exèrcit ucraïnès. De manera que és més que probable que les dues repúbliques, aquests dies vinents, demanen l’ajuda militar russa no únicament per a consolidar el territori que ara tenen sota control, sinó també per a “recuperar” uns territoris que, tot i no haver format mai part d’aquestes dues repúbliques autoproclamades, ells consideren que n’haurien de formar part. I això duu, gairebé inevitablement, a un xoc armat i directe amb l’exèrcit d’Ucraïna i, per tant, a la guerra.

La situació és molt greu, no s’hi val a disminuir-ne la importància. Després de setmanes jugant al gat i la rata, Putin ha travessat el seu Rubicó i ahir ho va demostrar amb un discurs extraordinàriament dur contra Ucraïna –va arribar a negar-ne l’existència com a nació– i contra occident. El president rus va atacar amb molta duresa l’OTAN per haver-se expandit fins a les fronteres de Rússia i va declamar un llarg memorial de greuges que ha elevat de manera sobtada la tensió internacional fins a un extrem que no coneixíem d’ençà del final de la guerra freda. Putin va arribar a invocar en el seu discurs el perill d’una guerra nuclear, una possibilitat –la més temible de totes– que semblava esborrada d’Europa dels anys noranta ençà.

Aquestes hores i dies que s’acosten seran molt intensos, doncs. Ara caldrà esperar a veure quina és la reacció del govern ucraïnès i dels governs de les dues repúbliques populars. Però el Rubicó, seguint aquella figura històrica que narra el pas definitiu que féu Cèsar al riu cisalpí, ha estat travessat, ara sí. I amb això ha arribat, també, el moment de contenir la respiració davant aquesta crisi internacional, que pot esdevenir la més greu que ha viscut Europa –i segurament el món– d’ençà dels anys vuitanta del segle passat.

 

PS. Evidentment, tota aquesta situació dóna encara més valor a la necessitat urgent que la societat internacional adopte un mètode per a permetre vies democràtiques a la secessió. En parlàvem fa poques setmanes en aquesta entrevista amb el jurista nord-americà Timothy William Waters.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any