Artadi Barcelona

TEMA DEL DIA
Enfrontaments.
Falten quatre mesos per a les eleccions municipals, i el món postconvergent encara no té cap candidat de consens a la batllia de Barcelona. El motiu de tot plegat són els enfrontaments entre el PDECat, Junts per Catalunya i la futura Crida, que es constituirà dissabte. Uns enfrontaments que transcendeixen quan hi ha decisions importants a prendre, com ara la de donar suport al pressupost del govern espanyol, però també quan s’han d’elegir persones per a candidatures importants, com la de la batllia de Barcelona.

Fa setmanes que Elsa Artadi, consellera de Presidència, es va oferir per a ser la cap de llista per Barcelona, però la seva candidatura ha estat rebuda amb recel al PDECat, que ja ha triat com a candidata Neus Munté. La intenció d’Artadi és fer una candidatura independentista renovada i transversal, que inclogui Munté, Quim Forn, actualment a la presó, i Ferran Mascarell, al costat de cares noves amb l’objectiu de ser la més votada. En les negociacions per a fer la candidatura, el PDECat exigeix que, a més de Munté, quatre regidors actuals vagin a la llista en llocs amb possibilitats de ser triats. Són Maite Fandos, Jordi Martí, Francina Vila i Raimon Blasi. Això vol dir gairebé tota la candidatura, una condició que Artadi no accepta perquè topa amb la seva voluntat de renovació. Actualment, les enquestes donen al PDECat tot sol quatre regidors al consistori barceloní.

Divendres passat hi va haver una altra reunió a la presó dels Lledoners entre Artadi, Munté i Forn, més alguns acompanyants, però no en va sortir cap acord. Aquest matí Artadi s’ha reunit amb Mascarell, que a la tarda ha anat als Lledoners per parlar amb Forn. A hores d’ara no hi ha acord i no es descarta que Artadi acabi renunciant a presentar-s’hi, vistes les dificultats que hi posa el PDECat. Segons fonts de Presidència, podria desdir-se, continuar al govern com a consellera de Presidència i dedicar-se políticament a la Crida, on té reservat un paper amb més recorregut polític.

Una altra solució que s’estudia és d’organitzar una convenció municipal quan ja s’hagi format la Crida per elegir el candidat amb la votació dels assistents, en una mena de primàries internes. És una proposta de Ferran Mascarell, que continua treballant amb la seva candidatura, però que ha acostat posicions amb Artadi sobre el seu programa per a la ciutat i sobre la necessitat de fer una candidatura més transversal. La tensió és amb el PDECat, partit amb el qual Artadi no ha tingut mai bones relacions. Cal no oblidar que va estripar el carnet de militant el novembre del 2017, tot i haver estat membre de l’executiva que aleshores encapçalava Marta Pascal.

Tots els sectors veuen clar que la candidatura a la batllia de Barcelona l’ha d’anunciar Quim Forn a la presó dels Lledoners, tant si l’encapçala com si va en un altre lloc de la llista. El problema està en el fet que s’acosta el trasllat dels presos independentistes a Madrid –que si no és aquesta setmana serà la que ve–, perquè el Tribunal Suprem espanyol té previst de començar el judici el 5 de febrer. Els dies s’acaben i la tensió interna creix.

MÉS QÜESTIONS
La dimissió d’
Errejón obre una crisi a Podem del País Valencià. El fet que Íñigo Errejón se n’hagi anat a la plataforma Més Madrid, que encapçala la batllessa Manuela Carmena, ha originat un cisma en la formació de Pablo Iglesias que també ha afectat el País Valencià, un dels territoris de l’estat espanyol on té més suport. Aquesta legislatura, tot el grup parlamentari de les Corts Valencianes s’ha mostrat més a prop de les tesis polítiques d’Errejón que no de les de Pablo Iglesias. Diversos càrrecs públics no han amagat les crítiques a la direcció estatal. Per exemple, la diputada autonòmica Fabiola Meco, que ha assegurat que perdre talent a Podem és una ‘maledicció’. Meco ha decidit d’abandonar la primera línia política quan s’acabi la legislatura, però no s’ha estat de dir que considera que el partit s’ha bunqueritzat en lloc de mantenir el seu caràcter de moviment. Així s’expressava a les xarxes:

Així mateix, la diputada al congrés espanyol Àngela Ballester, una altra referent del sector ‘errejonista’ valencià que fins i tot va plantar cara a Iglesias encapçalant una candidatura alternativa a la del secretari general en les recents primàries estatals, ha lamentat que Errejón se n’anés i li ha desitjat molta sort en un missatge a les xarxes:

