Dues mil tones de residus diaris: l’impacte del creuer més gran del món als ports de Palma, València i Barcelona

L’arribada del Wonder of the Seas coincideix amb l’anunci que Palma reduirà a tres el nombre màxim de creuers diaris al port

VilaWeb
Júlia Julbe
15.05.2022 - 21:40
Actualització: 17.05.2022 - 13:56

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ara que han posat punt final a les restriccions contra el coronavirus, el sector dels creuers torna a agafar volada a les destinacions amb més demanda. Una tornada que coincideix amb l’arribada del creuer més gran del món, que fa parada a Palma, València i Barcelona. Aquests darrers dies, entitats ecologistes han protestat pel gran augment de contaminació que crea. La Plataforma contra els Megacreuers denunciava aquesta setmana que el Wonder of the Seas contamina deu vegades més que tots els cotxes de Palma junts.

Com és, el creuer més gran del món?

El Wonder of the Seas, construït a Saint-Nazaire, fa 64 metres d’ample, 362 d’eslora i té capacitat per a 7.000 passatgers i 2.300 tripulants. De Royal Caribbean, el 2022 va desbancar el Symphony of the Seas i es va convertir en el més gran del món.

Un creuer d’aquesta mena crea 2.000 tones de residus al dia, segons que destaca la plataforma. Aquesta dada va en consonància amb la que difon l’ONG Oceana en un informe. Segons aquesta organització, cada passatger en un creuer genera cada dia pel cap baix 300 litres d’aigües grises, 40 d’aigües negres, 10 de sentines –restes líquides olioses–, 3,5 kg de brossa i 30 grams de residus tòxics.

“Fa tres anys que diem que el límit és un megacreuer diari, però ara ho volem matisar: no volem cap gran creuer a la nostra ciutat”, afegeix la Plataforma contra els Megacreuers.

Hi ha cap regulació?

L’arribada del Wonder of the Seas ha coincidit amb l’anunci que Palma limitarà a tres el nombre màxim d’arribades de creuers turístics. És el segon port de la Mediterrània, després de Dubrovnik, que tanca un acord d’aquestes característiques per a fer compatibles el turisme, la protecció cultural, el medi i la convivència amb els habitants.

Palma i Barcelona tenen normatives menys estrictes

Un estudi del 2019 de la federació Transport & Environment, de la qual forma part Ecologistes en Acció, destaca que Carnival Corporation, l’operador de creuers més gran del món, va emetre gairebé deu vegades més diòxid de sofre a les costes europees que no pas els 260 milions de cotxes europeus l’any 2017. Barcelona i Palma encapçalen el rànquing de ports més contaminants i l’estudi ho associa, principalment, al fet que són destinacions importants i presenten regulacions menys estrictes sobre la limitació de sofre dels combustibles marins, cosa que permet a aquesta mena de vaixells de fer-ne servir de molt contaminants.

Regular les emissions, a l’horitzó

Fa anys que les organitzacions ambientals recomanen de limitar les emissions de diòxid de nitrogen dels vaixells. Abans de la pandèmia, eren exempts del control d’aquest contaminant en les àrees de control d’emissions (ECA). A final del 2021, el Conveni de Barcelona, fet a Turquia, va donar llum verda a la creació d’una Àrea de Control d’Emissions per a les emissions de sofre a la Mediterrània. A Ecologistes en Acció expliquen que actualment són en una coalició europea amb més ONG del nord d’Europa, els Estats Units i el Canadà perquè s’apliqui. “S’ha aconseguit l’acord dels estats perquè ho tramitin a l’Organització Marítima Internacional (OMI) i s’enllestirà el 2025, si tot va bé.” Una altra dada que destaquen per demostrar el grau de contaminació és que, a Marsella, per exemple, cinquanta-set creuers van emetre gairebé tant de diòxid de nitrogen com una quarta part dels 340.000 vehicles.

Un estudi que va fer l’Autoritat Portuària de València el 2019 destaca que el temps de mitjana que els visitants passen a la ciutat és entre tres hores i cinc. Ecologistes en Acció de València explica que tot i passar força hores a terra, els visitants tan sols es gasten entre 0 euros i 15 de mitjana. Una dada que consideren pèssima tenint en compte l’impacte ambiental del creuer. Les grans companyies organitzen bona part de les excursions i ja hi incorporen el transport, per tant, els visitants no tenen gaires despeses externes a les navilieres. “És un negoci rodó en què la ciutat posa els mobles, l’aigua, la qualitat de l’aire i el manteniment dels monuments i, en conseqüència, l’espai se satura. Venen les excursions del seu vaixell; són màquines extractives de recursos.”

Demanats per la limitació en el nombre diari de creuers, pensen que no és la solució: “No pots restringir per nombre de vaixells, sinó per capacitat de càrrega en el territori. Si fas números, la xifra hauria de disminuir molt per arribar ser sostenible. Però aquests números no els volen fer. Si vénen almenys tres vaixells amb 7.000 persones, ja és un col·lapse.”

Ampliació de les terminals, en compte de reduir-les

Royal Caribbean ha escollit el port de Barcelona com a punt de sortida del Wonder of the Seas. D’ençà del 8 de maig, el creuer fa viatges de set nits per la Mediterrània i salpa de Barcelona i de Roma. El president del port, Damià Calvet, anunciava divendres que l’empresa ja ha presentat el projecte per a construir-hi una terminal de creuers pròpia. “És el primer port de creuers del món, sense comptar el Carib”, va recordar Calvet, que també va destacar un acord per a limitar i reubicar les terminals de creuers per minimitzar-ne l’impacte.

Actualment, al port de Barcelona hi ha cinc terminals de creuers de grans dimensions i dues més que s’amplien. Enguany, es preveu que hi facin escala vuit-cents creuers. Les entitats ecologistes expliquen que cada vegada que s’ha obert una terminal hi ha hagut un augment d’un 12% dels passatgers.

Una de les portaveus d’Ecologistes en Acció, Maria Garcia, diu que en l’anterior mandat les entitats van pressionar quan es decidia l’ampliació de la sisena terminal. El consistori es va abstenir en el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona i van arribar a un acord per a limitar-ne el nombre. Un acord, diu, en què constava la limitació dels creuers mitjançant el tancament de les terminals d’eslores mitjanes, però amb l’ampliació de dues més. “En tanquen dues que eren obsoletes i n’amplien de megacreuers, que contaminen més.” Creu que va ser un mal acord perquè es calcula que d’aquí a quatre anys es podria arribar a rebre fins a quatre milions de creueristes per any i, en conseqüència, un grau de contaminació més alt.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies