Estimada Tamara:

El 10 d’abril de 2018 l’aparell de l’estat espanyol va voler atacar el moviment independentista més combatiu provant de detenir dos ‘Carrascos’ del Baix Llobregat: l’Adrià, avui exiliat, i tu, Tamara, obligada a patir l’exili intern confinada a Viladecans.

Les primeres hores d’aquell dia foren d’angoixa absoluta per a tu, per a totes, veient com desfeien la teva vida i el nostre futur. Alguns que no mereixen dir-se periodistes van fer de corretja de transmissió del Ministerio del Interior difonent les notícies falses que els anaven bé. La Guàrdia Civil hauria volgut la imatge de la teva detenció amb la cara tapada, però no, nosaltres no tenim res a amagar. I et vam veure serena, digna i amb la cara ben alta.

Haurien volgut empresonar-te, però ni la sala penal de l’Audiència Nacional no va trobar elements per a enviar-te a presó: una màscara de Jordi Cuixart, un xiulet groc, un mapa de la ubicació de la comissaria de Travessera de Gràcia i un àudio cridant a la mobilització. El seu objectiu era clar, atacar els CDR i fer-ho allà on pensaven que hi hauria menys resposta: a la nostra comarca del Baix Llobregat.

Algunes estem convençudes que ni l’estat espanyol ni el capitalisme no ens permeten ser lliures, però diferenciem què significa ser a la presó de no ser-hi. De sobte, aquell migdia a Madrid, tot es va capgirar: surts en llibertat i ens afanyem a tornar a casa, d’on et van segrestar. I tot seguit una trucada i unes paraules que crec que mai no podrem oblidar, ‘mama, estoy libre’, després d’hores detinguda, privada de la mínima expressió de llibertat. És molt difícil explicar l’inici del final d’un gran malson, l’explosió de tensió. Puc recuperar la teva veu i veig la teva cara i la d’en Joan… I un tren, un simple cafè amb llet i molt xerrar, intentant que la paraula guanyés el temps. I vam arribar a Barcelona, on t’esperava tanta gent que t’estima.

Després ha continuat la persecució de la Guàrdia Civil i el confinament a la teva ciutat. Ells fan del seu sistema legal pura venjança quan ni tan sols t’autoritzen a poder anar a veure la teva mare. Nosaltres volem que la mare de tots els sistemes sigui una legalitat basada en la justícia social. No entenen que cap repressió et farà renunciar a construir la República Catalana. I és la gent com tu, persones treballadores i que sempre han lluitat per la gent més humil, les que seran determinants per a fer efectiu l’alliberament nacional.

Una abraçada, ens veiem a Viladecans.

Vidal Aragonès

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb