Estimat Arcadi:

I tant que canviaran els temps, i molt! De fet, ja van canviant. Però, com tantes vegades ens has ensenyat, no canvien ni de sobte ni per casualitat. Canvien en forma de trencaclosques, i gràcies a la implicació de molta gent (de molta gent petita fent coses grans). Gràcies a en Pepe Beúnza i en Daniel López vaig tenir la immensa sort de conèixer-te a tu, a en Vicenç Fisas, a en Jordi Armadans, a en Rafel Grasa. Referents i, sobretot, amics. Al vostre costat he après els valors de la no-violència, i la importància de la pràctica compromesa en favor dels drets i les llibertats.

Recordo amb afecte, i un gran sentiment de deute, les primeres conferències en què jo (l’alumne) feia d’escorta i teloner de tu (el mestre). Parlant d’objecció de consciència, de desarmament, de pau, de solidaritat: des de la Universitat per la Pau fins a Sant Cugat, passant per universitats, casals, locals okupats o, simplement, pel carrer.

Els canvis socials són un trencaclosques dinàmic, repeteixes sovint. Quan aconsegueixes que uns quants cubs siguin en la posició correcta, és possible que algun es capgiri de sobte i alenteixi la formació de la imatge desitjada. El retrocés que estem vivint en aspectes com la llibertat d’expressió o els drets civils i polítics en són un malaurat exemple. Però lluny de desanimar-nos, aquestes dificultats ens han d’esperonar, encara més, a continuar, a ser-ne més, a fer-ho millor, i a mirar més lluny.

Aquest és l’aprenentatge que hem extret dels moviments alterglobalitzadors, o de les campanyes a favor de la prohibició de les mines antipersona, les armes lleugeres o les bombes de dispersió, entre d’altres. Cap d’aquestes transformacions socials ha estat ràpida ni, menys encara, fàcil. Totes han estat el resultat d’una combinació de factors que inclouen l’estratègia compartida (que exigeix establir objectius a curt, mig i llarg termini concrets, assumibles i mesurables), la coordinació tàctica de diferents actors que, en la seva diversitat i pluralitat, acorden accions conjuntes, i, sobretot, la tenacitat i la perseverança davant les adversitats i infortunis constants.

És així com hem guanyat moltes batalles, i així com no ens frustren les que no hem guanyat encara, sinó que ens esperonen a continuar-les fins que les circumstàncies, i els temps, hagin canviat prou mentalitats, i especialment, a prou cors.

Seguint la recomanació d’en Pepe Beúnza he llegit (més ben dit, he devorat), el llibre de l’amic Srđa Popović, Cómo hacer la revolución. Instrucciones para cambiar el mundo. De lectura amena i de contingut punyent. Popović, un dels impulsors del moviment Otpor! (Resistència) que va derrocar Milošević, i director del Centre for Applied Nonviolent Action and Strategies (CANVAS), fa un repàs de les nombroses revolucions socials que en aquests moments protagonitzen els canvis globals. I de totes elles es poden extreure aprenentatges, lliçons i propostes. La llista és llarga, exhaustiva i, sobretot, útil, però em quedo amb dues de les seves conclusions finals, fruit de la seva llarga experiència, i a manera de comiat.

La primera és que la sort importa. En això, i per tal de no caure víctimes de la Llei de Murphy, cal seguir dues regles ben senzilles, diu. Una, prepareu-vos de la manera més meticulosa possible (elaborant llistes i gràfics mentals, i reduint al mínim les qüestions que quedin sotmeses a l’atzar). I dos (molt important), mantingueu la serenor i apreneu a acceptar les dificultat i els cops com a part de les anades i vingudes de qualsevol canvi social. La segona conclusió és que el poder de la gent és un esport d’equip. I, com a tal, un equip necessita jugadors de tota mena. En altres paraules, no confonguem unitat (necessària en termes d’acció) amb uniformitat.

Quantes vegades ens has repetit això mateix, Arcadi, i n’has fet bandera amb el teu exemple personal!

No t’estarem mai prou agraïts, però seguirem posant en pràctica les teves lliçons, per fer que el trencaclosques dels canvis acabi configurant aquell futur ètic, just, inclusiu i solidari al qual aspirem tanta gent i pel qual, malauradament, alguns avui som privats de llibertat.

Raül Romeva Rueda

Centre penitenciari dels Lledoners, 24 de juliol de 2018

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb