19.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 19.08.2023 - 21:55
The Washington Post · Miriam Berger
Teheran — El règim iranià va detenir dimecres dotze dones activistes en una campanya creixent que els grups de drets humans afirmen que pretén de dissuadir les protestes en commemoració de l’aniversari de la revolta “Dona, vida, llibertat” que va sacsejar el país l’any passat.
El moviment de protesta contra el domini clerical va ser desencadenat per la mort de Mahsa Amini, de vint-i-dos anys, quan era sota custòdia de la policia de la moral després d’un presumpte incompliment del codi de vestimenta.
Les dotze dones detingudes a la província del mar Caspi de Gilan tenen un historial de “activitats contra la seguretat”, segons la versió dels mitjans estatals. El Ministeri d’Intel·ligència va acusar dues de les dones, sense presentar cap prova, de rebre diners i formació dels serveis de seguretat occidentals, inclosos els d’Israel.
No se sap el lloc on són detingudes ni els càrrecs exactes que pesen sobre elles, perquè les seves famílies no hi han tingut contacte, segons que explica Shiva Nazarahari, una activista amb base a Europa del Comitè de Voluntaris per al Seguiment de la Situació dels Detinguts, una xarxa informal que opera dins i fora de l’Iran.
Nazarahari i més activistes pels drets humans han qualificat les acusacions d’infundades, però creuen que formen part d’un esforç repressor i d’intimidació aparentment destinat a dissuadir els manifestants de commemorar el primer aniversari de la mort d’Amini el mes vinent.
“El règim està espantat per aquest aniversari”, afirma Hadi Ghaemi, director executiu del Centre per als Drets Humans a l’Iran. “Si no fos així, no farien detencions.”
La mort d’Amini el setembre passat va desencadenar mesos de manifestacions a tot el país contra el sistema de domini clerical i la discriminació de sexe establerts després de la revolució del 1979. Les dones i els joves van ser els principals promotors del moviment. Les imatges de dones que cremaven de manera desafiant el seu hijab –vel o mocador de cap– van inspirar onades de manifestacions de solidaritat a l’estranger.
Aquelles protestes van plantejar una crisi de legitimitat per a la República Islàmica i Teheran va respondre amb una repressió brutal i talls d’internet. Segons HRANA, una agència de notícies d’activistes amb seu als Estats Units, van morir com a mínim 500 persones. Que se sàpiga, set homes han estat executats per condemnes relacionades amb les protestes. Molts més van resultar ferits o detinguts.
Tot i que les manifestacions diàries han disminuït, els dirigents clericals de l’Iran han lluitat tot l’any per reafirmar el control i fer complir les normes del hijab enmig de la frustració contínua que genera el col·lapse econòmic del país, l’aïllament respecte de la comunitat internacional i la manca d’aigua durant l’onada de calor estival.
Aquestes setmanes, Teheran ha augmentat les patrulles de la policia de la moral i ha desplegat càmeres i més mètodes de vigilància per atrapar les dones que se salten les normes del hijab. Han multat botiguers, mestres i empresaris perquè no complien aquestes normes.
Ara es preveu que el parlament de l’Iran aprovi una llei sobre el hijab, més controvertida i restrictiva encara, que codificaria d’una manera més dura moltes d’aquestes pràctiques. El nou projecte de llei imposa sancions estrictes a qui no compleixi els requisits del hijab o animi els altres a fer-ho, amb càstigs que van des de multes i presó fins a prohibicions per a viatjar o treballar.
La legislació proposada ha generat controvèrsia a l’Iran, on alguns creuen que serà inviable de mantenir obligatori el hijab, un pilar del poder clerical, en una societat fonamentalment canviada per les protestes.
Aquestes detencions de dimecres arriben enmig d’informes diaris sobre la detenció i la condemna d’activistes. Les autoritats han continuat atacant especialment els membres de la minoria kurda al nord-oest del país, d’on era Amini i on van començar les protestes. L’abús i la tortura són freqüents a les presons iranianes, segons Human Rights Watch, i el sistema judicial de l’Iran actua clarament en contra dels detinguts polítics tot saltant-se les lleis internacionals.
“Aquestes setmanes, ha començat una nova onada de detencions, interrogatoris i pressions sobre ciutadans, activistes i famílies dels ciutadans morts durant les protestes de l’any passat”, explica Rebin Rahmani, de la Xarxa de Drets Humans del Kurdistan, amb seu a l’estat francès.
A més, dimecres, també va ser condemnat a sis mesos de presó el destacat director de cinema Saeed Roustayi per haver projectat al festival de cinema de Canes l’any passat, sense permís oficial de les autoritats iranianes, el seu film Els germans de Leila, un drama ambientat en el context de la crisi financera de l’Iran. També el mes passat, els jutges van condemnar tres activistes destacades perquè no duien el hijab i les van declarar “malaltes mentals”, com a part d’un patró de forçar el tractament mèdic dels detinguts, segons Ghaemi. Els estudiants de les universitats, que van ser un pols vital de la revolta, han informat també d’un augment de trucades amenaçadores i interrogatoris abans de l’aniversari.
Finalment, els judicis de les duess periodistes iranians que van revelar la història d’Amini –Niloofar Hamedi i Elahe Mohammadi– també són en curs, a porta tancada. Totes dues són acusades de “col·laborar amb poders hostils”, un càrrec que neguen, però que podria comportar llargues condemnes i, fins i tot, la pena de mort.
- Subscribe to the Washington Post
- Pots llegir ací més històries del Washington Post publicades en català a VilaWeb
