06.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 06.08.2023 - 21:42
Una de les errades que han de corregir més sovint els mestres i professors és la del verb és, que molts alumnes escriuen es, sense accent diacrític.
Paga la pena que els ensenyants dediquin una estona a explicar les maneres de superar aquest entrebanc. És fàcil i, una vegada apresa la diferència, ja no l’oblidarem mai més.
Explicarem, breument, dues maneres de desfer aquest dubte.
Amb accent és verb, sense accent és pronom
La forma ÉS correspon a la tercera persona del verb ésser (o ser). Per a saber que és un verb, podem passar-lo al plural i comprovar que el resultat és són:
No ÉS ell → No són ells
En canvi, ES és un pronom i si provem de passar-lo al plural no obtindrem la forma són; de fet, el pronom es es mantindrà sense canvis:
No ES presenta → No es presenten
Comparació amb el castellà
Quan en català escrivim ÉS (amb accent), en castellà escriuen ES:
No ÉS la teva germana → No ES tu hermana
En canvi, si en català escrivim ES (sense accent), en castellà no escriuen es, sinó SE:
No ES fa així → No SE hace así
