Perquè el procés de recuperació d’un trastorn per ús d’alcohol tinga èxit, és necessari comprendre aquesta recuperació com la consecució del benestar de la persona, més enllà de la mera abstinència. / Foto: Sabine van Erp

Actualment, els tractaments amb major grau d’evidència per a la dependència de l’alcohol són aquells que, sobre una base cognitivoconductual, conformen programes multidisciplinaris, que inclouen dimensions psicològiques, sociològiques i mèdiques. No obstant això, no sempre s’aconsegueix la recuperació. El percentatge d’abandons i recaigudes és elevat al llarg del procés i no sempre s’aconsegueix un estat de benestar adequat. Aquest article destaca alguns complements o tècniques que podrien afegir-se als tractaments més habituals per a potenciar el canvi comportamental, tenint en compte els resultats a llarg termini. Així, reflecteix la importància de considerar la recuperació com la culminació del procés de canvi en una millora de la salut, del benestar i en l’autodirecció dels propòsits vitals, més enllà de l’abstinència.

El maneig de les addiccions requereix un enfocament biopsicosocial l’objectiu del qual siga el benestar del pacient i que tinga en compte les seues característiques individuals, socials i biològiques. Aquests models consideren la recuperació de les persones dependents de l’alcohol no sols com la consecució de l’abstinència, sinó també com la culminació del procés de canvi voluntàriament mantingut en l’estil de vida, que comporta millores en la salut, el benestar i l’autodirecció dels seus propòsits vitals.

La complexitat d’aquest abordatge es deriva de la variabilitat de factors que influeixen en el desenvolupament d’una addicció, diferents per a cada persona, com ara les seues experiències vitals, les seues característiques neurobio­lògiques i la seua capacitat d’afrontament. La capacitat que tinga la persona per a resoldre aquests aspectes donarà lloc a l’elevada heterogeneïtat que ens trobem en la clínica diària quant a simptomatologia, tractaments i nivells d’eficàcia. Així, hi ha múltiples abordatges terapèutics els objectius dels quals es fixen en relació amb la demanda i la variabilitat individual, però que solen incloure intervencions procedents d’enfocaments farmacològics, cognitivoconductuals o psicosocials. Entre els objectius d’aquests tractaments sol trobar-se proporcionar a les persones dependents habilitats cognitives i conductuals per a modificar les seues conductes problemàtiques i reduir el risc de recaiguda, perquè aquests canvis siguenperdurables en el temps, ja siga amb el manteniment de l’abstinència o amb la reducció del mal. No obstant això, els resultats, encara que contrastats, són relativament heterogenis (Carroll i Kiluk, 2017). Encara que el tractament farmacològic o l’abordatge psicosocial estan àmplia­ment estesos, aquest text se centrarà específicament en algunes de les qüestions rellevants per a l’abordatge psicològic dels trastorns per ús d’alcohol.

Psicoteràpies per al canvi comportamental

Segons les teories conductuals clàssiques, una persona s’inicia en el consum buscant el reforç positiu que dona la substància; no obstant això, quan comença la dependència, aquest consum es manté per reforç negatiu (alleujament del malestar), malgrat les conseqüències perjudicials.

Aquesta relació entre substància i conducta està mediada per processos cognitius, emocionals, al·lostàtics i socials, que interactuen modificant el comportament de la persona i variant el pes de la seua influència al llarg del curs de la dependència. D’aquesta manera, en funció del procés que estiga més alterat, la intervenció terapèutica s’enfocarà més en l’un o l’altre, i determinades tècniques seran preferents davant d’altres (Campbell et al., 2018). Per exemple, en les etapes inicials del procés de desintoxicació, per a abordar la síndrome d’abstinència es recorreria a la intervenció farmacològica, i per a abordar el desig de consum, al control atencional o al control conductual mitjançant tècniques de modificació de conducta. A més, si hi ha un desequilibri emocional, es podria recórrer a tècniques de reconeixement i regulació emocional.

Segons les teories conductuals clàssiques, una persona s’inicia en el consum pel reforç positiu que li proporciona la substància. Quan se n’estableix la dependència, el consum es manté per reforç negatiu (per a alleujar el malestar), encara que comporte efectes perjudicials per a la persona i el seu entorn. / Foto: David Goehring

Sens dubte, el procés terapèutic s’inicia quan hi ha una certa intenció de canvi. Aquesta sorgeix a conseqüència del reconeixement de les conseqüències negatives del consum i de la intenció de modificació dels hàbits que comporta. Per a ajudar el pacient en aquest procés, les intervencions psicoterapèutiques busquen promoure canvis i assoliments en diferents àrees de la vida de les persones, i així potenciar la motivació, millorar les habilitats d’afrontament, proporcionar alternatives de reforç o promocionar el suport social. Per a una revisió àmplia i detallada sobre les intervencions psicològiques vegeu Cortés et al. (2018), on, a més, pot consultar-se el grau d’evidència de cadascuna de les tècniques i components ressenyats.

Llig l’article complet a la web de Mètode.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.