Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Vam parlar amb Clara Prats fa cinc setmanes, quan els brots del Segrià i l’àrea metropolitana esdevenien la rampa de sortida d’una segona onada de contagis de coronavirus. Més d’un mes més tard, aquesta doctora en física, que fa mesos que es dedica a estudiar el comportament del coronavirus, observa amb un optimisme moderat la situació actual i creu que l’augment s’ha frenat. També demana un esforç de la població a l’hora de seguir les mesures i de conscienciar-se que al nou curs les quarantenes seran molt freqüents. ‘Respectar les quarantenes de catorze dies és l’única manera que tenim per a no acabar tancats una altra vegada.’

D’ençà que va començar la segona onada, cada dia s’afegeixen més de mil casos. En quin punt som? Vol dir que el controlem?
—Hem fet un primer pas, que és aturar l’augment. I és un pas important. S’ha aturat l’augment diari de nous casos i s’ha frenat. Fa unes setmanes cada dia teníem més casos que l’anterior i en canvi ara som en un altiplà, amb una taxa d’infecció que ha passat de 2 a 1,5 i a 1. Per tant, part de la feina s’ha fet bé perquè s’ha frenat el creixement, però la baixada és molt difícil. Ja ho vam veure amb el pic del març-abril, que la pujada sempre és molt ràpida i la baixada molt lenta. A l’abril vam confinar completament la població i això va permetre una baixada, dins la lentitud, més o menys ràpida. Però ara no ho fem; per tant, la baixada serà molt lenta. Per una altra banda, es fan molts més diagnòstics. Al mes de març eren un 3%, si fa no fa. És a dir, que per cada tres casos que tenies a l’hospital, en tenies 97 circulant sense controlar. Al juliol vàrem pujar al 30% i ara ja ho superem. Es fan més cribratges i això també permet de detectar asimptomàtics, que si no es busquessin, no serien a les estadístiques. Els tindries campant lliurement, però segurament el nombre de casos nous hauria baixat.

L’estiu, amb les vacances, l’oci i la mobilitat consegüent, pensàveu que seria més difícil de controlar la malaltia?
—El cas de l’estiu, per la mobilitat i els canvis de residència, dificulta l’estudi de contactes. Durant el curs tens un entorn molt més constant: companys de feina, companys de classe, la família… En canvi a l’estiu, hi ha més facilitat de fer sopars, d’anar a apartaments i conèixer gent que no coneixes… L’estudi de contactes en una zona d’estiueig és més complicat que en un entorn laboral. I la mobilitat fa que els casos puguin desplaçar-se fàcilment d’una zona a una altra. Això va en contra. A favor, tenim que hi ha més vida a l’aire lliure, tot i que tampoc no és garantia de res perquè també hi ha transmissió a l’aire lliure. Totes les situacions tenen pros i contres. A la tardor, amb situacions de més vida a l’interior, augmentarà el risc de contagi, però potser també és un entorn més estable. Això ho anirem veient.

Sigui com sigui, ara no tenim la situació de fa un mes.
—Ens trobem en una situació amb un foc constant. No s’ha apagat l’incendi, però es manté a un nivell constant, sense les pujades que vàrem tenir a l’Hospitalet de Llobregat, a Lleida o a Barcelona. Tenim uns altres focus. Ara sembla que la cosa es complica a Reus. Doncs anem cap allà i hi aboquem tots els esforços, com s’ha anat fent amb els altres brots. Tinc la sensació que s’actua molt més ràpidament que no fèiem abans, es fa una cerca més activa. Per això costa de fer baixar la corba. El fet que no baixin les xifres, d’una banda és perquè hi ha més casos, però d’una altra perquè se cerquen aquests casos. Es fan més proves i, és clar, les xifres no baixen.

Si entenem que som a la segona onada, encara ens falta gaire per a aplanar la corba?
—L’hem aplanada perquè hem deixat de créixer i som en una mena d’altiplà d’ençà de fa unes setmanes. Ara hem d’aconseguir que baixi la corba i hem de fer un esforç abismal, si no volem fer-ho a costa de confinar. Salut fa un esforç per cercar casos i fer estudis de contactes, que segurament s’ha de reforçar en algunes zones, però després cal que la ciutadania seguim totes les indicacions: màscara, distància i mans.

En què insistiríeu?
—Hem de reduir els grups nombrosos i no s’han de fer sopars ni trobades consecutives amb gent diferent en dies seguits. Si avui vaig a sopar amb uns amics, demà amb la família i demà passat amb els veïns, creo una situació de risc. Més que no pas si avui sopo amb els amics, la setmana vinent amb la família i l’altra amb els veïns.

Qui més qui menys, tothom coneix casos de positius o contactes de positius que han de fer quarantena durant catorze dies. Ens haurem d’acostumar a viure quarantenes de catorze dies?
—Sí, i és molt important que ho fem. Aquí val la pena d’insistir-hi. Perquè els estudis de contactes i el diagnòstic precoç, si no van acompanyats d’una quarantena, no serveixen de res. Ens hi hem d’acostumar. Ara ens passa a tots, que tenim gent amb quarantena al nostre voltant. La primera vegada t’agafa una angoixa… ‘I si em toca a mi? M’hauré de tancar? No m’hauré de tancar?’ Doncs això ho anirem normalitzant i ens acostumarem a dir: ‘Mira, aquest mes em toca una quarantena de quinze dies.’ Hem d’esperar, per a poder-ho fer, que els mecanismes laborals s’activin. En la mesura que es puguin respectar els catorze dies de quarantena, és l’única manera que tenim de no acabar tancats altra vegada. Cal que la gent es conscienciï.

Al setembre, amb la tornada de vacances, més afluència als transports i les escoles, els contagis pujaran?
—No ho podem saber. Les condicions seran més favorables perquè passi, però també crec que l’experiència d’aquest estiu ens haurà donat més eines. La maquinària de rastrejadors i cribratges ha servit per a aturar aquesta onada i perquè a la tardor no es descontroli tant. Hem de veure normal que si surt un positiu en una classe s’aïllin els nens dues setmanes, i s’han de tenir els mecanismes per a poder-ho fer, perquè les famílies puguin estar per ells. Si ens passa a l’empresa, doncs teletreballem dues setmanes. Tots hauríem d’integrar el pla de contingència perquè en el moment en què anem dues setmanes a casa no s’aturi el món.

Tardarem molt a recuperar la vida d’abans?
—Sí. Ens hem de fer a la idea que aquest curs viurem la dinàmica d’aquest estiu, amb incendis que van apareixent i s’han d’anar apagant; i que a les zones més calentes s’hi han de destinar més diners, més recursos i molta gent en quarantena. I llavors vindrà una època de més bonança en què potser tindrem tranquil·litat, mentre en una altra zona estan en vermell. Així anirem fent fins que a poc a poc arribi el vaccí, la immunitat de grup o es trobin medicaments més efectius. Cada dia que passa estem més ben preparats, però el camí encara és molt llarg.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.