25.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.03.2023 - 11:34
La cúpula de la Guàrdia Civil, quatre homes uniformats, té la mirada perduda en una sala de premsa pràcticament buida. “Servir Espanya, servir els espanyols, és el millor patriotisme”, afirma María Gámez, que acaba de dimitir –acompanyada fins a la porta per Pedro Sánchez en any electoral– com a directora general del cos. Els tinents generals Félix Blázquez i Manuel Llamas tenen el tricorni a les mans i no saben què fer-ne. “Abandono el càrrec satisfeta amb les coses que s’han aconseguit i orgullosa d’haver posat el meu granet de sorra perquè la Guàrdia Civil continuï com una de les institucions més valorades i més estimades per la ciutadania espanyola”, conclou Gámez, que dimiteix arran de la investigació del seu marit en el cas dels ERO a Andalusia.
Gámez –”la millor dirigent de la Guàrdia Civil en els 178 anys d’història del cos”, segons Fernando Grande-Marlaska– es retira del faristol i fa el gest de deixar passar els uniformats, però aquests la fan passar primera per davant dels periodistes. Entre “els servidors d’Espanya” que la segueixen, a part de Blázquez –a qui el Suprem va arxivar una denúncia per prevaricació–, també hi ha el tinent general Arturo Espejo, que custodiava Mikel Zabalza el 1985 quan va ser torturat fins a la mort a la caserna d’Intxaurrondo i posteriorment abandonat al riu Bidasoa.
Gámez, després d’equivocar-se de sortida, s’acomiada definitivament dels periodistes amb un “gràcies”. Ara bé, l’última imatge de la directora, acompanyada de la cúpula de la Guàrdia Civil, no ha agradat gens dins el cos, segons que publiquen alguns mitjans madrilenys. El motiu és que sembla que l’estructura policíaca fa costat a Gámez en una circumstància personal i judicial, que pot derivar en una condemna per corrupció.
Tot plegat en un context en què la justícia espanyola té en el punt de mira uns quants alts càrrecs de la Guàrdia Civil per dues trames entrelligades de corrupció: el cas Mediador i el cas de les casernes. Aquest darrer, segons l’Associació Unificada de Guàrdia Civils (AUGC), és “el problema més gran de corrupció del cos d’ençà dels temps de Luis Roldán“, que entre final dels vuitanta i principi dels noranta va deixar en ridícul el govern de Felipe González i va acumular, precisament, uns deu milions d’euros en comissions per obres en casernes.
“No cobrava només jo, cobrava molta gent, però ens van condemnar a tres i es va acabar la història […] I continua havent-hi corrupció. És una cosa consubstancial a la vida”, va declarar Roldán en una de les últimes entrevistes abans de morir.
El forat negre de les obres a les casernes
El cas de les casernes, que investiga irregularitats en obres de reparació i reforma en casernes de la Guàrdia Civil en tretze comandàncies diferents (2014-2019), implica l’ex-tinent general Pedro Vázquez Jarava, que va ser responsable de la Subdirecció General de Suport fins a la seva jubilació el 2018, un dels càrrecs més importants dins la jerarquia del cos perquè gestiona els recursos financers i patrimonials.
La causa va començar el 2020 al jutjat d’instrucció 2 d’Àvila arran d’una denúncia anònima sobre irregularitats a la caserna local, però la trama no ha parat de créixer i ara un jutjat de Madrid investiga l’adjudicació manipulada de gairebé dos-cents contractes per feines no fetes o factures inflades. S’investiguen delictes de suborn, falsedat documental, tràfic d’influències, prevaricació administrativa i malversació.
El beneficiari principal de la trama és l’empresari canari Ángel Ramón Tejera de León, conegut com a Món, tot i alguns guàrdies civils s’hi referien com a “alferes” perquè sempre rondava per les casernes. Les seves empreses –Solocorcho, Canarycork, Impermercork, Angrasurcor, entre més– presentaven els pressupostos falsos per encàrrecs que no superaven els 50.000 euros, fet que li permetia de driblar els controls interns de la Guàrdia Civil. Tejera de León va facturar 3,3 milions d’euros.
Més enllà de Vázquez Jarava, la trama també inclou el tinent coronel Carlos Alonso i el coronel José María Tienda. El primer ara és destinat a Madrid, però és investigat pel seu pas com a cap de la comandància d’Àvila. El segon, amic personal de Tejera de León, ha estat destituït com a cap de la comandància de Santa Cruz de Tenerife, on va contractar obres i reformes per desenes de milers d’euros.
