Una decisió històrica, a París
La sorpresa de dimecres és que l'esquerra francesa ha dit prou a la pinça al nas i ha deixat despullat Macron, que, com Sánchez, malda per tenir el poder personal i únic, al preu que siga
«Segurament la vida més real i autèntica per a tot mestre és tot allò que en guarden els seus alumnes, per tot el que ha volgut ensenyar i per tot el que ha transmès més enllà dels seus propòsits»
«No cal saber psicolingüística per entendre que la traducció consecutiva és impensable en un context judicial quan hi ha en joc la presó»
«De la mateixa manera que a Catalunya hi ha una sensibilitat especial envers altres llengües minoritzades o amenaçades, en general els amazics entenen fàcilment la realitat catalana i hi empatitzen»
«La llengua és un element cultural tan potent que és capaç de fer alquímia: converteix allò que podria ser una aculturació en una apropiació»
«Les llengües moren perquè els seus parlants deixen d'usar-les. I els motius que els duen a fer-ho no tenen res de natural. La repressió per motius de llengua no és precisament un fet anecdòtic en la història de la humanitat»
«Els discursos que es van sentir al primer programa eren molt correctes des del punt de vista lingüístic i es fa difícil de trobar-hi errors bàsics de llengua oral. No estem tan malament, doncs; al contrari del que solen afirmar les veus d'alarma sobre el nivell de català dels nostres joves»
«Quan diem que tenim la negra, o que tot ho veiem negre, o que el dia que van empresonar els Jordis va ser un dia molt negre, o que hi ha gent que ha de tenir l'ànima molt negra, això no té res a veure amb els africans, més ben dit, a ells també els passa»
«Fabra no va escriure de la seva mà gairebé ni una ratlla sobre la seva relació amb les llengües, però, en canvi, sí que va tenir una biografia lingüística de gran relleu, que va bastant més enllà de la imatge del lingüista dedicat de ple al català i a la seva codificació»
«El gènere biogràfic ens ha ofert durant molts segles la vida d'individus escollits, cèlebres per la seva activitat o les seves idees, l'existència dels quals aportava uns ensenyaments o un testimoni considerat memorable»
«Hi ha parts del cos que són 'privades' i resulta fins i tot violent que te les explorin sense que t'entenguin si els parles en català»
«Hauríem d’interpretar el declivi de la lingüística a les llibreries com un símptoma del declivi de la lingüística?»
«El que fa més difícil la tasca d’introduir el wichí a l’escola són les actituds dels mestres no indígenes, molts dels quals no veuen amb bons ulls la presència dels docents wichís»
«Quina és la nostra oferta, la dels contraris a l’estandardisme estatista? La meva idea és que la diversitat és inclusiva per naturalesa; la uniformitat és excloent per naturalesa»
«Un dels conceptes més recurrents a les comunicacions sobre sociolingüística, estudis literaris, estudis culturals i arts visuals va ser l’autenticitat. Què passa amb tanta autenticitat? Per què és un dels temes importants en l’estudi de la cultura catalana i la xarcuteria?»
La Universitat de Barcelona ha acollit el primer taller internacional del programa 'Sustaining Minoritized Languages in Europe' (SMiLE), promogut per l’Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage de Washington
Sis equips d'investigadors de diverses parts d'Europa faran estudis per a revitalitzar llengües del continent
«Cal continuar-se preguntant per què en l’imaginari col·lectiu de tantes societats el mite de Babel ha eclipsat aquells mites en què la diversitat és vista en positiu, com ara el de Pentecosta»
El Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) compleix vint-i-cinc anys
«No és estrany que en ocasions les paraules de les nostres llengües ens semblin insuficients o inadequades per a expressar allò que volem dir, que no encertem a trobar els mots justs»
L'article d'aquest mes del col·lectiu GELA vol ser també un homenatge a unes generacions que haurien pogut abandonar la llengua però no ho van fer. I no únicament ens van salvar els mots, sinó també la gramàtica, la llengua sencera.
«Vull dir que la idea del lingüista com a poliglot o expert en llengües rares és en si mateixa un mite»
«A nosaltres, els catalanoparlants, això ens ha passat amb el castellà en molts períodes, i recentment ens comença a passar amb l’anglès»
«Hi ha mestres i professors, de diverses edats, que mostren limitacions fonètiques en català i són, per tant, models deficients per als alumnes»
«S'ha dit que s'imposa l'ús del sistema de rellotge per la interferència de l'espanyol i que les formes digitals van prenent força perquè són més universals. Sigui com sigui, el cas és que hi ha motius de naturalesa conceptual per a reivindicar el sistema de campanar»
Una de les institucions culturals més potents dels Estats Units comença demà un seminari a la Universitat de Barcelona