Eleccions presidencials xilenes amb rerefons català

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
20.11.2021 - 06:08
Actualització: 20.11.2021 - 07:08

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquest diumenge, enmig d’un interessant procés constituent per a deixar enrere els deixos de la dictadura, Xile passa per les urnes en una doble cita electoral per a renovar tant el parlament com la presidència del país. En aquest segon apartat, fins a set candidats s’han presentat per superar el polèmic i contestat mandat del conservador Sebastián Piñera. I a tots dos extrems de les enquestes, hi trobem noms de reminiscències catalanes.

El més ben posicionat d’ençà que va guanyar les primàries per a elegir el candidat presidencial de la coalició d’esquerres i alternativa Apruebo Dignidad és Gabriel Boric Font, nascut l’11 de febrer de 1986 a la ciutat meridional de Punta Arenas, a la regió de Magallanes i l’Antàrtida Xilena. És el candidat més jove i de base a les eleccions, fill de Luis Javier Boric Scarpa, amb arrels croates, i de María Soledad Font Aguilera, d’ascendència catalana. A la seva web personal, ell mateix explica alguns detalls de la seva biografia i dels seus ideals en termes mig polítics, mig poètics: “Vaig néixer davant l’estret de Magallanes a mitjan anys vuitanta. El mateix any en què el cometa Halley va ocupar les portades dels mitjans de comunicació, va entrar a la història la mà de Déu i va sonar per primera vegada ‘Pateando piedras’ de Los Prisioneros. Un 86 marcat per l’atemptat contra Pinochet i l’estat d’excepció a tot el país.”

Després de fer l’ensenyament obligatori entre el 1991 i el 2003 a la British School de Punta Arenas, es va traslladar a Santiago per a cursar dret a la Universitat de Xile, però d’aleshores ençà es va interessar més pel sindicalisme estudiantil i la política que no pas per l’advocacia. Sempre inscrit en formacions d’esquerres i en moviments socials, Boric Font va fer el pas definitiu cap a la política estatal el 2013, quan es va postular com a independent a les eleccions parlamentàries pel districte 60, el de la seva regió natal, i va obtenir un escó que no ha perdut d’aleshores ençà, tot i els durs atacs verbals dels sectors conservadors i els problemes de salut mental que el van obligar a fer un petit parèntesi el 2018. Així resumeix ell mateix la trajectòria política i l’acció parlamentària fins ara: “Estic convençut que és possible d’avançar cap a una societat més justa i fer una política diferent, i per això al costat del meu equip ens vam proposar canviar Xile de Magallanes estant. Així, vam impulsar al congrés de rebaixar el sou dels parlamentaris a la meitat, millorar la democràcia amb onze propostes concretes, avançar en la igualtat de drets entre dones i homes, treballar per millorar les condicions de vida de les nenes, els nens i els joves del país, lluitar contra l’assetjament al carrer i impulsar Magallanes, a més de preservar i difondre l’ús de les llengües originàries al nostre país.”

Amb aquesta carta de presentació, juntament amb la vinculació familiar, no sobta que el primer d’octubre de 2017 critiqués obertament a Twitter, com a parlamentari xilè, la repressió de la policia espanyola contra el referèndum sobre la independència de Catalunya, on manté bones relacions amb l’òrbita dels comuns i Podem.

Amb tan sols trenta-cinc anys, i sense haver-s’ho proposat fa tan sols un any, aquest diumenge es presenta a les eleccions al capdavant d’Apruebo Dignidad,​ una coalició en què han confluït aquest mateix 2021 les formacions d’esquerres Frente Amplio i Chile Digno, a més d’uns quants moviments de la societat civil. Els sondatges l’han situat una bona part de la cursa electoral a dalt de tot, a una certa distància de l’ultra José Antonio Kast i molt més allunyat dels cinc candidats restants. Qui sap, doncs, si després dels tres presidents xilens de la influent família d’ascendència catalana MonttManuel Montt, Jorge Montt i Pedro Montt–, un altre candidat amb cognom català pot acabar assolint la presidència del país abans no s’acabi l’any. I qui sap, si cal una segona tanda, si fins i tot amb el suport de l’últim candidat en intenció de vot a les enquestes, el professor Eduardo Antonio Artés Brichetti (1951), al capdavant de la formació d’extrema esquerra Unión Patriótica. Tal com el seu primer cognom indica, també té vinculació familiar catalana: el seu besavi patern, anarquista militant, va arribar a Xile provinent de Catalunya el primer terç del segle XX.

I una mica més: Les eleccions del 21 de novembre tenen lloc enmig del procés constituent per a redactar una nova constitució xilena el 2022. A la Convenció Constitucional constituïda per a aquest fi l’estiu passat, al costat de la presidenta i activista maputxe Elisa Loncón Antileo, hi ha el vice-president Jaime Bassa (1977), un advocat i professor constitucionalista amb arrels ibèriques que va fer el doctorat a la Universitat de Barcelona i que també es va posicionar públicament arran dels fets d’octubre del 2017 a Catalunya.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Gabriel Boric Font, candidat presidencial de la coalició Apruebo Dignidad.
Eduardo Antonio Artés Brichetti, candidat presidencial de la formació d’extrema esquerra Unión Patriótica.
Jaime Bassa, vice-president de la Convenció Constitucional xilena.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies