La contaminació altera estructures del cervell del fetus durant l’embaràs

Els fetus exposats a nivells elevats de contaminació atmosfèrica durant l’embaràs poden tenir alteracions en la forma i el volum d’algunes estructures cerebrals. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi encapçalat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb BCNatal (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona) i l’Hospital de Sant Pau. És el primer treball que analitza amb detall la relació entre la contaminació de l’aire i el desenvolupament cerebral fetal.

La recerca s’ha publicat a la revista The Lancet Planetary Health i s’ha basat en dades de 754 dones embarassades que van participar en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort) entre els anys 2018 i 2021. Les participants es van sotmetre a una neurosonografia transvaginal, una ecografia especialitzada que permet d’analitzar les estructures cerebrals del fetus durant el tercer trimestre.

Els investigadors han detectat una relació entre l’exposició al diòxid de nitrogen (NO₂), partícules en suspensió (PM2.5) i carbó negre, i un augment del volum de diverses cavitats cerebrals que contenen líquid cefaloraquidi. En concret, han observat canvis en els ventricles laterals, la cisterna magna i el vermis cerebel·lós, una zona clau per a l’equilibri i la coordinació motora. A més, també s’ha registrat una reducció en la profunditat del solc lateral –o fissura de Silvi– associada a una exposició més alta al carbó negre, un indici de menor maduració cerebral.

Els efectes han estat més marcats durant el segon i tercer trimestre, coincidint amb una fase crítica del desenvolupament cerebral. “És en aquesta etapa quan el cervell fetal és especialment vulnerable a factors externs com la contaminació”, explica l’investigador d’ISGlobal Payam Dadvand, autor sènior de l’estudi. Les doctores Elisa Llurba i Lola Gómez-Roig, de l’Hospital de Sant Pau i BCNatal-Hospital Sant Joan de Déu, respectivament, afegeixen que aquests resultats mostren que, fins i tot en embarassos clínicament normals, la contaminació pot afectar el cervell fetal de manera subtil. Per això, consideren necessari reforçar la consciència social i sanitària sobre aquest risc.

No són alteracions patològiques

Tot i aquests canvis morfològics, totes les mesures obtingudes es mantenen dins dels paràmetres considerats normals i no suposa que els infants participants en el projecte tinguin alteracions cerebrals patològiques. “Aquestes diferències poden semblar petites a escala individual, però són rellevants des d’una perspectiva poblacional”, destaca Laura Gómez-Herrera, coautora principal.

L’estudi posa de manifest la necessitat de continuar la investigació per saber si aquests canvis persisteixen després del naixement i com poden influir en el desenvolupament neurològic. “Encara no podem concloure si són efectes temporals o permanents”, adverteix Jordi Sunyer, autor sènior de l’estudi.

Per tot plegat, l’equip remarca que calen polítiques públiques que protegeixin les dones embarassades de l’exposició a la contaminació, sobretot a les ciutats. “Els nostres resultats reforcen la necessitat de minimitzar aquesta exposició”, conclou Yu Zhao, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’article.