Compromís i PSPV fan costat a la rectora de la Universitat d’Alacant en el seu enfrontament amb el Consell

  • El president Carlos Mazón no ha assistit a l'acte d'inauguració del curs amb el rerefons de la polèmica pels estudis de medicina

VilaWeb
Esperança Camps Barber
12.09.2024 - 14:19
Actualització: 12.09.2024 - 17:48

Avui s’ha fet l’obertura solemne del curs de la Universitat d’Alacant. A l’acte, hi han assistit el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i la secretària general del PSPV, Diana Morant, en qualitat de ministra d’Universitats espanyola. També hi havia una delegació de Compromís encapçalada per Joan Baldoví. Tant Compromís com els socialistes han criticat durament l’absència del president Carlos Mazón, i han dit que la seua presència en el campus de Sant Vicent del Raspeig era per donar suport a la rectora de la universitat, Amparo Navarro.

L’acte s’ha fet en un ambient de tensió que té a veure amb l’enfrontament directe entre la direcció de la universitat i el Consell pels estudis de medicina que, per segon curs, s’imparteixen a la Universitat d’Alacant.

Fa dos dies, el consell de govern de la Universitat d’Alacant va defensar la legalitat i la legitimitat del grau de medicina, que es troba qüestionat per un procés judicial.  El govern de Mazón fa costat a la Universitat Miguel Hernández en la seua pretensió de ser l’únic centre que impartesca medicina al sud del país. Tots dos campus estan separats per dotze quilòmetres. Arran de les crítiques, Mazón ha proposat una solució que vol ser de consens, però que no té precedents, i sense cap mena de concreció que seria, segons que va dir, la creació d’un campus compartit entre totes dues universitats.

Una postura inexplicable

Tant Diana Morant com Joan Baldoví han defensat que al País Valencià calen molts metges i que no hi ha prou oferta de places públiques per a cursar els estudis. “No entenem la postura del president Mazón. Avui ha manifestat una gran covardia no venint a la inauguració de curs. D’una altra banda, és una vergonya que parle de neutralitat”, ha dit Baldoví, que ha atribuït l’actitud de Carlos Mazón als interessos de les universitats privades d’establir-se a Alacant amb estudis de medicina.

La secretària general del PSPV ha acusat Mazón de sotmetre els 172 alumnes que ja estudien primer i segon a una angoixa innecessària i injustificada. “La batalla que està lliurant Mazón no té cap sentit ni del punt de vista de la política universitària ni de la política sanitària. Només ho entenc del punt de vista sectari.” Diana Morant ha recordat que el grau de medicina és el que té la nota de tall més alta de tots els de la Universitat d’Alacant i que més de mil persones s’han quedat en llista d’espera.

Un conflicte que ve de lluny

L’any 1996, poc després d’arribar al poder, Eduardo Zaplana considerava que la Universitat d’Alacant tenia un consell de govern massa progressista i que no s’avenia amb els seus postulats ideològics. Així va ser com va decidir la creació d’una nova universitat pública a la seua mida, en aquest cas a Elx. Per fer-ho, va decidir que determinats estudis havien de desaparèixer de la d’Alacant per passar a impartir-se a la d’Elx. El cas dels estudis de medicina va ser el més polèmic i va ser considerat una declaració de guerra del Consell a aquella universitat.

L’abril del 2022, amb Ximo Puig al capdavant, el Consell va tornar a autoritzar el grau de medicina a Alacant. La Universitat Miguel Hernández va recórrer-hi en contra i el Consell del Botànic es va personar en la causa per donar suport a la Universitat d’Alacant. Amb el canvi polític, el Consell s’ha retirat i ha deixat sola la Universitat d’Alacant.

Mentrestant, el curs passat, el 2023-2024,  ja es va impartir el primer curs amb una oferta de setanta-cinc places. Ara fa pocs dies, aquells alumnes van començar segon, i s’ha incorporat una nova tongada d’estudiants de primer que viuen amb molt de desconcert i preocupació pel seu futur acadèmic el seu futur.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor