02.11.2024 - 21:40
The Washington Post · Amanda Coletta
Toronto, Canadà. El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va anunciar la setmana passada que el Canadà reduiria dràsticament la quantitat d’immigrants que acceptava anualment, en un tomb radical per a un país que durant anys ha defensat amb contundència la immigració com a mitjà per a impulsar la prosperitat econòmica.
El canvi de rumb arriba en un moment en què els sondatges suggereixen que el suport dels canadencs a la immigració és com més va més baix, entre preocupacions creixents que l’arribada d’immigrants hagi agreujat l’escassetat d’habitatge al país i hagi afegit encara més tensió a un sistema de salut que arrossega anys de sobrecàrrega.
D’ençà que fou elegit primer ministre l’any 2015, Trudeau ha estat un ferm defensor de la immigració. El 2022, el govern canadenc va fixar objectius d’immigració rècord, en part, per a pal·liar l’escassetat de mà d’obra. “El Canadà necessita més gent”, va dir el aleshores ministre d’Immigració d’aleshores, Sean Fraser.
Aquest posicionament respecte de la immigració ha distingit durant anys el Canadà dels Estats Units, on Trump ha promès deportacions en massa d’immigrants si torna a ser president, i també de bona part d’Europa, on el sentiment anti-immigració ha empès unes quantes forces polítiques d’extrema dreta cap a la victòria.
Però ara el govern de Trudeau diu que ha comès un error.
El Canadà admetrà 395.000 nous residents permanents l’any 2025, un 21% per sota de l’objectiu de 500.000 que fixà l’any passat. La xifra es reduirà a 380.000 el 2026, i a 365.000 el 2027. Tots aquests objectius es troben per sota de la xifra de 485.000 nous residents fixada per a enguany.
Enguany, el govern canadenc també ha presentat els primers objectius de residents temporals, una categoria que inclou estudiants internacionals i treballadors estrangers. Ottawa vol que la xifra de residents temporals es redueixi de gairebé 450.000 persones entre el 2025 i el 2026. L’any 2023, unes 800.000 persones al país ostentaven aquest estatus.
Aquests canvis signifiquen que, després d’uns quants anys de creixement demogràfic rècord (en bona part, gràcies a l’augment de la immigració), les projeccions prediguin una disminució del 0,2% de la població.
“El nostre sistema d’immigració sempre ha estat responsable i flexible”, va dir Trudeau la setmana passada en una conferència de premsa a Ottawa, en què també va admetre que el govern no havia “aconseguit de trobar l’equilibri adequat” entre satisfer la demanda creixent de mà d’obra i mantenir a ratlla el creixement demogràfic.
La reacció al cop de timó de l’executiu ha estat dispar.
Robert Kavcic, director de la divisió d’economia del Banc de Mont-real, va dir la setmana passada que el nou pla d’immigració del govern alleujaria “la pressió sobre l’economia, les infrastructures i el sector de l’habitatge”.
Però més d’un centenar de grups de la societat civil, incloent-hi uns quants dels sindicats més importants del Canadà, han criticat el canvi de posició del govern.
“Aquest govern va ser elegit amb un programa electoral explícitament pro-immigració, i va prometre la residència permanent per als treballadors immigrants, els estudiants i els indocumentats”, deien els grups en un comunicat conjunt. “Els canadencs esperen que aquestes promeses es compleixin. Si les trenca, el govern en notarà les conseqüències a les urnes”, afegien.
La immigració ha gaudit durant molt de temps del suport de gran part dels canadencs, que la consideren clau per a contrarestar els efectes econòmics de les baixes taxes de fertilitat i l’envelliment de la població activa. Durant anys, aquest consens –construït al llarg de generacions– ha inclòs formacions de gairebé tot l’espectre polític.
Però, darrerament, hi ha hagut més i més indicis que aquest model de consens perillava. La setmana passada, un sondatge de l’Environics Institute va revelar que gairebé el 60% dels canadencs està d’acord amb l’afirmació que hi ha massa immigració al país: és el percentatge més alt en un quart de segle i el canvi més ràpid en un període de dos anys d’ençà que la pregunta es va començar a fer, l’any 1977.
“Els darrers resultats suggereixen que l’equilibri de l’opinió pública sobre el volum d’immigració que el país admet anualment ha passat de ser considerat acceptable, o fins i tot beneficiós, a problemàtic”, deien els autors del sondatge.
Més de dos terços dels canadencs està d’acord amb la frase que la immigració té un impacte econòmic positiu. La raó principal que addueix el públic del Canadà a l’hora d’afirmar que hi ha massa immigració al país és la repercussió dels nouvinguts en el preu de l’habitatge.
Aquests canvis d’opinió no han fet sinó agreujar els problemes de Trudeau, que veu com el Partit Liberal del qual forma part fa més d’un any que cau per darrere dels conservadors en els sondatges, en bona part a causa de la preocupació pel cost de l’habitatge. Dimecres, en una reunió del grup parlamentari del Partit Liberal, alguns legisladors liberals li van demanar que dimitís. Ell va respondre que pensava continuar en el càrrec.
La població del Canadà va créixer de més d’1,2 milions de persones l’any 2023, fins a superar els 40 milions. Això és un 3,2% més que no pas l’any anterior, il’augment anual més gran d’ençà del 1957. Prop d’un 98% d’aquest creixement es deu a la immigració.
Per contra, la població dels Estats Units va créixer d’1,7 milions de persones, fins a superar els 335 milions d’habitants, el 2023, segons les estimacions de l’Oficina del Cens dels Estats Units.
Aquests darrers anys, la majoria del creixement demogràfic del Canadà ha estat arran de l’arribada en massa d’immigrants temporals. En aquest grup, s’hi inclouen els estudiants internacionals, a qui les universitats i instituts del país fa temps que malden per reclutar perquè paguen una matrícula més alta que no pas els estudiants nacionals.
El Canadà té més de 3 milions de residents temporals, cosa que equival a un 7,2% de la població del país. El 2022, aquest percentatge es trobava entorn d’un 4%.
Els crítics al canvi de rumb del govern, un grup que inclou molts economistes canadencs, consideren que l’executiu no ha sabut gestionar un sistema que ha estat, durant molt de temps, tot un motiu d’orgull nacional. Lamenten que Ottawa ha admès massa immigrants en molt poc temps, sense haver preparat prèviament la infrastructura necessària per a acomodar-los.
“És fàcil culpar els immigrants de tot”, va dir Marc Miller, ministre d’Immigració del Canadà, en una conferència de premsa dijous de la setmana passada. “També és innegable que el volum d’immigració ha contribuït als problemes d’assequibilitat, però en aquest punt hi ha matisos que hem de tenir en compte”, va continuar.
Toni Gravelle, sots-governador del Banc del Canadà, va dir en un discurs davant la Cambra de Comerç de Windsor-Essex el desembre passat que els immigrants havien contribuït a alleugerir l’escassetat de mà d’obra. I que l’oferta residencial no havia seguit el ritme de la demografia canadenca dels darrers anys.
L’augment demogràfic ha estat un dels principals factors rere l’escassetat d’oferta residencial, però no pas l’únic, segons Gravelle. Els problemes en el mercat de l’habitatge es deuen també a envits estructurals, com ara, les restriccions burocràtiques a les noves promocions, els retards en els processos de concessió de permisos i l’escassetat de treballadors al sector de la construcció.
La Cambra de Comerç canadenca ha elogiat els esforços del govern “per a reforçar i garantir” el sistema d’immigració del país, si bé ha matisat que aquests esforços podrien perjudicar les empreses que “han hagut de bregar amb els canvis bruscos i constants” en la política migratòria.
“La immigració és un motor clau del creixement econòmic, i la nostra única font de creixement de la mà d’obra en un futur immediat”, diu en un comunicat Diana Palmerin-Velasco, directora de la Cambra. I afegeix: “El futur del Canadà depèn d’encertar en la qüestió la immigració. Podem fer-ho més bé.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
