“Com que estimo la meva llengua, també estimo el català”: comença el Correllengua 2024, en homenatge a Carme Junyent

Més d’un centenar d’assistents van omplir ahir al vespre l’aula Joan Maragall de la Universitat de Barcelona, en l’arrencada del Correllengua d’enguany, dedicat a homenatjar la lingüista M. Carme Junyent. L’acte fou organitzat conjuntament per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), i va girar entorn d’un tema central: la diversitat lingüística del nostre país.

Després d’unes paraules de benvinguda a càrrec d’Itziar Aduriz, cap de la secció de Lingüística de la Universitat de Barcelona, el president de la CAL, Jaume Marfany, va presentar l’acte. Primer de tot, fent referència a la personalitat de Carme Junyent, va destacar que, justament perquè estimava el català, estimava totes les llengües. Per a reblar aquesta mirada ecolingüística es va projectar un vídeo, en què nombrosos parlants van dir el missatge “Com que estimo la meva llengua, també estimo el català” en urdú, xinès, rus, lingala, italià, grec, armeni, portuguès del Brasil, èuscar, ucraïnès i japonès.

Tot seguit es va fer la lectura del Manifest del Correllengua 2024, escrit pel filòleg Jordi Badia i Pujol, cap d’estil de VilaWeb, que va remarcar el compromís de M. Carme Junyent, sobretot fent referència a tres missatges d’un manifest que ella mateixa va escriure per al Correllengua de l’any 2021: que encara hi som a temps, que hi ha molta feina a fer i que el català ha de tenir el paper de llengua de convivència i instrument d’integració.

A continuació, va començar una taula rodona conduïda per Jaume Marfany i amb la participació de Mònica Barrieras, professora de la Universitat de Barcelona i membre del GELA; Òscar Andreu, còmic i guionista; i Amina Chabeh, activista i educadora de descendència amaziga. Tots tres, partint d’àmbits diferents, van parlar de la importància que té la diversitat lingüística en la societat catalana actual, les mesures que es poden aplicar per impulsar l’ús de la llengua i les accions que pot fer cadascú.

Òscar Andreu, recordant constantment els coneixements llegats per Junyent, va apuntar un camí de solució: “Com salvarem el català? Necessitarem que el 30% de parlants del català prenguin consciència del problema; que el 60% de parlants que tenen el castellà com a primera llengua s’hi solidaritzin i que el 10% que no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua també s’hi apuntin. Aleshores, només caldrà que els polítics apliquin les lleis com les han d’aplicar.”

Mònica Barrieras va parlar de la importància d’entendre que la societat catalana és multilingüe i no pas bilingüe: “Quan en un territori hi ha només dues llengües, és el primer estadi d’una substitució, perquè si ja saps una altra llengua pots abandonar la teva. En societats on hi ha moltes llengües, si n’arriba una altra és una més”, va dir. I, referint-se al monolingüisme imposat com un sistema de control dels estats, va desfer el tòpic que les llengües són instruments de comunicació i prou: “Les llengües són cultura, són coneixement (del medi, de l’entorn, del conreu). Són, en definitiva, una visió de la realitat. I, a més, són identitat i per això a molts estats no els agrada, perquè veuen aquesta diversitat d’identitats com una amenaça.”

L’activista Amina Chabeh va subratllar que una llengua es perd donant la prioritat a una de molt més forta. Després d’establir un paral·lelisme entre la defensa del català i la defensa de l’amazic per no ser esborrat per l’àrab, va insistir a dir que un dels problemes actuals del català és que no es normalitza a partir de la infància com a llengua d’expressió, i que això es podia aconseguir, justament, amb una visió oberta a la diversitat lingüística: “Ensenyar als infants el valor i el sentiment que tenen cada una de les nostres llengües és una manera de preservar-les.”

L’acte es va acabar amb el bateig de la gegantona “Carme en Acció” a càrrec d’Òscar Andreu. És la primera figura d’imatgeria festiva de la CAL i ha estat construïda per Noemí Rocabert. El cap de la geganta té forma de lletra C: “C de ‘català’, de ‘Catalunya’, de ‘CAL’, de ‘cultura’, de ‘conviure’ i de ‘Carme’ Junyent”, va dir l’artista. I va afegir que és formada per molts caps i cares comunicant-se: “Són els ambaixadors de Catalunya. Viuen a Catalunya i viuen en català per a defensar la llengua, el patrimoni i la saviesa singular d’aquest indret.”

L’acte central del Correllengua, el 24 i 25 de maig a Masquefa

L’acte d’ahir va ser el començament oficial del Correllengua, una campanya lúdica i reivindicativa a favor de l’ús social del català. D’ara fins al mes de novembre, passarà per tot de municipis de Catalunya, de manera que M. Carme Junyent serà homenatjada amb centenars d’actes. L’acte central es farà els dies 24 i 25 de maig a Masquefa (Anoia), vila natal de Junyent.

Vegeu tot seguit el vídeo de l’acte, tot sencer: