Els canvis a Interior refermen la impotència del govern per a protegir Puigdemont a l’exili

La resposta fèrria de Marlaska contra un possible servei d'escorta a Puigdemont va alçar un mur que el govern ha estat del tot incapaç de traspassar, malgrat les amenaces que ha rebut el president

VilaWeb
Redacció
03.08.2021 - 19:51
Actualització: 03.08.2021 - 20:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La protecció del president Carles Puigdemont a l’exili ha estat un dels envits principals  per als tres darrers consellers d’Interior: ara, Joan Ignasi Elena i, abans, Miquel Sàmper i Miquel Buch. Cap dels tres no se n’ha sortit. La posició oficial del govern, d’ençà de mitjan 2018, ha estat que no nomenarien cap servei d’escorta oficial per a Puigdemont. Abans d’això, una volta l’article 155 va ser extingit formalment, el govern va encomanar al director general dels Mossos d’Esquadra d’aleshores, Andreu Joan Martínez, que organitzés un servei de protecció a l’estranger per a Puigdemont atesa la seva condició d’ex-president.

El juliol del 2018, Martínez va demanar permís al ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que li va denegar la sol·licitud. Els arguments eren que Puigdemont no era cap autoritat d’ençà que va ser destituït i que tenia una ordre de crida i cerca a l’estat espanyol, de manera que l’agent que l’escortés l’hauria de detenir. La situació d’autoritat de Puigdemont és resolta al règim estatutari per als ex-presidents, que ja preveu que cal destinar-los els serveis de seguretat necessaris. L’ordre de crida i cerca fou neutralitzada per la compareixença davant la justícia belga i l’alemanya, per la negativa del jutge Pablo Llarena d’acceptar-ne una extradició parcial i per la retirada de les euroordres.

Així i tot, la resposta negativa de Marlaska va alçar un mur que el govern ha estat del tot incapaç de traspassar, malgrat les amenaces que ha rebut Puigdemont.

Represàlies contra els dos primers intents de protecció

A final d’octubre del 2017, un mosso d’esquadra va ajudar Puigdemont a esquivar l’escorta oficial per anar-se’n fins a Brussel·les, a l’exili. Aleshores, la divisió d’Afers Interns del cos dels Mossos d’Esquadra mateix va obrir una informació reservada i se’l va apartar de la unitat especial d’escorta preventivament. Aprofitant un permís per hores extra i combinant-lo amb les vacances, va acompanyar el president a Brussel·les fins el mes de febrer, quan el Ministeri d’Interior espanyol li va obrir un expedient. Durant mesos, uns quants agents van continuar custodiant el president fora del seu horari laboral, aprofitant permisos i per voluntat pròpia. El nou govern no va prendre possessió fins a final de maig, i el seu moviment llavors va ser l’encàrrec a Andreu Joan Martínez, que va fracassar.

Després de la negativa de Marlaska, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va nomenar un altre agent, Lluís Escolà, com a assessor en matèria de seguretat, fins que Escolà va deixar el càrrec el març del 2019 per petició pròpia. El nomenament va topar una altra vegada amb les represàlies de l’estat espanyol. El 14 de juny proppassat, la fiscalia va demanar sis anys de presó per a Buch i quatre anys i mig per a Escolà perquè considera que, durant aquest temps, l’agent va estar fent d’escorta del president Puigdemont. La posició oficial del govern quan Escolà va ser nomenat ja era que no posaria cap servei d’escorta per a Puigdemont. “No és ni entre les meves competències ni en la meva voluntat”, va dir Buch quan es va assabentar de la querella.

La situació d’Escolà dels agents que van protegir Puigdemont voluntàriament en les seves hores lliures no tan sols ha topat amb les represàlies del ministeri espanyol, sinó també del cos mateix. A Escolà, per exemple, van relegar-lo i el van fer treballar de controlador dels accessos d’una galeria de tir.

La restauració i el desmantellament de l’Àrea de Seguretat Institucional

El gener del 2019, el president Quim Torra va recuperar l’anomenada Àrea de Seguretat Institucional (ASI) a fi que la protecció del president, dels ex-presidents, del conseller de la Presidència i dels treballadors del palau passés a mans de la Presidència. Aquest model restaurava el de l’Escorta Presidencial fundada l’any 1938 pel president Lluís Companys, i és idèntic al que fan servir als Estats Units, al Regne Unit, a l’estat francès o l’estat espanyol mateix. L’ASI, amb setanta-un agents, no es va posar en marxa fins mig any més tard i va despertar recels al major Ferran López i a Josep Lluís Trapero quan va ser restituït, mesos més tard, perquè era dirigida amb la supervisió directa i exclusiva del president i del director general de la Policia, Pere Ferrer. Aquest canvi de mans en la direcció del servei d’escortes havia de servir per a protegir Puigdemont, però també va fracassar.

Avui mateix, el govern ha aprovat una reestructuració del Departament d’Interior que dissol l’ASI i que agrupa la setantena d’agents que hi treballaven sota una nova divisió que ja no dependrà de presidència, sinó de la direcció general de Policia i, per tant, amb la supervisió del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. El govern ha defensat que aquesta nova estructura facilitarà la coordinació operativa i permetrà una millor eficiència i gestió dels recursos. Però quant a la protecció oficial de l’exili, el canvi consolida la impotència del govern per a desenvolupar cap servei. En tot cas, el govern de Pere Aragonès ja va confirmar fa setmanes la seva posició en aquest afer. “Continuarà essent la dels consellers Miquel Buch i Miquel Sàmper”, va dir la portaveu, Patrícia Plaja. “Aquest govern té el compromís de no posar en risc els funcionaris públics.”

La manera com ha acabat l’Àrea de Seguretat Institucional ha originat indignació a cinc entitats dels Mossos d’Esquadra, que han denunciat en un comunicat el “menysteniment” que ha demostrat Pere Aragonès vers l’Àrea de Seguretat Institucional i han exigit que la reestructuració del Departament d’Interior assumeixi també la protecció del president a l’exili.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €