30.05.2025 - 21:50
Església de Nostra Senyora de la Pau
Carretera de Tautira, Taiarapu est, Tahití, Polinèsia
Mapa a Google
L’arxidiòcesi de Papeete, a Tahití, ha declarat el 2025 any jubilar. El motiu són els dos-cents cinquanta anys de la primera missa dita en aquest racó de la Polinèsia, que va tenir lloc l’1 de gener de 1775 a l’altre extrem de l’illa, a la península de Taiarapu, en un llogaret anomenat Tautira. La van protagonitzar dos missioners arribats a Tahití poques setmanes abans a bord de la fragata Águila, capitanejada pel navegant i explorador basc Domingo de Bonechea Andonaegui (1713-1775): eren el frare extremeny Narciso González i el franciscà català Jeroni Clota, nascut probablement a Olot. Tots dos formaven part de la segona expedició ordenada a aquell sector del Pacífic pel virrei del Perú, el també català Manuel d’Amat i de Junyent (Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782).
Havien salpat del port de Callao, al Perú, el 20 de setembre de 1774 juntament amb el pailebot Júpiter, carregat amb tot allò que podia ser útil per a fundar una petita missió: des d’una caseta desmuntable –amb mobiliari inclòs– fins a un taller de fusteria i forja, passant per una capella completa, material agrícola, animals domesticats i menjar i roba per a més d’un any. Seguint els passos d’una expedició de reconeixement anterior (1772-1773) dirigida pel frare matemàtic i cartògraf barceloní Josep Amich i Aranda (1711-1783), el 27 de novembre l’Águila arribava davant les costes de Tahití. En van desembarcar els dos frares, el comandant Bengochea, el soldat Máximo Rodríguez i el grum Francisco Pérez, a més de dos tahitians capturats en el viatge anterior per a ajudar-los a aixecar la missió i fer d’intèrprets amb la població local.
Si amb la primera missa de l’1 de gener de 1775 Clota i González van clavar una gran creu en terra polinèsia (dues dècades abans de l’arribada a l’illa de la protestant Societat Missionera de Londres), quatre dies després, el 5 de gener, Domingo de Bonechea obligava els cabdills de Tahití a reconèixer la sobirania espanyola sobre el territori, rebatejat amb el nom d’illa d’Amat. Tant les anomenades capitulacions de Tautira com l’intent d’evangelització dels illencs van ser efímers i infructuosos. D’una banda, Domingo de Bonechea es va morir al cap de poques setmanes, de malaltia fulminant. I, d’una altra, els dos missioners, sols i habituats a la vida conventual, van ser ràpidament superats pels esdeveniments d’un entorn que percebien hostil. I encara més quan els dos intèrprets locals es van esfumar i Rodríguez i Pérez es van deixar anar. Per això, quan l’Águila va tornar el 30 d’octubre de 1775 amb provisions, Clota i González no van dubtar a demanar la repatriació immediata. Deu dies després, la fragata recollia l’àncora i tornava cap al continent americà amb els dos frares i tot el material de la missió fracassada.
El pas de Jeroni Clota per Tahití, l’antiga illa d’Amat, és prou documentat per unes quantes fonts, inclosos diaris que van mantenir els protagonistes de l’aventura. Però els seus detalls biogràfics, inclosa la data de naixement, són molt menys coneguts. El periodista, escriptor i dirigent ecologista Santiago Vilanova i Tané (Olot, 1947), que acaba de cedir el seu fons documental a l’Arxiu Nacional de Catalunya, és qui més ha seguit els passos d’aquest frare aventurer i explica que es devia educar a l’escola de novicis i apostolat del convent de Sant Francesc o de Framenors de Barcelona i es va traslladar el 1766 com a missioner al Perú. Un any després va entrar a la comunitat franciscana del convent de Santa Rosa de Ocopa, a Mantaro, on va dur a terme viatges d’evangelització als pobles instal·lats a les selves peruanes abans de ser reclutat per a la missió del virrei Amat a Tahití.
Posteriorment, Clota va demanar de tornar a Catalunya el 1780, on va ingressar a la comunitat del convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès i hi va morir el 26 de juny de 1791. Vilanova detalla que fou enterrat a la capella del Capítol, a la sepultura de l’Evangeli, però arran de la desamortització eclesiàstica de Juan Álvarez Mendizábal es van destruir el convent i la tomba d’un missioner olotí que, malgrat el pas efímer per Tahití, va deixar una empremta històrica gens negligible en aquelles latituds de l’oceà Pacífic.
I una mica més: Una dècada abans de la breu estada de Jeroni Clota a Tahití, fins a l’illa va arribar el botànic Jean Barret o Baret (1740-1807) a bord de l’expedició del comte Louis-Antoine de Bougainville. A Tahití es va descobrir, de fet, que en realitat es deia Jeanne i s’havia disfressat d’home per a poder pujar als vaixells exploradors. D’aquesta manera, Jeanne Barret es va convertir en la primera dona que va circumnavegar el món.
Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