I cap on va la investigació judicial? Ara mateix sembla que cap enlloc. Segons que informen mitjans espanyols, el cas fa vuit mesos que està congelat al jutjat a l’espera d’un informe pericial sobre el conjunt de les obres realitzades a les comandàncies. De fet, en un escrit de la fiscalia presentat el passat 16 de gener, la pèrita originalment designada per a redactar l’informe es va oferir per fer-ne un sobre la comandància d’Àvila, però va avisar sobre “la impossibilitat” de fer la pericial de la resta de comandàncies.
En l’informe sobre Àvila, la pèrita relata que les obres i reparacions que les empreses de Tejera de León van fer en vint-i-sis casernes de la comandància van ser “un nyap”. En aquest sentit, el document és ple de fotografies que mostren pintura escrostonant-se, humitats sense sanejar, habitacions amb parets de colors diferents –pintades sense retirar els quadres– i portes i altres elements que només es van pintar per la cara visible.
Uns dies abans de dimitir, Maria Gámez va voler minimitzar l’escàndol de les casernes. “No vull que alguns cigrons negres enterboleixin el nom de la Guàrdia Civil”, va dir. Irònicament, la directora general aleshores va fer aquestes declaracions en plena presentació del projecte de les obres de millora de la caserna de Benaoján (Andalusia). “Que pagui qui no hagi fet bé”, va afegir.
Les prostitutes, la cocaïna i el PSOE
Un hotel amb vista a l’estadi Heliodoro Rodríguez López de Tenerife, que els afeccionats del Barça i del Dream Team recorden gratament. Aquí, el 4 de novembre de 2020, és on convergeixen les dues trames de corrupció que esquitxen i empudeguen la Guàrdia Civil. En una reunió es troben l’empresari Tejera de León, el general Francisco Javier Espinosa Navas, que actualment és en presó preventiva –el 2010 ja va ser investigat pel cas Unión–, i altres implicats en l’anomenat cas Mediador.
La trobada té un altre protagonista, el coronel Tienda Serrano, que no és a l’hotel, però truca al general per dir-li que “els seus cerquen els papers”, tot i que el sumari del cas no detalla de quins documents parla. Espinosa Navas respon que va “mig borratxo” i que acaba de “deixar el cosí”, que tampoc no s’identifica. A diferència del cas de les casernes, la justícia no investiga l’empresari i el coronel de la Guàrdia Civil, tot i que, segons el sumari, sí que mantenen l’aura de sospitosos.
Però què és el cas Mediador? Una trama corrupta, que investiga un jutjat d’instrucció de Santa Cruz de Tenerife, que captava empresaris amb l’engany d’aconseguir tractes de favor si pagaven comissions. Els rostres més coneguts de l’organització són l’ex-diputat del PSOE al congrés espanyol, Juan Bernardo Fuentes Curbelo –conegut com a Tito Berni; l’ex-militar Marco Antonio Navarro Tacoronte, àlies Mediador; i el general Espionsa Navas.
El sumari del cas relata com els empresaris interessats en els serveis de la trama pagaven milers d’euros i també finançaven tota mena de festes amb cocaïna i prostitutes. En la causa, en què hi ha una dotzena d’implicats, s’investiguen delictes de suborn, tràfic d’influències, emblanquiment de capitals, falsedat documental i organització criminal.
El general és l’únic implicat que és en presó preventiva pel risc de fuga i de destrucció de proves. Segons la fiscalia anticorrupció, Espinosa Navas era utilitzat pel Mediador per a transmetre als empresaris “altes probabilitats de gestió i èxit en els seus projectes”, a canvi de “les comissions il·legítimes”. En aquest sentit, el guàrdia civil va rebre per part dels empresaris targetes de prepagament, estances en hotels i vols a les Canàries, entre més.
Quan va ser detingut a casa, Espinosa Navas tenia 61.000 euros desats en capses de sabates, una bossa de mà i rotlles de roba, tot i que ell va argumentar que eren estalvis. “He guanyat molts diners en la meva vida professional”, va dir. D’altra banda, durant l’escorcoll, els policies també van trobar un document que, segons la jutgessa, podria revelar l’existència d’una comptabilitat B dins de la trama. Contra el general hi ha una ordre internacional per a determinar si té béns a Bèlgica –on tenia un compte– i a l’Àfrica, tenint en compte que entre el 2017 i el 2021 va estar destinat al Sahel com a cap del projecte europeu GAR-SI SAHEL.
Aprofitant aquesta posició, el general va fer adjudicacions sense concurs a l’empresa Asesoramiento y servicios de drones, propietat d’un amic seu, José Suarez Estevez. De fet, l’any passat, la Comissió Europea va demanar a un grup d’experts que analitzés el grau de compliment del projecte GAR-SI SAHEL. Els experts van detectar despeses per dotze milions d’euros sense justificar, però les conclusions no es van fer arribar pas a l’Oficina Europea de Lluita Contra el Frau.
