La lluita dels qui no volen ser amnistiats

VilaWeb
Arnau Lleonart Josep Casulleras Nualart
24.06.2024 - 21:40
Actualització: 25.06.2024 - 18:04

“La pregunta ofèn”, piulava Josep Costa la setmana passada. Fou la reacció que va tenir quan li va arribar la resolució del jutge Manuel Marchena en què li demanava si volia ser amnistiat en la causa pendent de recurs al Suprem sobre l’acusació de desobediència per haver tramitat resolucions sobre l’autodeterminació i contra la monarquia quan era vice-president del parlament. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va absoldre el novembre del 2022, i també l’ex-president de la cambra Roger Torrent i els altres membres independentistes de la mesa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Però la fiscalia va recórrer contra la sentència al Suprem, i tant Costa com Campdepadrós també hi van recórrer, per més que fos absolutòria, perquè volien que es reconegués que el Tribunal Constitucional havia vulnerat la inviolabilitat parlamentària. Costa i Campdepadrós no volen l’amnistia, i així ho han fet saber al jutge: volen continuar el litigi. No són pas els únics, perquè Roger Español, a qui la policia espanyola va buidar l’ull l’1-O i que és acusat d’atemptat contra els agents, no vol pas que l’amnistiïn.

La sentència que va absoldre Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado deia que no havien comès el delicte de desobediència perquè les providències del Tribunal Constitucional espanyol –que els deia que no tramitessin iniciatives en favor de l’autodeterminació i contra el rei espanyol– no havien estat prou clares i permetien més d’una interpretació. A més, deia que no es podia acreditar que els membres independentistes de la mesa tinguessin la voluntat expressa de desobeir el Constitucional.

El judici feia referència a unes resolucions de Junts, ERC i la CUP aprovades el 12 de novembre com a resposta a la sentència contra el procés. El tribunal va valorar positivament que els membres de la mesa seguissin les directrius del secretari general del parlament i del lletrat major, però Costa i Campdepadrós van recórrer en contra de la sentència encara que fos absolutòria perquè volien que es reconegués que el Constitucional espanyol va violar la separació de poders i que, de fet, no tenia cap potestat de dir al parlament de què podien parlar i de què no. Una qüestió que la sentència absolutòria no posa en qüestió; tot al contrari, parteix de la premissa que el Constitucional pot establir límits a l’activitat parlamentària, però que els membres de la mesa no van pretendre de saltar-los.

Durant el judici, Costa –que, com a advocat, es representava a ell mateix–, va deixar plantat el tribunal a la segona sessió perquè va dir que no tenia legitimitat per a jutjar-los i que no li reconeixia cap autoritat. És per això mateix que quan el van absoldre va piular que tampoc no li reconeixia cap autoritat per a absoldre’l.

Ara la voluntat de Costa i de Campdepadrós és que el recurs continuï viu malgrat la llei d’amnistia, que, si s’apliqués, arxivaria el procediment judicial sense que arribés al final del camí. Tot amb tot, és previsible que la fiscalia, la mateixa que acusava els membres independentistes de la mesa, sí que demani que s’amnistiï el cas.

Més enllà dels recursos a la sentència sobre la possible desobediència a la limitació del Tribunal Constitucional espanyol perquè el parlament parlés d’autodeterminació i la corona espanyola, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) té vist per a sentència les demandes presentades tant per Costa com per Campdepadrós per la ingerència del Constitucional en l’activitat del parlament i per la vulneració de la inviolabilitat parlamentària. Cap dels dos no volien en cap cas que una eventual petició d’amnistia al Suprem pogués perjudicar les seves causes a Estrasburg, i que el tribunal no pogués entendre que la vulneració de drets al·legada quedava reparada.

Roger Español, contra l’amnistia

Costa i Campdepadrós no són els únics possibles afectats per l’amnistia que demanen que no se’ls apliqui. L’activista Roger Español, mutilat per la policia espanyola durant la repressió del referèndum del Primer d’Octubre i, alhora, acusat d’haver llançat una tanca contra uns agents de policia durant la mateixa jornada electoral, ha explicat a VilaWeb que no demanarà l’amnistia. D’altra banda, els seus advocats han demanat explícitament que no s’amnistiï els quatre policies que van fer que perdés l’ull dret.

Pocs dies abans de l’entrada en vigor de l’amnistia –en aquell moment, ja aprovada pel congrés espanyol–, la fiscalia ja va demanar que s’arxivés la causa contra els policies, amb l’argument que havien actuat amb proporcionalitat i complint el seu deure perquè obeïen l’ordre dictada per un superior orgànic. Una instrucció, deien, “degudament controlada pels comandaments intermedis”, sense que l’escopeter que va disparar la bala de goma que va buidar l’ull a Español incomplís cap protocol d’actuació.

A més, argumentava que, si de cas, els fets serien equiparables a un delicte de lesions, i que ja hauria prescrit perquè té un termini de cinc anys. Els advocats d’Español, en canvi, consideren que són delictes més greus, i demanen que jutgin els quatre policies per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i un altre de tortura. L’article 2 de la llei d’amnistia, que n’estableix les exclusions, en deixa fora els actes dolosos contra persones “que haguessin produït un resultat de mort, avortament o lesions al fetus, la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat”. Unes circumstàncies que els advocats d’Español creuen que encaixen clarament amb el seu cas.

D’altra banda, Español refusa que se li apliqui l’amnistia perquè no hi està d’acord políticament. “L’amnistia és una merda, perquè l’independentisme polític sap que l’estat espanyol voldrà una contrapartida”, va dir en una entrevista a VilaWeb quan es començava a parlar de l’amnistia arran de les negociacions del PSOE amb l’independentisme per a la investidura de Pedro Sánchez. Español es queixava que ningú no li havia preguntat si volia ser amnistiat i avisava que, en canvi d’amnistiar els catalans represaliats, el PSOE voldria alliberar també de càstig els policies encausats per la violència durant el Primer d’Octubre. A més, deia que també comportaria deixar de banda la reivindicació independentista: “Posar tantes condicions a una llei d’amnistia és voler anul·lar el Primer d’Octubre.”

Ara bé, tal com passa amb el cas de Costa i Campdepadrós, que els principals implicats estiguin en contra de l’amnistia no significa que el jutge no els l’apliqui, sobretot tenint en compte la intenció de la fiscalia de demanar-la.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor