La contaminació atmosfèrica fa créixer el risc de tenir una covid greu

Un estudi d'ISGlobal i l'Institut Germans Trias i Pujol ha trobat nivells més alts d'anticossos en els infectats que vivien en zones contaminades

VilaWeb
Redacció
17.11.2021 - 16:41
Actualització: 17.11.2021 - 17:41

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica fa créixer les probabilitats d’emmalaltir per covid i de tenir símptomes greus. Ho ha determinat un estudi codirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el projecte Genomes for Life de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol de Badalona.

“La probabilitat d’infecció és la mateixa, però, una vegada infectat, tens més probabilitat de tenir una covid greu. L’exposició crònica a la contaminació atmosfèrica afecta la gravetat de la covid i, en conseqüència, a la resposta immunitària, al nivell d’anticossos”, explica a VilaWeb Manolis Kogevinas, director científic de la distinció Severo Ochoa d’ISGlobal.

La investigació va tenir 9.605 participants, entre els quals hi havia 481 casos de covid confirmats (5%). S’hi va observar que, com més gran era l’exposició a les partícules fines (PM2,5) i al diòxid de nitrogen (NO2), més comú era que desenvolupessin símptomes, especialment en els casos greus amb hospitalització o teràpia intensiva.

Per tal de determinar la presència i la quantitat d’anticossos, es van prendre mostres de sang a poc més de 4.000 participants. Entre els que havien estat positius es va trobar una relació entre més exposició als agents contaminants i nivells més alts d’IgC contra els antígens virals, cosa que indica que van tenir més càrrega infecciosa o símptomes més greus.

“És un estudi prospectiu que havíem començat abans de la pandèmia. Després del confinament, ens vam tornar a posar en contacte amb els participants: els hem fet qüestionaris, els hem agafat mostres de sang i sabem on viuen. Tenim molts mapes de contaminació per tot Catalunya i Europa i, per tant, podem determinar amb molta precisió els nivells de contaminació davant les cases de la gent”, diu Kogevinas. “És probablement l’estudi més complet i més potent sobre la qüestió de la contaminació atmosfèrica i la covid”, afegeix.

L’equip investigador va combinar la tecnologia desenvolupada per l’equip de Carlota Dobaño per mesurar els anticossos antivirals en una cohort de residents a Catalunya –la COVICAT–, amb informació sobre l’exposició residencial d’aquests individus a contaminants atmosfèrics –NO2, PM2.5, sutge i ozó.

Segons una altra investigació recent d’ISGlobal, l’àrea metropolitana de Barcelona és la número sis a la llista de les ciutats europees amb més mortalitat associada a l’NO2. Durant la pandèmia, la ciutat ha registrat més casos de covid en comparació amb unes altres zones de Catalunya. Per Kogevinas, la contaminació n’és una de les causes, tot i que no la més important: “El factor determinant és el contacte entre persones i la densitat de població, però la contaminació atmosfèrica també hi influeix, sens dubte.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes