Estimada Anna,

Rebre la teva carta m’ha emocionat, més enllà de les paraules d’afecte que hi escrius. Te l’agraeixo enormement.

Recordo amb molta estima els actes que el 5 de febrer de 2017 vam compartir a la Vajol i a la platja d’Argelers per homenatjar els qui van haver d’abandonar la nostra terra el mateix dia de l’any 1939. Persones que van haver de deixar enrere país, família i tota la vida coneguda, i encarar un futur molt incert. Era una manera de fer-nos recordar que el poble català coneix bé l’exili, la deportació i els seus horrors. Era alhora un deute que teníem pendent: tots mereixen ser recordats i rescatats de l’oblit, i nosaltres ens mereixem de recordar-los perquè formen part de la nostra història.

Desenvolupar les polítiques de recuperació de la memòria històrica de la república i de la guerra civil és una de les coses en què em sento més honorat d’haver pogut participar al llarg de la vida. El professor Josep Fontana va escriure que justament l’objectiu essencial d’aquesta tasca és ajudar a evitar que mai més sigui possible de tornar a manipular-nos.

Tots aquells a qui, per la guerra, l’odi o les dictadures, la història ha col·locat al marge (pobles sense drets, ciutadans sense veu, innocents represaliats) han hagut de lluitar contra tota mena de manipulacions per conquerir la memòria històrica. En el nostre cas, el silenci, l’apropiació i la reinterpretació interessada durant anys van fer que se solidifiquessin mites i enganys sobre el nostre passat i, fins i tot, un record edulcorat del feixisme. Deslliurar-nos-en requereix esforç, anàlisi, reflexió i, sobretot, persistència.

Però alhora tenim el deure de recordar la història i de ser capaços de vincular-la al present. Avui hi ha milers, milions, de persones arreu del món que, com nosaltres llavors, encara pateixen les conseqüències de la violència o bé en fugen. La guerra que nosaltres recordem és la seva d’avui. En un món en què encara trobem guerra, exilis, refugiats i camps d’internament, i on sembla que els partits d’ultradreta i xenòfobs adquireixen cada cop més protagonisme, les polítiques de memòria democràtica tenen una importància cabdal. Especialment per a donar eines als més joves perquè reconeguin els perills de les propostes antidemocràtiques i excloents que apareixen periòdicament.

Hi ha molta feina a fer. Una tasca que precisament persones com tu heu ajudat molts anys a fer més àgil, malgrat que hàgiu topat amb dificultats de tota mena. Et dono les gràcies per aquest compromís i aquesta persistència tan necessària.

El fet de posar-nos de la banda dels qui sofreixen ens fa més conscients del nostre horror davant la violència. Cada mostra de solidaritat i d’afecte esdevé una victòria, i som molts els disposats a guanyar la batalla, pacífica però sense treva, a favor d’allò que ens fa més humans: l’amistat i la solidaritat entre persones i entre pobles.

Amb afecte,

Raül Romeva i Rueda

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb