Comproven que l’Àrtic s’escalfa el doble de ràpid que la resta del planeta

L'extensió del gel marí s'ha reduït gairebé a la meitat a l'estiu d'ençà que van començar els registres per satèl·lit a la dècada del 1980

VilaWeb
L'Àrtic es fon acceleradament en les últimes dècades Autor: Gary Bembridge
EFE
07.02.2022 - 16:59
Actualització: 07.02.2022 - 17:58

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els científics que han participat en l’expedició internacional MOSAiC han confirmat que la velocitat de l’escalfament de l’aire a la superfície de l’Àrtic més que duplica la de la resta del planeta des de la dècada del 1970 i han publicat la primera imatge completa de l’escalfament global en aquesta zona.

Centenars d’investigadors internacionals estan analitzant les mesures fetes durant l’expedició MOSAiC (acrònim de Multidisciplinary drifting Observatory for the Study of Arctic Climate), durant la qual van registrar centenars de paràmetres ambientals amb una precisió i freqüència sense precedents durant un cicle anual complet a l’oceà Àrtic central.

Els investigadors, entre els quals figuren Estel Cardellach, de l’Institut de Ciències de l’Espai (HISSI-CSIC i IEEC), i Carolina Gabarró, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), han publicat avui a la revista Elementa alguns dels resultats de l’expedició sobre l’atmosfera, neu i gel marí.

Segons la recerca, l’extensió del gel marí de l’Àrtic s’ha reduït gairebé a la meitat a l’estiu d’ençà que van començar els registres per satèl·lit a la dècada del 1980. Durant l’expedició, el trencagels alemany Polastern, amb experts de vint països a bord, es va endinsar durant un any sencer, entre el 2019 i el 2020, a l’oceà Àrtic.

L’expedició MOSAiC l’ha coordinat l’Institut Alfred Wegener amb la col·laboració de més vuitanta instituts científics d’arreu del món, i un cost total d’uns 150 milions d’euros, finançats en la seva major part pel Ministeri Federal d’Educació i Recerca d’Alemanya.

“Trobem una banquisa a la deriva més dinàmica i ràpida de l’esperat. Això no solament va suposar un repte pels equips desplegats en el terreny en el seu treball diari, sinó que es va traduir en canvis en les propietats del gel marí i en la distribució del seu espessor”, ha explicat Marcel Nicolaus, físic del gel marí a l’Institut Alfred Wegener.

L’expedició va comptar amb el CSIC com a soci espanyol, amb finançament de l’Agència Estatal de Recerca. El Barcelona Expert Centre (BEC), grup dedicat a la teledetecció dels oceans, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), va ser responsable de posar a la superfície àrtica un radiòmetre, instrument similar al que porta el satèl·lit SMOS de l’Agència Espacial Europea, per mesurar el gruix del gel marí.

“L’objectiu d’aquest experiment -ha detallat Gabarró- ha estat obtenir mesures de radiometria en diferents condicions per a poder entendre millor com afecta el gruix de la neu, la temperatura i la salinitat del gel a l’emissivitat del gel, i poder millorar els mesuraments del gruix de gel obtinguts pel satèl·lit SMOS”.

Segons Gabarró, aquesta és una variable fonamental per monitoritzar els dràstics canvis que s’estan produint a l’Àrtic. “Estem molt contents amb els resultats que hem obtingut amb aquest radiòmetre, dissenyat i desenvolupat a Espanya”.

El radiòmetre que ha posat l’equip de l’ICM-CSIC a l’Àrtic, una de les zones de més difícil accés del planeta, permetrà d’aconseguir estimacions més fiables de l’espessor del gel des dels satèl·lits.

 

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €