Núvols de Catalunya perduts a Estònia

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
01.04.2022 - 19:31

Kogo Gallerii i Ag47
Kastani, 42, Tartu
Mapa a Google

L’artista mataroní Andrés Galeano (1980), amb un peu d’ençà de fa anys a Berlín i un altre a Barcelona, ha recorregut una bona part del món amb les seves creacions a mig camí entre la fotografia, el vídeo, la performance i la instal·lació. Malgrat el nombre de tecles i tècniques que toca, ell mateix s’inscriu en el terreny de la postfotografia, entesa com la reutilització d’imatges anònimes o tretes d’arxius. “Treballo, sobretot, a partir d’imatges ja fetes, imatges que reciclo i que reenquadro conceptualment”, sol detallar. Ras i curt: en plena era de la sobreexposició d’imatges, practica una mena d’ecologia fotogràfica. Com es pot comprovar, doncs, tant el seu mètode de feina com les obres que en resulten esperonen la reflexió més enllà de l’art i flirten sovint amb la filosofia, la carrera universitària que va estudiar aquest fotògraf sense càmera a Barcelona.

La seva darrera investigació creativa, Fons perdut de núvols, és un magnífic exemple del seu joc de metàfores artístiques i filosòfiques. Jugant amb l’ambigüitat semàntica de les paraules temps (en el sentit cronològic o meteorològic) i fons (com a decorat fotogràfic o arxiu), la proposta pren com a punt de partença dues pràctiques fotogràfiques que tenen els núvols com a element central: els decorats d’estudis fotogràfics amb cels ennuvolats i emboirats usats recurrentment a partir de la segona meitat del segle XIX (veritables antecedents dels wallpapers o photocalls que apareixen en moltes fotografies digitals penjades avui al núvol), i especialment els centenars de negatius de vidre sobre núvols de l’arxiu històric del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que van ser confiscats el 1939 pel règim franquista i van restar en parador desconegut durant quasi mig segle.

Galeano es va fascinar amb l’enrevessada història d’aquests negatius perduts, com també amb els personatges que hi havia al darrere: del mecenes Rafel Patxot (1872-1964), el primer estudiós dels núvols a Catalunya (però no el primer català, perquè ja hi havia jesuïtes del país creant observatoris meteorològics a Cuba i les Filipines), fins al meteoròleg i astrònom Eduard Fontserè (1870-1970), fundador i primer director del SMC, una de les institucions meteorològiques més avançades d’Europa ara fa cent anys. “Tot va començar –explica l’artista– un dia al final de febrer del 2018 a Madrid quan, a la llibreria Blanquerna, vaig descobrir el llibre 1939: els núvols confiscats, de Josep Batlló i Montserrat Busto, i la fascinant història de l’arxiu de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya, segrestat pel franquisme el 1939 i retornat a la Generalitat el 1984 en deplorable estat de conservació. […] En veure les inacabables fotos de núvols, fitxes i llibretes amb observacions meteorològiques, vaig quedar tan meravellat que immediatament vaig sentir que havia de dedicar un projecte a tots aquests materials inèdits i que aquesta història tan genuïna havia de ser explicada a través de les imatges mateixes i dels documents que les acompanyaven.”

Aquesta immersió en la memòria del temps –en tots els sentits–, Galeano la va acabar plasmant en dues exposicions simultànies i complementàries, englobades sota el títol genèric de Fons perdut de núvols, en què dialoguen l’antic fons de nefologia catalana i els fons pintats de núvols a manera de trompe-l’œil. La personalíssima proposta es va estrenar a Barcelona el juny del 2021 i, després de passar per Mataró i Madrid, va aterrar el 4 de febrer passat a la ciutat estoniana de Tartu. Poc s’imaginava l’autor, el dia de la inauguració a les galeries Kogo Gallery i Ag47, que quan la doble exposició tancaria les portes, just aquest cap de setmana, a l’horitzó d’Estònia s’alçarien les negres nuvolades de tempesta que ja fa setmanes que cobreixen el cel d’Ucraïna.

I una mica més: La relació –i reflexió– artística entre Catalunya i Estònia va més enllà de la temporalitat de l’exposició Fons perdut de núvols d’Andrés Galeano a Tartu. De fa anys, el petit país bàltic és el lloc principal on treballa i crea el jove duo artístic format per Varvara Guljajeva, de Tartu, i Mar Canet, de Barcelona.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any