"Una comunitat que lluita pel reconeixement, la dignitat i el respecte a la identitat de cadascú, no hauria de ser més sensible a la lluita per la preservació de la diversitat lingüística?"
Caldria canviar la mirada centrada en l’entorn, i no en la discapacitat
"L’evidència que les llengües són un patrimoni a preservar és tan clamorosa que ni els militants del monolingüisme més recalcitrant no ho han pogut impedir"
"En els encontres efímers, les normes socioculturals no escrites dicten que diguem les paraules justes per a preservar la nostra intimitat, però també la de l’altre"
"Tot i que la situació de la diversitat lingüística del món és desesperada, no hi ha conscienciació al carrer sobre aquest desastre"
"Una alumna que es va presentar en català acaba disculpant-se per fer-ho. La disculpa és un senyal de vergonya, de repressió exercida i de càstig, en aquest cas infligit de manera natural i subtil quan se li va demanar que es presentés en una llengua que no era la que ella havia triat"
"L’objectiu que persegueix no és ‘ensenyar diversitat lingüística’, sinó obrir un espai per a escoltar-la. Un espai que permeti d’aplegar les vivències, els sentiments, els reptes, les preocupacions, el dolor de llengua"
«El primer pas per a la mort d'una llengua es produeix quan una llengua majoritària entra en un territori i la pròpia del territori passa a quedar subordinada»
«Som uns afortunats, i potser encara molts no ho saben: amb la seva novel·la 'Entre l’infern i la glòria', Àlvar Valls erigeix un gran cant a la diversitat interna de la llengua amb motiu de la vida i l’obra de Jacint Verdaguer»
«Aquests darrers mesos estem immersos en les mitges mentides contínuament. D'exemples n’hi ha a cabassos»
«Per fer front a les dues emergències, la climàtica i la lingüística –i per moltes altres raons–, necessitem les poblacions indígenes»
L'Institut Ramon Llull ha lliurat el 29è Premi Internacional Ramón Llull de Catalanística i Diversitat Cultural, al doctor Ko Tazawa, un intel·lectual que ha dedicat més de quaranta anys de la seva vida a promoure el coneixement mutu entre Catalunya i el Japó
«És molt preocupant que tots els participants coincidissin que el sistema educatiu actual no aconsegueix que tots els adolescents facin un ús actiu de la llengua, i que caldria crear més àmbits d'ús»
«La campanya #NoEmCanviïsLaLlengua ens posa un mirall davant. Fa palès que hi ha molta gent sàvia i amb sensibilitat lingüística que s’ha adonat que les llengües fan créixer»
«Indubtablement el món canvia, i aquesta és la tendència. Una cosa no ha canviat, tanmateix, i és que l'argot en català continua sent subsidiari, dependent, una còpia de l'espanyol»
«Invertim i invertim, diners públics i diners privats, per aconseguir que tota la població catalana tingui competència lingüística... en anglès. I cap ni un ciutadà hi troba cap indici de malbaratament»
«Una sola persona pot despertar l’interès per la llengua i fer-la irradiar cap a nous aprenents i contrades»
«Des d'allà on són i cadascú a la seva manera, segueixen treballant pels objectius fundacionals del GELA: donar a conèixer la diversitat lingüística i el seu valor»
«Segurament la vida més real i autèntica per a tot mestre és tot allò que en guarden els seus alumnes, per tot el que ha volgut ensenyar i per tot el que ha transmès més enllà dels seus propòsits»
«No cal saber psicolingüística per entendre que la traducció consecutiva és impensable en un context judicial quan hi ha en joc la presó»
«De la mateixa manera que a Catalunya hi ha una sensibilitat especial envers altres llengües minoritzades o amenaçades, en general els amazics entenen fàcilment la realitat catalana i hi empatitzen»
«La llengua és un element cultural tan potent que és capaç de fer alquímia: converteix allò que podria ser una aculturació en una apropiació»
«Les llengües moren perquè els seus parlants deixen d'usar-les. I els motius que els duen a fer-ho no tenen res de natural. La repressió per motius de llengua no és precisament un fet anecdòtic en la història de la humanitat»
«Els discursos que es van sentir al primer programa eren molt correctes des del punt de vista lingüístic i es fa difícil de trobar-hi errors bàsics de llengua oral. No estem tan malament, doncs; al contrari del que solen afirmar les veus d'alarma sobre el nivell de català dels nostres joves»
«Quan diem que tenim la negra, o que tot ho veiem negre, o que el dia que van empresonar els Jordis va ser un dia molt negre, o que hi ha gent que ha de tenir l'ànima molt negra, això no té res a veure amb els africans, més ben dit, a ells també els passa»
