contaminació

L’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica fa créixer les probabilitats d’emmalaltir per covid i de tenir símptomes greus. Ho ha determinat un estudi codirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el projecte Genomes for Life de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol de Badalona.

“La probabilitat d’infecció és la mateixa, però, una vegada infectat, tens més probabilitat de tenir una covid greu. L’exposició crònica a la contaminació atmosfèrica afecta la gravetat de la covid i, en conseqüència, a la resposta immunitària, al nivell d’anticossos”, explica a VilaWeb Manolis Kogevinas, director científic de la distinció Severo Ochoa d’ISGlobal.

La investigació va tenir 9.605 participants, entre els quals hi havia 481 casos de covid confirmats (5%). S’hi va observar que, com més gran era l’exposició a les partícules fines (PM2,5) i al diòxid de nitrogen (NO2), més comú era que desenvolupessin símptomes, especialment en els casos greus amb hospitalització o teràpia intensiva.

Per tal de determinar la presència i la quantitat d’anticossos, es van prendre mostres de sang a poc més de 4.000 participants. Entre els que havien estat positius es va trobar una relació entre més exposició als agents contaminants i nivells més alts d’IgC contra els antígens virals, cosa que indica que van tenir més càrrega infecciosa o símptomes més greus.

“És un estudi prospectiu que havíem començat abans de la pandèmia. Després del confinament, ens vam tornar a posar en contacte amb els participants: els hem fet qüestionaris, els hem agafat mostres de sang i sabem on viuen. Tenim molts mapes de contaminació per tot Catalunya i Europa i, per tant, podem determinar amb molta precisió els nivells de contaminació davant les cases de la gent”, diu Kogevinas. “És probablement l’estudi més complet i més potent sobre la qüestió de la contaminació atmosfèrica i la covid”, afegeix.

Els barcelonins augmenten d’un 23% l’ús del cotxe d’ençà del començament de la pandèmia

L’equip investigador va combinar la tecnologia desenvolupada per l’equip de Carlota Dobaño per mesurar els anticossos antivirals en una cohort de residents a Catalunya –la COVICAT–, amb informació sobre l’exposició residencial d’aquests individus a contaminants atmosfèrics –NO2, PM2.5, sutge i ozó.

Segons una altra investigació recent d’ISGlobal, l’àrea metropolitana de Barcelona és la número sis a la llista de les ciutats europees amb més mortalitat associada a l’NO2. Durant la pandèmia, la ciutat ha registrat més casos de covid en comparació amb unes altres zones de Catalunya. Per Kogevinas, la contaminació n’és una de les causes, tot i que no la més important: “El factor determinant és el contacte entre persones i la densitat de població, però la contaminació atmosfèrica també hi influeix, sens dubte.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.