L’última carlinada de Josep Borges al Mezzogiorno italià

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
06.04.2022 - 07:48
Actualització: 06.04.2022 - 09:48

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Cascina Mastroddi
Sante Marie, L’Aquila
Mapa a Google

La frondosa vall de Luppa, enclavada al cor de la península Itàlica, és una bucòlica contrada d’orografia complicada al límit entre els Abruços i el Laci. Però ara fa just cent seixanta anys, la tranquil·litat i quietud dels seus boscos, prats i coves es va trencar abruptament al petit mas de Mastroddi. Ens ho recorda una placa que hi ha erigida: “En aquesta remota cabana, el 8 de desembre de 1861, es va esvair la il·lusió del general José Borges i els seus companys de retornar el Regne de les Dues Sicílies a Francesc II. Capturats per soldats italians i guàrdies nacionals de Sante Marie sota el comandament d’Enrico Franchini, foren afusellats aquell mateix dia a Tagliacozzo. Que reposin en pau.”

El general esmentat és, de fet, Josep Borges i Granollers, nascut a Vernet (Noguera) el 28 de novembre de 1812 en el si d’una família catòlica i tradicionalista. Amb la mort de Ferran VII i l’esclat de la Primera Guerra Carlina, doncs, no és estrany que els homes de la família se sumessin fervorosament a les files dels partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre de Borbó, en detriment d’Isabel II. Tant el pare com un germà d’en Josep hi van perdre la vida, però ell va poder passar a França amb l’armistici del 1840. El primer d’uns quants exilis, el va passar a Bourg-en-Bresse, per sobre de Lió, on va rebre durant un any un subsidi del govern francès i hi va acabar establint un taller d’enquadernació. Però el 1847, empès per les ganes de tornar a protagonitzar vel·leïtats bèl·liques, va decidir de participar com a general de brigada en la segona carlinada, l’anomenada guerra dels Matiners, a les ordres dels capitosts Benet Tristany, Ignasi Brujó i Ramon Cabrera. Gràcies a les seves nombroses accions militars, va acabar ascendint interinament a la comandància general del Principat. Però el conflicte tampoc va somriure al bàndol carlí i el 1849 va optar per tornar a exiliar-se a França. No per gaire temps: el 1855, en ple Bienni Progressista a la península, va encapçalar un altre aixecament carlí a Catalunya juntament amb Marcel·lí Gonfaus, Rafael Tristany i Josep Estartús. L’enèsim fracàs el va tornar a portar a França, aquesta vegada amb el grau de mariscal de camp.

Sense poder estar-se de guerrejar, el 1860 va decidir d’anar fins a Roma amb la intenció de posar-se a les ordres de l’exèrcit dels Estats Pontificis, amenaçats pel creixent expansionisme de la Casa de Savoia. Al Vaticà va rebre carabasses, però de seguida li va sortir un pretendent: contactat a França per agents del general Tommaso Clary, Borges va acceptar de bon grat la invitació de servir un altre rei de la Casa de Borbó, Francesc II de les Dues Sicílies, que havia vist com Garibaldi i els seus revolucionaris el destronaven de Nàpols i Sicília. En un clima d’insurreccions armades i accions de guerrilla al sud de la península Itàlica, impulsades pels borbònics i el clergat reaccionari contra les noves autoritats italianes, l’estiu del 1861 Borges salpava de Marsella amb divuit oficials carlistes més, com detalla el periodista i investigador Manuel Martorell, entre els quals hi havia Francesc Forns de Talarn, Pasqual Marginet Barges de Cabanes, Caietà Cambra de Xàtiva, Magí Novella de Santa Coloma de Queralt, Miquel Queralt Pavía de València, Joan Ortiz Vilasana de Tortosa, Jaume Llaudet Tugues de Ponts, Agustí Capdevila de Torres de Segre i Agustí Lafont Soler de Viella.

Després de passar per Malta i intentar de desembarcar a Sicília, la partida de Borges va saltar a terra a les costes de Calàbria, on es va unir als escamots de resistència borbònics de la zona, incloent-hi grups de bandolers com el de Carmine Donatelli, àlies Crocco, per a mirar de generar un moviment contrarevolucionari al Mezzogiorno. Les desavinences entre cabdills, juntament amb operacions desencertades d’algunes d’aquelles tropes irregulars, van impedir l’aixecament popular que cercava aquella campanya i Borges i els seus homes, després de recórrer centenars de quilòmetres a peu i a cavall pels Apenins, van mirar de cercar refugi als territoris pontificis. Però les tropes i la guàrdia nacionals els encalçaven i van ser capturats, el 8 de desembre de 1861, a pocs quilòmetres de la frontera. Els supervivents del combat aferrissat a la granja de Mastroddi, amb Borges al capdavant, van ser conduïts poc després al municipi veí de Tagliacozzo, on van ser afusellats aquell mateix dia: “Perquè serveixi d’exemple als enemics del govern del rei de Savoia i de la resurrecció de la pàtria.”

L’execució fulminant de Josep Borges i els seus homes en mans de les forces del govern de Víctor Manuel II va generar una onada de protestes a Europa i personalitats com l’escriptor i poeta Victor Hugo van denunciar públicament els mètodes expeditius de la Casa de Savoia contra un dels herois de la insurrecció del Mezzogiorno.

I una mica més: En la lluita contra la unificació italiana del 1860 i 1861 a l’antic Regne de les Dues Sicílies, l’epopeia del general Borges el va acabar convertint, per mèrits propis, en un dels símbols de la revolta en favor de la restitució de Francesc II. A més de llibres (amb diari personal inclòs), còmics, films i obres de teatre on apareix referenciat, el dirigent carlí de la Noguera és el gran protagonista del Museo del Brigantaggio de Sante Marie. I a Tagliacozzo, just al lloc on fou afusellat, s’aixeca un bust seu que cada 8 de desembre és honorat pels nostàlgics de l’antic regne borbònic.

PS: El periodista i historiador navarrès Manuel Martorell Pérez ha publicat la primavera del 2022 el llibre més complet del personatge ressenyat en aquest article: José Borges. El carlista catalán que murió por la independencia del sur de Italia, A més del periple vital, hi inclou el diari que va escriure el mateix Borges en la campanya italiana.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Placa commemorativa al lloc on va ésser capturat el general carlí Josep Borges.
Bandera de l'antic Regne de les Dues Sicílies.
Gravat que representa el moment de l'afusellament de Borges i els seus homes a Tagliacozzo.
Peu del bust dedicat a Josep Borges a Taglacozzo, just al lloc on el van afusellar el 8 de desembre de 1861.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies