Els Carabassa, la insòlita connexió peronista entre Barcelona i Buenos Aires

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
13.05.2022 - 21:50
Actualització: 12.05.2022 - 17:44

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Museo Evita
Lafinur 2988, Buenos Aires, Argentina
Mapa a Google

Una de les característiques més idiosincràtiques de l’Argentina és el peronisme, un moviment polític sense parangó capaç d’articular d’ençà de fa dècades, al voltant de la figura de Juan Domingo Perón (1895-1974), gairebé tot l’espectre ideològic. En l’auge i la consolidació del peronisme, vehiculat oficialment a través del Partit Justicialista, hi va tenir un paper destacat la seva segona dona, Eva Duarte, nascuda en el si d’una família humil el 1919 i convertida en primera dama del país durant la primera presidència de Perón (1946-1955). En aquesta posició, no es va estar d’exercir la seva influència en el terreny polític i va impulsar –amb tics populistes i autoritaris, segons algunes veus– mesures en favor dels més desvalguts i pel dret de vot de les dones. Per això, l’any de la seva mort, el 1952, fou reconeguda pòstumament “cap espiritual de la nació”.

I per això, també, setanta anys després de la seva desaparició, encara hi ha, al barri de Palermo de Buenos Aires, un museu (amb restaurant temàtic inclòs) dedicat íntegrament a ella. Si el visiteu, a més dels materials, documents i objectes relatius a la vida, l’obra i el pensament de l’emblemàtica Evita, segur que també us sorprendrà un detall gens negligible: és emplaçat en un fastuós edifici prop del Jardí Botànic que és conegut popularment com la Casa Carabassa. El motiu d’aquest nom de ressonàncies tan nostrades és a causa de la família que el va fer construir al principi del segle XX, els Carabassa, originària del mas Can Carabassa de l’actual barri de la Font d’en Fargues de Barcelona i arribada a mitjan segle XIX a Buenos Aires de Portugal. Al consolat espanyol de Lisboa, precisament, va néixer el 19 de març de 1831 José de Carabassa, fill de Maria Julia Rogier i d’Antoni Pi de Carabassa, un diplomàtic barceloní que va exercir, entre més llocs, al Vaticà i a Portugal.

A la mort del pare a Londres, José va decidir de traslladar-se a viure a Buenos Aires i es va convertir, en ben pocs anys, en una de les figures financeres més destacades tant a l’Argentina com a Anglaterra, on el van arribar a conèixer com el Rotschild de l’Amèrica del Sud. Després de treballar inicialment per a la casa comercial de la família Ocampo, una de les més distingides de l’època i amb la qual es va emparentar gràcies al matrimoni amb Felisa Ocampo y Silva, el 1860 va fundar al cèntric barri de Montserrat de la capital argentina el Banco Carabassa, amb seu a la cantonada dels actuals carrers de Reconquista i Perón, l’origen de la City porteña. Com a banquer, va ser un col·laborador important del govern argentí i va ajudar a finançar l’expansió industrial i comercial de la segona meitat del segle XIX. Però el 1891, en plenes turbulències econòmiques al país, José de Carabassa es va haver de desfer de l’entitat –absorbida pel Banco de Londres y Río de la Plata– i de l’icònic edifici central –adquirit pel Banco Alemán Transatlántico. L’emprenedor amb arrels familiars a Horta tan sols va sobreviure quatre anys a aquella venda traumàtica.

La vídua, Felisa Ocampo de Carabassa, amb qui havia tingut cinc fills d’ençà que s’havien casat, el 1858, va dedicar una bona part del seu temps i la seva fortuna a obres de caritat. I al principi del segle XX, la família disposava d’un espectacular xalet als afores de la capital i d’un gran edifici que havia fet remodelar per l’arquitecte Estanislao Pirovano al carrer de Lafinur. El 1948, quan ja feia set anys que cap Carabassa no hi vivia, la casa fou comprada per la Fundació Eva Perón per convertir-la primer en una casa de trànsit per a dones vulnerables, després en la seu de l’Institut d’Investigacions Històriques Eva Perón (1999) i finalment en el Museu Evita (2002). Però els escuts gravats en algunes de les finestres, tot i els més de vuitanta anys passats d’ençà del canvi de propietat, ens continuen recordant que som a la casa dels Carabassa.

I una mica més: Així com la Casa Carabassa de Buenos Aires es manté oberta al públic gràcies al Museu Evita, la masia de Can Carabassa d’Horta també s’ha pogut mantenir protegida de l’asfixiant pressió urbanística barcelonina gràcies al fet que, d’ençà del 1956, acull el Col·legi de la Sagrada Família. I, com a curiositat, cal afegir que l’històric mas de la família Carabassa no és gaire lluny d’un dels últims barris de barraques de la ciutat, el de la Perona, enderrocat pocs anys abans dels Jocs Olímpics del 1992. El nucli es va formar l’any 1947, coincidint amb la visita a Barcelona d’Eva Duarte de Perón, de qui va prendre el nom.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Eva Duarte, amb Juan Domingo Perón.
Retrat de José de Carabassa.
Ornaments de ferro forjat a l'entrada de la Casa Carabassa, actual Museu Evita, a Buenos Aires.
Una llar de foc de la Casa Carabassa a Buenos Aires.
Escut de la família Carabassa a les finestres del Museu Evita de Buenos Aires.
Can Carabassa, a Barcelona, és d'ençà del 1956 el Col·legi de la Sagrada Família d'Horta.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies