Les claus de la llei del “només sí és sí”, aprovada definitivament

El congrés espanyol ha aprovat definitivament la llei de garantia integral de llibertat sexual, coneguda com la llei del “només sí és sí”. L’entrada en vigor de la norma era prevista al juliol, però l’aprovació al senat d’una esmena de JxCat amb el vot a favor del PP va fer que la norma hagués de tornar a la cambra baixa espanyola. El text ha obtingut 205 vots a favor, 141 en contra i tres abstencions. La llei de garantia integral de llibertat sexual té l’objectiu de lluitar contra les violències sexuals contra dones i infants des de nombrosos àmbits –sanitari, policíac, judicial, educatiu, laboral…–, entenent-les com un problema social, i no pas individual. A continuació, us expliquem detalladament en què consisteix la llei, que elimina la distinció entre abús i agressió sexual i deixa fora la part sobre prostitució que tenia l’oposició dels socis d’investidura i la va fer perillar.

Nova definició del consentiment

El text estableix una nova definició de consentiment sexual en positiu que diu que “només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona”. La llei també elimina la distinció entre abús i agressió sexual i, per tant, tots els actes que atemptin contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment seran considerats agressions sexuals. D’aquesta manera, desapareix l’abús sexual com a tipus penal. Dins de les agressions sexuals, es considerarà violació, amb penes de presó més elevades, quan l’agressió “consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies”.

La norma preveu agreujants per a incrementar les penes quan els fets es cometin en grup, hi hagi violència “d’extrema gravetat”, la víctima tingui una “situació d’especial vulnerabilitat”, l’agressor sigui parella o familiar o hagi “anul·lat la voluntat de la víctima subministrant-li fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància”, entre més.

Assetjament de carrer i violències en l’àmbit digital

La llei també inclou la consideració de l’assetjament al carrer com a delicte, així com violències sexuals en l’àmbit digital. En aquest punt, es va incloure una esmena pactada entre PSOE, UP, ERC i Junts que fixa que es penalitzarà amb tres mesos a un any de presó o multa de sis a dotze mesos l’ús de la imatge d’una persona per fer anuncis o obrir perfils falsos a les xarxes i pàgines de contacte, ocasionant assetjament. També s’imposarà la pena de multa d’un mes a tres a qui, havent rebut les imatges, les difongui, reveli o cedeixi sense consentiment.

La llei també considera violències sexuals la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l’assetjament amb connotació sexual i el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. També s’inclou l’homicidi de dones vinculat a la violència sexual, o feminicidi sexual, com la violació de drets més greu vinculada a aquestes violències.

Dret de reparació

La llei també desenvolupa el dret de reparació com un dels eixos centrals en relació amb la responsabilitat de les institucions, en tant que entén les violències sexuals com una qüestió col·lectiva. Aquest dret té a veure amb la recuperació de la víctima i les garanties de no repetició de la violència. La llei parla d’informació i orientació a les víctimes, atenció mèdica i psicològica immediata i a llarg termini, atenció a les necessitats econòmiques, laborals, d’habitatge i socials, assessorament i assistència jurídica, traducció i interpretació i assistència especialitzada en els casos de dones amb discapacitat i infants.

Una llei impulsada pel moviment feminista

L’aprovació de la norma arriba més de dos anys després de l’aprovació pel consell de ministres espanyol. Però parteix d’un consens anterior del moviment feminista, que feia temps que reclamava que la legislació espanyola s’adaptés al Conveni d’Istambul, el conveni marc del Consell d’Europa per a aquestes qüestions, i recollís aquesta definició del consentiment en positiu i deixés de distingir entre abús i agressió sexual. Sentències com la de la Manada o altres de similars han aixecat els darrers anys una forta oposició del feminisme que també ha impulsat aquest canvi. La primera sentència del cas de la Manada, que tot i reconèixer que no hi havia hagut consentiment condemnava els cinc homes per abús sexual i no pas per agressió sexual, no es podrà repetir perquè aquesta diferència s’elimina.

Un dels objectius de convertir en llei el “només sí és sí” és el de no repetir judicis en què es busca de quines maneres la víctima va resistir-se a l’agressió, cosa amb què sovint es qüestiona la seva conducta i la revictimitza, en un procés que ja és prou dolorós. El focus no es posarà en els senyals de negació, sinó en les d’expressió de la voluntat de la persona i, per tant, deixaran d’obviar-se i menystenir-se les situacions de por i paràlisi que porten moltes víctimes a no oposar resistència, a més de les situacions en què la seva voluntat és anul·lada per diverses vies.

Un consentiment que no ha de ser necessàriament verbal. Com explicava l’advocada Carla Vall en una entrevista a VilaWeb, això implica entendre el consentiment com una cosa que cal construir, no pas destruir: “Si es pensa que el consentiment s’ha de destruir, és perquè hi ha la idea que el consentiment preexisteix i que, per tant, les dones estem a disposició dels homes fins que diem que no.”

Per a prevenir altres formes de revictimització, la llei estableix que el president d’un tribunal pot adoptar mesures per a evitar que es formulin a la víctima preguntes innecessàries relatives a la vida privada, en particular a la intimitat sexual, que no tinguin rellevància pel fet delictiu jutjat.

Polèmica amb la prostitució

Finalment, la norma deixa fora la part sobre prostitució que va tenir l’oposició dels socis d’investidura i que va fer perillar la llei a la comissió d’Igualtat al congrés. Així doncs, el text no inclou la penalització amb presó i multa del proxenetisme i de la terceria locativa –el lucre per llogar un espai en què es prostitueix una persona– que incloïa la proposta inicial del Ministeri d’Igualtat espanyol i el PSOE volia endurir.

El text sí que fa referència a campanyes de sensibilització dirigides a homes per a prevenir la demanda de “tota mena de serveis vinculats amb l’explotació sexual i de la pornografia que naturalitza la violència sexual”. També diu que es considerarà il·lícita la publicitat que promocioni la prostitució en els termes establerts en la llei general de publicitat.

Montero celebra l’aprovació de la llei

La ministra d’Igualtat espanyola, Irene Montero, ha destacat que avui és un dia “molt important i de victòria després de molts anys” i ha agraït a tot el moviment feminista la seva lluita perquè s’acabi aprovant aquesta norma.