Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Les entitats d’educació en el lleure veuen difícil que enguany puguin fer campaments d’estiu, tan esperats per centenars d’infants, per les mesures de prevenció del coronavirus. El Butlletí Oficial de l’estat espanyol (BOE) permet les activitats de lleure per a joves i infants en la normativa de la fase 3 del desconfinament, però els responsables de les principals organitzacions d’escoltes i esplais pensen que, si bé els campaments no estan prohibits, les mesures estrictes en comprometen clarament la viabilitat. Amb tot, hi ha agrupaments que no es resignen i que ja treballen per readaptar els campaments com calgui, i n’hi ha d’altres que se centraran a fer activitats urbanes de tota mena. L’objectiu: que els joves i infants s’esbargeixin després d’haver estat dos mesos tancats a casa.

Què es pot fer a la fase 3? Sense franges horàries, reunions de 20 persones, casals d’estiu…

Segons el BOE, les activitats a l’aire lliure s’han de limitar a un 50% de la capacitat màxima habitual, amb dos-cents participants a tot estirar, incloent-hi els monitors. Quan les activitats es facin en espais tancats, se n’haurà de limitar el nombre de participants a un 33% de la capacitat màxima habitual de l’activitat, amb vuitanta participants a tot estirar, incloent-hi els monitors. Durant les activitats, caldrà organitzar els participants en grups de deu persones com a molt, incloent-hi el monitor, que sempre ha de ser la mateixa persona. Sempre que es pugui, les interaccions i activitats s’hauran de restringir als components de cada grup.

A banda, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes han desenvolupat una normativa pròpia basada en les instruccions del Ministeri de Sanitat espanyol que precisa com cal actuar en algunes circumstàncies concretes. En canvi, la Generalitat Valenciana encara no ho ha fet, cosa que fa del País Valencià el territori on menys agrupaments escolta preveuen de fer campaments.

‘La nostra situació és d’incertesa’, lamenta David Baldoví, president de la Federació d’Escoltisme Valencià. La seva voluntat és fer campaments, però diu que les mesures de seguretat no ho posen gens fàcil perquè ‘al medi natural, amb els xiquets compartint tendes de campanya, són molt difícils de complir’. ‘Esperem que es puga anar a la natura, però és difícil pensar a poder fer activitats fora de la nostra ciutat o poble’, diu. De moment, Baldoví assenyala que més de la meitat d’agrupaments escoltes valencians tenen clar que enguany no faran campaments, i la resta encara no ho ha decidit.

Al Principat, la majoria d’esplais i d’agrupaments escoltes tampoc no saben ben bé què faran, però els responsables de les principals entitats d’educació en el lleure esperen que en alguns casos puguin fer colònies. ‘Algunes branques amb nanos més grans consideren de fer algunes rutes i campaments, però de menor durada: cinc dies o una setmana, en comptes dels deu dies o quinze habituals’, diu Montse Puig, coordinadora de relacions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Per la seva banda, Carmen Alonso-Villaverde, de l’equip de coordinació d’Esplais Catalans, diu que donaran suport a la decisió que cada esplai consideri més adient, sigui la d’anar de colònies o la de no fer-ne. ‘L’essència de les activitats és una convivència propera amb activitats de tota mena, de manera que l’obligació de fer grups de deu infants, que sempre han de ser els mateixos, i mantenir la distància de dos metres ho fa difícil. Ens hem de reinventar una mica.’

Mercè Coll, membre de la taula executiva del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, diu que hi ha monitors que no es veuen preparats per complir adequadament la normativa estricta d’higiene i seguretat, de manera que han deixat que siguin ells els qui decideixin si faran campaments o no. ‘Nosaltres som voluntaris, no som una empresa. Fer que els nostres monitors assumesquin segons quins riscos és molt delicat’, diu. Per ajudar-los, l’organització els ofereix formacions específiques sobre les mesures higièniques i activitats alternatives a les habituals.

Activitats alternatives

Que en molts casos no puguin anar de campaments no vol dir que els infants hagin de renunciar a activitats de tota mena aquest estiu. Baldoví explica que, atesa la possibilitat de no poder gaudir de la natura, la Federació d’Escoltisme Valencià encoratja els agrupaments a fer ‘campaments urbans’. ‘En lloc de fer campaments amb tenda de campanya, que cadascú dormi a sa casa però fent activitats tot el dia en alguna plaça o parc del municipi’, explica. Reconeix que d’aquesta manera es perd gran part de la convivència, molt important per a la tasca educativa, però que també és la més afectada per la normativa.

‘Tenim molts agrupaments que faran caus als seus municipis, que muntaran casals tot el dia, però els infants i joves dormiran a casa’, explica Puig. De tota manera, encara és d’hora per saber quants agrupaments faran activitats. Normalment, l’activitat estival de les entitats de lleure comença tan bon punt s’acaben les classes, però l’excepcionalitat del 2020 farà que s’endarrereixi unes setmanes.

Sigui quina sigui la decisió que prenguin, els monitors agraeixen haver trobat suport de les famílies dels infants. ‘La majoria donen suport al plantejament de cada esplai, sigui quin sigui. Molts esplais han comptat amb l’opinió i participació de les famílies per a redefinir les activitats aquest estiu’, diu Alonso-Villaverde. És la mateixa actitud que s’ha trobat Coll: ‘En el cas de les famílies que jo tracto, les dels més petits estan completament d’acord a no fer campaments, i les dels nins més grans també donen suport que es facin activitats, perquè aquests nins ja saben la situació i poden complir millor les mesures. Tant si fem activitats com si no, ens donen suport.’

Què passa si hi ha un brot de covid-19?

Les entitats de lleure hauran de seguir una normativa estricta per evitar contagis de coronavirus, però què passa si, malgrat tot, hi ha un brot de covid-19? Segons que explica Montse Puig, les entitats de lleure han treballat amb la Direcció General de Joventut un document en què traspassen la responsabilitat a les famílies, que hauran de proveir els infants de màscares i tot el material de protecció necessari i hauran de garantir que els dies anteriors a l’activitat no tenen cap símptoma compatible amb la covid-19.

És clar que l’estiu del 2020 no es podrà viure tan plenament com els estius anteriors, però Puig creu que, tot i les dificultats i les restriccions, valdrà la pena: ‘Hem treballat molt més que altres cursos, però creiem que l’ocasió s’ho mereix. Després de tant de temps a casa, si hi ha la possibilitat de fer alguna activitat, val la pena que es faci. Com a entitat de lleure de base voluntària, creiem que són clau pel desenvolupament.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.