La contaminació lumínica afecta el 75% dels grans telescopis

  • La mesura clau és la comparació amb la brillantor natural del cel causada per la resplendor de l'aire a l'alta atmosfera i la llum procedent de les estrelles i la Via Làctia

VilaWeb
Europa Press
20.12.2022 - 22:48
Actualització: 21.12.2022 - 15:38
Un equip d’astrònoms ha estudiat i comparat els nivells de contaminació lumínica dels principals observatoris astronòmics del món. El treball s’ha publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.L’estudi presenta els nivells de contaminació lumínica sobre gairebé cinquanta observatoris de tot el planeta, inclosos els observatoris professionals més grans del món, així com observatoris més petits per a aficionats. L’estudi utilitza un model de propagació de la llum a l’atmosfera terrestre i l’aplica a dades nocturnes obtingudes per satèl·lit.

L’ús d’indicadors addicionals de contaminació lumínica, a més d’examinar la brillantor tradicional directament per sobre del cap (és a dir, al zenit), revela que el cel nocturn als principals emplaçaments dels observatoris està més contaminat del que es podria suposar. El zenit sol ser la zona menys contaminada, i, per tant, més fosca, del cel nocturn, i és un dels indicadors fets servir per classificar els emplaçaments a l’estudi. Els indicadors addicionals són la lluminositat mitjana a una altitud de 30° sobre l’horitzó, la lluminositat mitjana en els primers 10° sobre l’horitzó, la lluminositat mitjana global a tot el cel i la il·luminació del sòl donada per la llum artificial procedent del cel nocturn. Aquests indicadors, juntament amb la lluminositat zenital, ajuden a desxifrar com afecta la llum artificial el cel nocturn.

La mesura clau és la comparació amb la brillantor natural del cel causada per la resplendor de l’aire a l’alta atmosfera i la llum procedent de les estrelles i la Via Làctia.

Tres de cada quatre grans observatoris

Els resultats de l’estudi mostren que només set dels vint-i-vuit principals emplaçaments d’observatoris astronòmics (emplaçaments que tenen un telescopi amb un diàmetre de tres metres o més) tenen una brillantor zenital del cel amb contaminació lumínica inferior al llindar esperat de l’1% de la brillantor cel natural, per la qual cosa es podrien considerar gairebé no contaminats en aquest sentit. Això deixa els altres vint-i-un grans emplaçaments restants –tres quartes parts de tots els grans observatoris– tots per sobre d’aquest nivell.

A la dècada de 1970, la Unió Astronòmica Internacional va fixar un límit més relaxat del 10% com a lluminositat artificial màxima admissible per als grans observatoris. El nou estudi mostra que la contaminació lumínica en dos terços dels observatoris terrestres de l’estudi ja ha superat aquest llindar més alt.

El doctor Fabio Falchi, director de la investigació, afirma en un comunicat que “el menys contaminat de tots els llocs de l’estudi és un emplaçament de Namíbia que allotja diversos telescopis que es lloguen a aficionats per a usos visuals, fotogràfics i de recerca. Vaig ser-hi fa poc i puc confirmar que és el lloc amb menys contaminació lumínica que he vist”. I afegeix: “Hem provat de disminuir els nivells de contaminació lumínica a altres emplaçaments per protegir el futur de l’astronomia terrestre”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any