 

El Consell actuarà d’ofici en l’exhumació de les fosses comunes de cinc municipis del País Valencià. La Conselleria de Justícia destinarà enguany 614.500 euros, entre subvencions i acció pròpia, per a excavar fosses i identificar i exhumar víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i actuarà de forma directa en fosses comunes de Paterna, Godella, Castelló de la Plana, Benissa i Monòver. La consellera Gabriela Bravo ha explicat als representants d’una vintena d’entitats memorialístiques les actuacions en matèria d’excavació, identificació i exhumació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme que estan en fosses comunes al País Valencià. La consellera també ha explicat els detalls del contracte pel qual la Generalitat actuarà directament en les fosses comunes citades abans. Per a això, convocarà un concurs per a adjudicar un contracte en març per un import de total de 164.500 euros i les empreses interessades a concórrer tenen de termini per a fer-ho fins al pròxim 30 de gener. L’empresa adjudicatària haurà de dur a terme totes les labors d’indagació i investigació, localització-delimitació, exhumació i estudi antropològic de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista en les fosses assenyalades, d’acord amb els procediments protocol·laris exigibles. A més, l’empresa contractista haurà de presentar un pla d’intervenció detallat per a la prestació del servei. El contracte també preveu que l’empresa contractista ha de desenvolupar, amb les màximes garanties de rigor científic, les actuacions previstes en les ordres de treball –prospeccions, recollides en superfície, excavacions de fosses i, si escau, exhumacions i recuperacions–, ajustant-se als protocols i amb els permisos preceptius d’intervenció arqueològica i tots els altres que facin falta.

Quatre Armilles grogues detingudes a Perpinyà després de les manifestacions del cap de setmana. Les manifestacions d’aquest cap de setmana del moviment de les Armilles grogues s’ha saldat amb quatre detinguts. La Prefectura va donar una xifra de 800 assistents en la jornada de protesta. Dissabte a la tarda els manifestants van intentar bloquejar diversos supermercats i el peatge del Voló, i després es van concentrar al centre de Perpinyà. Una persona va ser detinguda quan la policia va posar fi al blocatge del peatge del Voló i tres manifestants van ser detinguts a l’estació de Perpinyà per haver calat foc a uns contenidors i haver tirat objectes contra la policia. La detenció d’un d’ells ha generat moltes crítiques per part dels manifestants que consideren la intervenció de les forces de l’ordre com a excessiva. Després de passar pel jutjat, tots han sortit en llibertat. L’incident més greu es va produir al giratori del peatge nord de Perpinyà, on el rellotge solar gegant ha patit desperfectes que amenacen l’estabilitat de l’escultura. El foc dels pneumàtics que van encendre els manifestants ha danyat els fonaments de l’estructura de 37 tones. Les obres de renovació o de reconstrucció podrien tenir un cost d’uns 150 000€, segons la batllia de Ribesaltes.

La justícia espanyola obliga a readmetre el guardamolls de Ciutadella que no sap català. Una sentència del Jutjat Contenciós de Palma obliga Ports de les Illes a readmetre i indemnitzar el guardamolls del port de Ciutadella, un basc resident a Menorca a qui va negar la plaça que havia guanyat per no certificar el nivell de català. El tribunal dóna la raó al demandant, que havia obtingut la plaça a través d’una borsa convocada l’any 2015, quan el català encara no era una exigència per treballar a l’administració autonòmica. Va ser el 2017, amb l’entrada en vigor del decret de català, quan es prescindí d’ell precisament per no poder acreditar el coneixement de la llengua. Ports al·lega que li és exigible el català tot i no constar com un requisit en el moment d’aconseguir la plaça. Una interpretació que el jutge considera una ‘burla’ al que estableix el decret en qüestió, que deixar clar que ‘els processos selectius iniciats abans de l’entrada en vigor s’han de regir per la normativa vigent en el moment en què es van iniciar’. Precisament, per evitar casos com aquest. La sentència obliga el Govern a readmetre el treballador, a pagar-li el sou dels darrers dos anys i a assumir les costes del procediment judicial.

LA XIFRA
43 monuments de la ciutat de València que el consistori governat pel PP va decidir apagar tornaran a estar il·luminats. La regidoria de Govern Interior de l’Ajuntament ho justifica per a allunyar-se d’un temps ‘obscur’ i revertir el gran deute amb el patrimoni valencià.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de gener de 1950 va morir l’escriptor George Orwell. Participà en la Guerra Civil espanyola al costat del POUM, experiència que va recollir en el seu llibre Homenatge a Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb