Estimadíssima Meritxell:

Encara recordo, com si fos avui, aquell vespre fredíssim a la plaça de Pardines. Faltaven pocs minuts per a les vuit del vespre, però era negra nit. La sala on s’anunciava aquell acte de campanya estava embotida de gent. Una desena de companys esperàvem fora que arribés la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del govern que va fer possible aquell ingent, històric i heroic 1 d’octubre. Els ripollesos que t’esperàvem a fora recordàvem amb orgull que aquella gesta, la nostra gesta, i la violència policial davant uns ciutadans que no varen respondre a les provocacions, marcaria, per sempre, el destí del nostre poble. El campanar del poble no havia tocat les vuit quan vares baixar del cotxe oficial. Et recordo somrient, Meritxell. De fet, sempre somrius. Un a un ens vas abraçar i saludar a tots i, amb puntualitat anglesa, vàrem començar un dels molts actes que el partit feia i fa pel territori.

Va ser un vespre que tinc tatuat a la memòria, entre altres coses perquè, a banda de compartir cartell amb tu i amb l’alcaldessa pardinesa, va ser un acte ple de coratge, valentia i política en majúscules protagonitzada per tres dones. D’ençà d’aquell divendres han passat moltes coses, massa coses. Tenim companys i amics entre reixes, i a tu, al cor d’Europa. Tenim altres dirigents polítics també a Bèlgica, a Escòcia, a Berlín i a Suïssa, tenim el país segrestat i el frau, el suborn, la malversació, l’estafa, la prevaricació i els delictes contra la hisenda pública arrasen el PP i l’statu quo, però t’asseguro, i sé que ho saps, que tenim també un poble que ni oblida ni perdona, una majoria social que empeny no solament per tornar-vos a casa, sinó també per continuar treballant cívicament i pacíficament per alliberar el país i per fer i aconseguir la República.

No hauria pensat mai que arribaria el dia que t’hauria de substituir a la conselleria, potser aquella trobada en un poblet rural de la Vall de Ribes va ser premonitori. Confesso que l’honor que representa l’encàrrec és de primer ordre, les circumstàncies en què això ha succeït són tremendes, però ens en sortirem perquè ho farem plegades. La teva feina, al costat dels companys i les companyes, com a titular del sector primari del país ha estat espectacular. Has estat la primera consellera dona de la història d’aquest departament i avui tothom t’admira i et reconeix la feina.

Consellera, tinc moltes ganes de fer-ho tan bé com tu, tinc moltes ganes de venir a Brussel·les tant punt sigui consellera i abraçar-te. Enyoro –bé, de fet, enyorem– i molt el teu bon fer, el teu somriure i la teva mirada tant valenta com sincera.

El repte és gran, tant al sector com al país, però les ganes, la il·lusió, la tenacitat i les polítiques hi són. Ho farem i, a més, ho farem bé.

M’honora treballar amb tu i fer-ho en un sector que somiem fort, competitiu i sostenible.

Fins molt aviat,
Teresa Jordà

#Seguim

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb