El Consell recorrerà al TS contra el decret del govern espanyol sobre el repartiment de menors immigrants

  • El govern valencià considera que el decret vulnera les competències autonòmiques i que manca un finançament adequat per a l’acolliment

VilaWeb
05.08.2025 - 16:50
Actualització: 05.08.2025 - 17:51

El Consell ha acordat avui d’interposar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem espanyol contra el decret 658/2025 aprovat pel govern espanyol, que desplega el sistema de repartiment territorial de menors migrants no acompanyats. Segons la vice-presidenta del Consell i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, la norma és unilateral i representa una invasió de les competències de la Generalitat Valenciana.

La decisió s’ha pres en un ple extraordinari del Consell i suposa un pas més en l’oposició del govern valencià al pla estatal de redistribució. Ja el mes d’abril passat, l’executiu valencià havia presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret-llei 2/2025, en què es fonamenta el decret ara impugnat. Camarero ha denunciat que l’aplicació del decret implicarà l’arribada de 571 menors a la demarcació, però que només es preveuen 7,4 milions d’euros per a cobrir els tres primers mesos d’estada. Això representa una dotació de 35 euros al dia per menor, lluny dels 219,85 euros que –segons la consellera– el sistema valencià hi destina actualment. “Trenca el principi d’autonomia financera perquè no cobreix els costos reals”, ha afirmat.

Denúncia de discriminació en el repartiment

La portaveu del Consell ha criticat, a més, que el repartiment estatal és “arbitrari i discriminatori”, perquè mentre a la Generalitat Valenciana li assignen 571 menors, a altres territoris com el País Basc o Catalunya no se n’ha atribuït cap. Camarero ha insistit que no hi ha cap justificació tècnica ni negociació prèvia amb les comunitats per establir els criteris de repartiment, ni tampoc planificació sobre quan i com es faran els trasllats. Segons ha dit, actualment els centres de menors valencians superen el 160% de la capacitat i, malgrat haver incrementat les places en un 63% respecte del govern anterior, el sistema està tensat al límit.

“El govern espanyol ens envia els menors, però no col·labora en el cost real del seu acolliment, que s’enfila fins als 45,5 milions d’euros. No ho tolerarem”, ha dit. Ha afegit que qualsevol acte administratiu que desplegue aquest decret també serà recorregut: “Cada pas que facin, el recorrerem.”

Tot i la contundència, Camarero ha volgut matisar que l’oposició del Consell no respon a una falta de solidaritat, sinó a una voluntat de protegir un sistema d’acollida que, segons diu, manté uns estàndards molt elevats de qualitat. “No podem permetre que es trenqui aquest sistema per una decisió precipitada i mal finançada”, ha conclòs. El recurs al Suprem és compatible amb el que ja van presentar onze comunitats governades pel PP i Castella-la Manxa davant el Tribunal Constitucional espanyol. Camarero ha insistit que també hi ha governs autonòmics del PSOE que s’oposen a aquesta mesura.

obres
actors
  • Consell de la Generalitat
  • Camarero
  • Govern d'Espanya
  • Tribunal Suprem espanyol
  • Tribunal Constitucional Espanyol
  • PP
  • Castella-la Manxa
  • País Basc
  • Catalunya
  • Partit Socialista Obrer Español (PSOE)
llocs
  • Comunitat Valenciana
  • Espanya
  • País Basc
  • Catalunya
  • Castella-la Manxa
esdeveniments
  • Recurs de cassació davant el Tribunal Suprem espanyol
  • Recurs d'inconstitucionalitat contra el decret-llei 2/2025
temes
  • Política
subtemes
  • Competències autonòniques
  • Repartiment de menors migrants
  • Finançament i cost d'acolliment
  • Discriminació en la distribució
  • Relacions intergovernamentals
  • Investigació judicial
VilaWeb ja ha explicat com el govern de Carlos Mazón ha convertit el conflicte competencial amb Madrid en un dels eixos del seu relat, tant en la seva actitud a la conferència de presidents, en què acusava Catalunya i el País Basc de condicionar la reunió i exigia més finançament per al País Valencià , com en les tensions internes del PP que han situat el president en una posició política fràgil . En aquest context, el nou recurs del Consell al Tribunal Suprem contra el decret estatal de repartiment de menors migrants reforça l’estratègia de confrontació jurídica amb l’estat que ja han seguit altres actors valencians davant el mateix tribunal, com Per l’Horta en la batalla per la ZAL de la Punta .

Per comprendre millor el rerefons polític, cal situar aquest pols amb l’estat en un govern valencià que, alhora que invoca l’autonomia financera per rebutjar el pla d’acollida, aplica amb Vox una agenda de recentralització interna i d’erosió d’institucions pròpies, com demostra l’operació per asfixiar econòmicament l’Acadèmia Valenciana de la Llengua . També podeu llegir com aquestes dinàmiques de control polític i de disputa sobre el model de país travessen altres espais, com el conflicte obert dins d’Esquerra Republicana del País Valencià per la intervenció de la direcció catalana , que il·lustra fins a quin punt el debat competencial i territorial és present en tots els àmbits.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor