29.04.2025 - 21:40
The Washington Post · Rachel Pannett, Frances Vinall, Amanda Coletta i Victoria Bisset
El Partit Liberal del Canadà, encapçalat per Mark Carney, s’ha proclamat guanyador d’unes eleccions generals sota l’ombra de Donald Trump, que ha començat una guerra comercial contra el país i ha amenaçat repetidament d’annexionar-lo als Estats Units.
Ara com ara no s’ha aclarit si els liberals encapçalaran un govern en majoria o en minoria, perquè l’escrutini no s’ha acabat. Sigui com sigui, Carney ara haurà d’enginyar-se-les, com a primer ministre, per mitigar l’impacte dels aranzels d’un 25% imposats per Trump a bona part de les exportacions canadenques. I això sense parlar de les repetides insinuacions del president nord-americà de convertir del Canadà en el “cinquanta-unè estat” dels Estats Units.
Aquestes són les cinc grans claus dels resultats electorals.
1. Els votants canadencs veuen Carney com l’antídot contra Trump
En la campanya, les preocupacions tradicionals dels votants canadencs han anat deixant pas a la gran preocupació que el país sencer s’ha marcat com a prioritària aquests darrers mesos: com fer front a Trump. Les eleccions han acabat convertint-se en un referèndum sobre la manera de protegir el país de les turbulències econòmiques i geopolítiques provinents de la Casa Blanca.
Trump ha anunciat aranzels sobre algunes de les exportacions més importants del Canadà als Estats Units, com ara les peces d’automòbils, cosa que ha empès el govern canadenc a imposar aranzels recíprocs a les importacions provinents dels Estats Units. Aquests darreres mesos també ha aparegut una campanya ciutadana, coneguda per “Buy Canadian” (‘Compra canadenc’), que vol esperonar els consumidors a boicotar les marques dels EUA en favor dels productors canadencs.
Per si no n’hi hagués prou, les repetides amenaces d’annexió de Trump han desfermat la ira milions de canadencs. Al febrer, l’ex-primer ministre Justin Trudeau digué als dirigents empresarials que creia que les insinuacions del president nord-americà sobre l’annexió del Canadà anaven de debò, amb els recursos minerals del país com a objectiu principal. Carney, que rellevà Trudeau al capdavant del Partit Liberal al març, ha sabut capitalitzar l’angoixa dels votants sobre Trump durant la campanya.
El candidat conservador Pierre Poilievre, per contra, ha vist com la seva afinitat política amb Trump, que fins fa pocs mesos li havia estat un gran avantatge, se li girava en contra. Al gener, el Partit Conservador encapçalava els sondatges, més de vint punts per sobre dels liberals; abans-d’ahir, a les eleccions el candidat del partit a la circumscripció de Poilievre li arrabassà l’escó.
2. Carney vol negociar amb els EUA, però reitera que el Canadà té més opcions
Carney, economista i ex-cap dels bancs centrals del Canadà i del Regne Unit, es presenta com un expert a gestionar crisis econòmiques, singularment ben preparat per a fer front al caos econòmic de Trump. En campanya, digué: “L’antiga relació del Canadà amb els Estats Units, basada en l’aprofundiment de la integració de les nostres economies i en una estreta cooperació militar, s’ha acabat.”
Així mateix, ha explicat que alguns sectors de l’economia canadenca continuaran profundament integrats amb els Estats Units, i que provarà de negociar una nova relació comercial i de seguretat amb Trump. Però també s’ha mostrat disposat a estrènyer vincles amb alguns altres socis estrangers, d’Europa a l’Àsia.
En el discurs de victòria, Carney assegurà que es reuniria amb el president dels Estats Units per tractar “la futura relació econòmica i de seguretat entre dues nacions sobiranes”, però matisà que el govern canadenc no perdria de vista que tenien “moltes, moltes més opcions que els Estats Units”.
La ministra d’Afers Estrangers canadenca, Mélanie Joly, ha expressat la voluntat que el Canadà estrenyi vincles amb els països europeus. En una reunió de ministres d’Afers Estrangers del G-7 al març, Joly declarà: “Que els Estats Units puguin fer-nos això a nosaltres, el seu millor amic, vol dir que ningú no està fora de perill.”
3. El món també vol estrènyer vincles amb el Canadà
En els missatges de felicitació a Carney per la victòria electoral, molts dirigents mundials s’han centrat a remarcar la importància estratègica del Canadà enmig del panorama geopolític actual, marcat per l’agitació política i econòmica. “Vós encarneu un Canadà fort enfront dels desafiaments actuals”, escrigué el president francès, Emmanuel Macron, en un missatge a Carney. El primer ministre australià, Anthony Albanese, digué: “En un moment d’incertesa global, espero continuar treballant amb vós per aprofundir en l’amistat entre les nostres nacions.”
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski elogià “la fermesa moral del Canadà a l’hora de donar suport a Ucraïna, de l’ajuda militar, financera i humanitària fins a la imposició de sancions contra Rússia”.
Els missatges de la Xina i l’Índia, amb els quals el Canadà ha tingut una certa diplomàtica aquests últims anys, també han remarcat la voluntat d’estrènyer llaços amb Òttawa. El portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, Guo Jiakun, digué: “Volem reforçar les relacions entre la Xina i el Canadà sobre la base del respecte, la igualtat i el benefici mutu.” La relació entre ambdós països empitjorà significativament l’any 2018, quan el Canadà detingué un alt executiu tecnològic xinès i Pequín empresonà dos canadencs, en una decisió que Òttawa anomenà “diplomàcia d’ostatges”. Tots tres van ser extradits als països d’origen respectius l’any 2021.
La relació de l’Índia amb el Canadà també tocà fons el 2023, quan Trudeau atribuí a agents del govern indi l’assassinat d’un dirigent separatista sikh al Canadà. Però ahir el primer ministre indi, Narendra Modi, digué que confiava a treballar amb Carney “per a enfortir la relació entre els nostres països i aconseguir noves oportunitats per a la nostra gent”.
4. Els partits minoritaris han estat les víctimes col·laterals de l’ascens dels liberals
Gran part del suport electoral als liberals ha estat a costa dels partits minoritaris. La xifra de vots i diputats dels conservadors ha augmentat en comparació amb les darreres eleccions, l’any 2021, però amb aquest creixement no n’hi ha hagut prou per a contrarestar l’auge del partit de Carney.
Jagmeet Singh –el cap del Nou Partit Democràtic (NDP), d’ideologia més progressista que no els liberals– anuncià durant la nit que dimitiria arran del pobre resultat del seu partit, que ha passat de 25 diputats a tan sols 7: Singh mateix, de fet, ha estat un dels diputats que han perdut l’escó. El Bloc Quebequès, independentista, també ha perdut escons: de 32 a 23. En cas que Carney no aconsegueixi la majoria absoluta, l’enfonsament dels partits petits podria complicar la formació d’un govern en minoria.
Els governs en minoria són habituals al Canadà: els darrers dos executius de Trudeau, sense anar més lluny, han hagut de recórrer al suport de partits més patits per a aprovar lleis. Quan encara no s’ha acabat el recompte electoral, Carney sembla encaminat a governar en minoria: sigui com sigui, el tomb dels votants cap als dos grans partits –en detriment de la resta– ha estat una de les grans tendències d’aquestes eleccions.
5. Els resultats podrien fer preveure un canvi de fortuna per als polítics populistes de tot el món
El resultat de les eleccions canadenques podria fer pensar en un canvi de fortuna per als polítics alineats amb Trump arreu el món. A les eleccions de l’any passat, els electors sovint es decantaren per l’oposició en detriment dels partits de govern, i les formacions de dreta populista van anar a l’alça en països com ara Àustria i França. Fins a l’arribada de Trump a la Casa Blanca, el Canadà semblava tenir tots els números de continuar aquesta tendència.
Unes altres eleccions a què caldrà parar atenció seran les generals australianes d’aquest cap de setmana. El cap dels conservadors, Peter Dutton, ha proposat en la campanya moltes de les polítiques que han marcat les primeres setmanes del govern Trump, com ara l’eliminació dels programes de promoció de la diversitat del govern australià.
Els analistes pronostiquen que els paral·lelismes amb Trump podrien dificultar que Dutton arrabassés la presidència d’Austràlia al seu oponent, el primer ministre, Anthony Albanese. Aquestes darreres setmanes, de fet, els sondatges han registrat un canvi de tendència en favor del partit majoritari de centre-esquerra, els laboristes d’Albanese.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
