Vuit-cents anys de la mort de la catalana més poderosa

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
24.06.2022 - 21:50
Actualització: 26.06.2022 - 16:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Catedral de Palerm
Via Vittorio Emanuele, Palerm
Mapa a Google

Dins la gran catedral de Palerm, en una capella lateral entrant per la portalada principal a mà esquerra, hi ha l’anomenat panteó reial amb les tombes del fundador del Regne de Sicília, el mític rei normand Roger II (1095-1154), de la seva filla Constança de Sicília (1154-1198) i el seu marit, Enric VI (1165-1197), a més del seu nét Frederic II (1194-1250) i la seva muller, la catalana Constança d’Aragó, que reposa en un sarcòfag de marbre d’origen romà ornat amb un bonic baix relleu.

La filla gran del primer comte rei de Catalunya i l’Aragó, Alfons I el Cast, i de Sança de Castella, va néixer probablement el 1179 i va ser educada al reial monestir de Santa Maria de Sixena, als Monegres, on el seu destí es va lligar indestriablement als interessos de la corona. Per mediació del papa Innocenci III, cap al 1196 es va casar amb el rei Eimeric I d’Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia, un enllaç aparentment estrany per la distància geogràfica entre tots dos casals, però que responia a la lògica d’aliances dinàstiques entre regions fronteres de la cristiandat occidental. El contracte matrimonial entre Constança i Eimeric, tal com detallava Arnau Cònsul al número 79 de la revista Sàpiens, va ser el primer que especificava per escrit el dot de la reina consort.

Fruit d’aquell matrimoni en terres hongareses, l’any 1200 va néixer Ladislau, hereu de ben petit del tron arran de la mort prematura del seu pare (1204). Però Andreu, un germà d’Eimeric, va usurpar el poder i Constança i el seu fill es van haver de refugiar a la cort del duc Leopold d’Àustria. Les desgràcies no es van aturar, perquè el maig del 1205 Ladislau, amb tan sols cinc anys, es va morir sobtadament i la reina, desposseïda i afligida, va decidir de tornar al costat de sa mare, Sança, al monestir de Sixena.

Sense ni imaginar-s’ho, Constança encara havia de protagonitzar una altra aliança matrimonial de molt més pes i dimensió política. Com que era una dama experimentada i culta, Innocenci III va proposar al germà d’ella, Pere el Catòlic, de casar-la aquesta vegada amb el rei de l’estratègic Regne de Sicília, Frederic II de la casa dels Hohenstaufen austríaca (1194-1250), que s’havia quedat orfe a deu anys i era protegit pel papa mateix. Dit i fet, el 15 d’agost de 1209 Constança ja era a Palerm, acompanyada per cinc-cents cavallers i algunes monges de Sixena. La reina catalana, força més gran que ell, no sols li va donar un hereu, Enric (1211-1242), sinó que també el va ajudar i aconsellar en les turbulentes qüestions sicilianes. I va arrufar el nas quan, també per intercessió d’Innocenci III, van oferir a Frederic la corona alemanya, una aventura incerta que podia posar en perill el domini de Sicília.

La marxa del jove marit cap a Alemanya, on va ser coronat rei el 1212, va comportar de retruc per a Constança tant la regència de l’illa com la tutela efectiva del seu fill, coronat al seu torn rei de Sicília. No seria fins el 1216 que el matrimoni es va retrobar, a Nuremberg, i el 22 de novembre de 1220 Frederic i Constança eren coronats pel nou papa Honori III a Roma emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. La filla d’Alfons el Cast havia assolit, en paraules de Cònsul, “l’honor més alt a què podia aspirar una dama del segle XIII”.

L’enllaç matrimonial entre les cases de Hohenstaufen i d’Aragó va recompondre el tauler polític europeu. D’una banda, va establir les bases de l’entrada del Regne de Sicília en l’òrbita del Casal de Barcelona. I, d’una altra banda, a l’Europa central l’usurpador del tron hongarès, Andreu, molt pressionat pels Hohenstaufen austríacs, va acabar acceptant de casar la seva filla Violant d’Hongria amb el comte rei Jaume I, tots dos nebots de Constança.

El 23 de juny de 1222, ara fa exactament vuit segles, la catalana més poderosa de l’època es va morir, encara jove, a Catània. En un gest de respecte, Frederic II va ordenar que l’enterressin amb una rica corona imperial d’estil bizantí, exposada actualment a la sala del tresor de la catedral de Palerm.

I una mica més: Si hi ha una constant en la relació històrica entre la Corona Catalanoaragonesa i el Regne de Sicília és el nom de Constança. A més de Constança d’Aragó (ca. 1179-1222), també trobem Constança de Sicília (1249-1302), casada amb el rei Pere el Gran a Barcelona. El 1282, arran de la revolta dels sicilians contra la Casa d’Anjou, tots dos van ser proclamats reis de Sicília i començaven, així, més de tres segles d’integració directa del regne insular a la Corona d’Aragó. Constança de Sicília, nascuda a Catània, és enterrada a la catedral de Barcelona. I encara tenim Constança d’Aragó i de Navarra (1343-1363), filla gran de Pere el Cerimoniós i de Maria de Navarra, reina consort de Sicília gràcies al casament amb el rei Frederic III el 1361. És enterrada a la catedral de Catània.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
Corona imperial trobada al sarcòfag de Constança d'Aragó i exposada a la catedral de Palerm.
Tomba de Constança d'Aragó i de Navarra a la catedral de Catània.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €