Colau: a l’enemic, ni aigua

Crònica de l'acte "L'alcaldessa respon" del Col·legi de Periodistes

VilaWeb
Redacció
25.01.2022 - 23:50
Actualització: 26.01.2022 - 00:50

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La batllessa de Barcelona fa sis anys que ocupa el càrrec i ha adquirit tots els punts forts i els punts febles dels polítics professionals. Ella, que prové de l’activisme, després de sis anys ja pot dir que sembla un polític més del sistema. Per bé i per mal. Ahir ho va tornar a demostrar, durant les dues hores de l’acte “L’alcaldessa respon” del Col·legi de Periodistes, dividides en una hora i mitja d’entrevista del degà del col·legi, Joan Maria Morros, més mitja hora de preguntes dels periodistes presents. L’acte es pot veure sencer ací:

Colau va tenir temps de vendre optimisme, tot i el context (“Londres, París, volen treballar amb Barcelona les estratègies en el turisme i l’habitatge; i l’ONU ens reconeix com una de les millors ciutats en la lluita contra el canvi climàtic”), de defensar-se de l’atac davant segons quines preguntes sobre la precarietat de les treballadores del SAT (“és totalment fals”), de dominar l’escena i les formes (“Barcelona aposta pel diàleg”), de no aclarir si es presenta a les eleccions vinents; (“ho diré al maig, quan falti un any”), de defensar la guàrdia urbana i de tenir els enemics de veritat a casa, més que no pas en els partits rivals, característica bàsica de qualsevol polític professional: “Déu meu, defensa’m dels meus amics, que dels meus enemics ja me n’ocupo jo.”

Era una referència al tema estrella d’aquests darrers dies: la querella que la confosa Asociación por la Transparencia ha posat contra ella per presumpta malversació, i que ella, amb raó, lliga als interessos de companyies d’aigua, molestes amb l’intent de Colau de municipalitzar-la. Ara les companyies ataquen.

“Vull dir que tenim tranquil·litat màxima pel que fa a l’aspecte jurídic. Confirmo que parlem d’uns fets arxivats que ara presenta l’Asociación por la Transparencia. Vull agrair la feina dels periodistes, que aquests dies han demostrat que aquesta associació és molt poc transparent i que poca cosa han fet, més enllà de voler frenar les polítiques de participació de la gestió pública de l’aigua a Barcelona. I una altra a Valladolid. Coincidència que crida l’atenció. Són poders corporatius que no accepten el poder democràtic.”

L’elefant a l’habitació es diu Agbar. L’empresa d’aigua que els periodistes elogiats per Colau han vinculat amb l’Asociación por la Transparencia. Agbar és l’empresa que activistes a internet han explicat de manera precisa que fa servir el mateix servidor d’internet que l’associació en qüestió. Agbar és l’empresa que ahir Colau va citar explícitament (“entitats com Agbar han presentat esmenes per impedir de fer consultes sobre la municipalització de l’aigua”) i que a El Diario expliquen que Colau mateixa vincula amb l’Asociación por la Transparència.

Tanmateix, Colau no explica que a Agbar, és on històricament han anat a  parar els comuns quan han deixat la política: a la Agbar hi han anat a parar o treballat els darrers anys Francesc Baltasar (ICV), ex-conseller de Medi Ambient; Imma Mayol (ICV), ex-regidora de l’Ajuntament de Barcelona; o Daniel Álvarez, ex-cap de premsa de Coscubiela (ICV. De fet, com es veu al patronat actual, avui el director de la fundació del grup, la Fundació Agbar, és Eduard Pallejà, ex-batlle de Rubí per Iniciativa per Catalunya (ICV). I l’actual president d’Agbar és Àngel Simón, ex-gerent de l’Entitat Metropolitana de Barcelona nomenat pel PSC.

“Déu méu, defensa’m dels meus amics, que dels meus enemics ja me n’ocupo jo”, seria el resum d’allò que ahir no va dir Ada Colau, però que la fa patir en aquests moments: gent provinent d’ICV i PSC des d’Agbar li fa la guerra. Concretament, la guerra de l’aigua.

Més enllà d’això, l’acte, llarg, va servir perquè Colau, a sobre, es mostrés força en forma. Respostes coherents, dades al cap i sabent dividir el rival (elogis a Aragonès, comparant-lo amb Torra) fan que no sigui gens clar que hagi de perdre les eleccions. Perquè si, per una banda, li val més confiar que Déu s’ocupi dels seus amics, ella ja sap ocupar-se, i bé, dels seus enemics.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies