Avui és un dia de transcendència històrica per a Catalunya. Perquè per primera vegada hi haurà un parlament amb una majoria independentista, tant al plenari com a la mesa. I presidirà la cambra l’ex-presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, que ara fa tan sols tres anys, després de la gran manifestació de la Diada del 2012, demanava als diputats que comencessin un procés de secessió. Des d’avui serà ella que presidirà la cambra, en una legislatura que, si les forces independentistes s’entenen, hauria de ser de transició cap a la república catalana.

La mesa serà integrada per quatre representants de Junts pel Sí, inclosa la presidenta, Carme Forcadell, i un vice-president, Lluís Corominas. L’altra vice-presidència és per a Ciutadans, José María Espejo-Saavedra; una secretaria per al PSC, David Pérez, i una altra per a Catalunya Sí que es Pot, Joan Josep Nuet. La CUP finalment ha optat per no formar part de la mesa i no ha acceptat la secretaria que li oferia Junts pel Sí; ha dit que sí que donaria suport a la composició prevista i a la presidència de Forcadell, que vol garantir una majoria independentista a la mesa perquè pugui ‘tramitar lleis i disposicions rupturistes’.

Carme Forcadell, proposada per ERC per presidir el parlament, ha assegurat a Ciutadans, PSC i Catalunya Sí que es Pot que volia que la cambra fos plural: ‘Intentaré que sigui el parlament de tots, perquè representa el poble de Catalunya.’

Els 135 diputats sorgits de les eleccions del 27 de setembre es reparteixen així: 62 de Junts pel Sí, 25 de Ciutadans, 16 del PSC, 11 de Catalunya Sí que es Pot, 11 del PP i 10 de la CUP. Avui ocuparan per primera vegada els escons en aquesta sessió: els diputats de Junts pel Sí i la CUP s’asseuran a la bancada esquerra de l’hemicicle i la resta de forces seran a la dreta. Serà, això sí, una distribució temporal.

La sessió d’avui
La sessió constitutiva s’obrirà amb la lectura del decret de convocatòria a càrrec del lletrat major, Antoni Bayona, que convidarà els membres de la mesa d’edat a ocupar els seus llocs a la mesa de la sala de sessions.

A continuació, el president de la mesa d’edat declararà oberta la sessió; després, els secretaris llegiran els noms dels diputats electes proclamats per les juntes electorals, i tot seguit es faran les votacions per elegir els set membres de la mesa.

Les votacions
Per elegir els membres de la mesa es fan tres votacions: la primera, per a la presidència; la segona, per a les dues vice-presidències; i la tercera, per a les quatre secretaries. Les votacions es fan amb paperetes que els diputats dipositen en una urna. En cadascuna de les tres votacions, els membres de la mesa d’edat van llegint els noms dels diputats per ordre alfabètic perquè emetin el seu vot, i els membres del govern en funcions i els tres diputats de la mesa d’edat són els últims a votar.

Per elegir el president de la cambra, cada diputat ha d’escriure un sol nom a la papereta, i surt elegit el que obté la majoria absoluta, és a dir, un mínim de 68 vots favorables entre els 135 diputats. Si cap diputat no assoleix aquesta majoria, la votació s’ha de repetir entre els dos que han aconseguit més suport i, aleshores, és elegit el que obté més vots.

Per elegir les dues vice-presidències, cada diputat ha d’escriure també un sol nom a la papereta, i surten elegits els que, per ordre correlatiu, obtenen més vots. Aquesta fórmula s’aplica també en l’elecció de les quatre secretaries.

En cas d’empat en qualsevol d’aquestes votacions, s’ha de repetir, i si la paritat persisteix després de quatre votacions es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Abans d’acabar la sessió, els elegits han d’ocupar el seu lloc a la mesa, i a continuació el nou president s’adreça a la cambra i declara constituït el parlament.

El president ha de comunicar per escrit la constitució de la cambra al president de la Generalitat en funcions, al cap de l’estat espanyol i als presidents del congrés i el senat espanyols.

Des del restabliment del parlament, el 1980, n’han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010) i Núria de Gispert (2010-2015).

Consultes i investidura
El president del parlament, un cop constituïda la cambra, haurà de convocar els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària per obrir consultes amb l’objectiu de proposar un candidat a ser investit president de la Generalitat. El ple d’investidura, l’ha de convocar el president de la cambra i s’ha de fer en el termini dels deu dies hàbils següents a la sessió constitutiva, és a dir, que el termini s’acaba el 9 de novembre.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb