20.10.2025 - 21:40
Junts encara no té candidat per a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que falta un any mig per a les eleccions –previstes el maig del 2027. El partit ja té coll avall que és molt improbable que repeteixi la inesperada victòria de la darrera vegada, però fins ara, en la recerca d’una fórmula que li permetés de disputar-les en condicions semblants a les d’aleshores, ha anat perdent marge de maniobra i de presentació del candidat. Tot és encara en fase exploratòria: el 29 de novembre s’acabarà el termini per a establir el mecanisme de designació de candidats a tot el Principat –per bé que Barcelona té especificitats– i de moment hi ha un silenci espès. El procediment aclarirà, per exemple, en quins termes es farien unes hipotètiques primàries. Si no hi ha canvis –que n’hi pot haver–, les butlletes les tenen dos regidors: Jordi Martí Galbis i Josep Rius.
Martí és l’actual president del grup municipal i ha forjat la seva carrera a redós de l’ex-batlle Xavier Trias durant més de trenta anys. En va ser el cap de gabinet quan Trias fou conseller de Sanitat i de Seguretat Social –del 1993 al 1996– i després quan ho fou de Presidència –del 1996 al 2000. Després, el va acompanyar quan Trias va ser el candidat de Convergència i Unió al congrés espanyol, el 2000, i tots dos van ser-hi com a diputats. Martí va continuar lligat a la federació municipal de Barcelona però treballà en el sector privat –mútues– durant uns anys, fins que Trias el repescà el 2011 i esdevingué llavors regidor de Territori i del districte de Sants-Montjuïc. Trias no ha amagat la seva simpatia per Martí ni per Neus Munté, també regidora, tot i que ha deixat clar que la candidatura no és hereditària. “Això ho haurà de triar el partit”, va dir.
Rius també té experiència en el govern municipal, atès que fou cap de gabinet de Joaquim Forn entre el 2011 i el 2015, quan l’ex-conseller era l’home fort al govern de Trias, on feia de primer tinent de batlle, portaveu i regidor de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat. Rius tornà a la proa com a cap de gabinet del president Carles Puigdemont durant el seu mandat frenètic, i després continuà com a director general d’Anàlisi i Prospectiva del govern del president Quim Torra. Amb el temps s’ha consolidat com un dels homes de més confiança del president a l’exili: en va ser la veu a l’efímera taula de diàleg amb el govern espanyol i ara és portaveu del partit –del qual Puigdemont torna a ser president. En públic, Puigdemont no ha enviat senyals concrets sobre la seva preferència, ni tampoc, de moment, ha estat clar orgànicament, però molts, al partit, en donen per fet el suport, encara que no s’acabi fent explícit.
En privat, militants destacats de la federació de Barcelona expliquen que, si s’acaba materialitzant el duel, molts el llegiran com un duel de fet entre el candidat preferit de Trias (Martí) i el de Puigdemont (Rius). Però de moment no sembla probable que l’enfrontament es faci públic, ni molt menys que s’enverini, perquè ningú no vol projectar desunió. De fet, no es pot descartar que no hi arribi a haver primàries, si abans s’inclina molt clarament la balança interna, però l’equilibri és complicat perquè qualsevol designació sense primàries que no causi consens seria difícil de pair per a molts militants barcelonins. Per una altra banda, el partit ja ha tingut votacions públiques amb discrepàncies evidents: la presidenta Laura Borràs i l’ex-conseller Damià Calvet es van disputar la candidatura a les eleccions autonòmiques del 2021, i les bases van votar en una consulta si calia sortir del govern que n’havia sorgit.
Sigui com sigui, tant Martí com Rius es trobarien problemes semblants. El primer, i el més significatiu, és el coneixement escàs que en tenen els ciutadans. Tant Rius com Martí tindran feina a presentar-se davant el gran públic, cosa que representa un desafiament seriós. Ernest Maragall fou anunciat com a candidat d’Esquerra Republicana la tardor del 2018, poc més de mig any abans de les eleccions, i Trias, al desembre, amb encara menys marge, i tots dos van guanyar, però eren dues cares sobradament populars. A Junts confien que un possible retorn d’Ada Colau –que fins ara ho ha desmentit– els faria de catalitzador, perquè reforçaria l’enfrontament de models amb ells, i no pas amb els socialistes –amb qui tenen un programa molt més proper. En tot cas, l’assumpció general és que el candidat que es designi haurà de treballar per fer un bon resultat en aquestes eleccions i concentrar-se per a les següents.
La resta d’opcions semblen avui més remotes. Una operació Trias 2.0 –un pes pesant recuperat a última hora– és complicada. Trias està retirat del tot –tindrà vuitanta-un anys quan es facin les eleccions–, i els altres noms ben coneguts que podrien protagonitzar un experiment semblant s’han anat descartant per raons diferents. Forn, que era cridat a ser el relleu natural de Trias si no l’haguessin fet conseller d’Interior el 2017, aplegaria consens, però totes les fonts asseguren que no ho vol ser. També es tancarien files al voltant del president Artur Mas, que també ho ha descartat. En una entrevista a VilaWeb, ell mateix va reconèixer que l’havien sondejat, sense èxit: “Ara mateix no em veig en una posició com aquesta. Haurien de canviar moltíssim les coses.” Mas va ser regidor dos mandats i havia arribat a ser el número dos de Miquel Roca en les municipals del 1995, abans de fer el salt a la Generalitat, però ara fóra una maniobra difícil, per a un president, i els sondatges no li donen prou garanties.
Les opcions d’altres noms que han sonat en moments diferents, com Victòria Alsina, també regidora, o l’ex-conseller Josep Maria Argimon, que ara dirigeix la Fundació Pasqual Maragall, s’han anat desinflant.
